dimecres, 30 de setembre del 2015

32 litres a Sant Dalmai

Des que va començar aquest episodi (ahir al matí), a Sant Dalmai han caigut 32 litres, concentrats bàsicament en aquesta nit.

En d'altres llocs s'han superat els 100 litres o s'hi han acostat (Empordà i Camp de Tarragona, per exemple).

De moment, no es tracta d'una llevantada típica, de ploure a tot arreu, sinó que són ruixats intensos que afecten, de moment, les comarques gironines i el litoral central i tarragoní.

Aquesta era la imatge del radar a primera hora del matí:


I què passarà avui?

Avui ha de continuar plovent de forma generosa amb un vent fort al litoral que provocarà un fort onatge. Així que atenció a rius i rieres (sobretot de Girona i Tarragona) i a espigons i platges.

Diari d'escalada de Lluís Campmajó Terris (3): 19-20-21 de juliol de 1945



dimarts, 29 de setembre del 2015

4a Fira de la Llet de Vilobí d'Onyar


#totsambelpresident



Pluges intenses a l'Empordà; demà, pluges més abundants a Girona i litoral català

Des del matí d'avui fins ara a la tarda, ja han caigut 138 litres a Sant Pere Pescador, 102 litres a Roses, 89 a Portbou o 74 litres a Castelló d'Empúries. S'han hagut de tallar un parell de carreteres a l'Empordà i els bombers han hagut de sortir .

Però demà les precipitacions s'intensificaran i s'estendran a les comarques gironines i a tot el litoral català:

A Sant Dalmai ha plogut una mica al migdia, però res destacable.

Tupinada electoral a l'estranger

Que 200.000 persones a l'estranger no hagin pogut votar per mil excuses, és una tupinada.

Que el sac amb els vots de Roma s'hagi perdut, és una tupinada.

Que no hi hagi cap membre del govern espanyol que hagi donat cap explicació, és una tupinada.

I de tupinada a tupinada, cada dia més independentistes.

Imputats per posar urnes

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha citat avui com a imputats per la querella del 9-N el president en funcions, Artur Mas; la vicepresidenta, Joana Ortega, i la consellera d'Educació, Irene Rigau. Mas haurà de declarar el dia 15 a les 10.00 h, mentre que Rigau i Ortega ho faran el dia 13 a les 10.00 i a les 16.00 h, respectivament. El dia de la declaració d'Artur Mas, el 15 d'octubre, coincideix amb el 75è aniversari de l'afusellament del president Lluís Companys a mans dels militars franquistes.

A més d'imputar al president Mas per posar urnes de paper, a més, el fan declarar el dia que van afusellar al president Companys 75 anys enrera. No sé si ho han fet expressament per tocar els collons, o bé perquè no saben els descendents del qui els van matar quin dia el van afusellar.

 

Diari d'escalada de Lluís Campmajó Terris (2): 15-16 de juliol de 1945


dilluns, 28 de setembre del 2015

Els resultats del 27-S a l'urna de Salitja i Sant Dalmai

El col.legi electoral de Vilobí, Salitja i Sant Dalmai està format per tres meses electorals: dues que pertanyen al poble de Vilobí i una de sola que engloba Sant Dalmai i Salitja.

En la mesa de Salitja i Sant Dalmai, van votar 625 persones i els resultats van ser els següents:

JUNTS X SI: 487 vots (77.92%)

CUP: 47 vots (7.52%)

CIUTADANS: 21 vots (3.36%)

PP: 20 vots (3.2%)

UNIÓ: 17 vots (2.72%)

CATALUNYA SI QUE ES POT: 16 vots (2.56%)

PSC: 8 vots (1.28%)

PACMA: 2 vots (0.32%)

PIRATAS: 2 vots (0.32%)

RECORTES ZERO: 1 vot (0.16%)

VOTS EN BLANC: 4 vots

Si comparem els resultats amb les dues urnes de Vilobí, tenim unes quantes diferències:

- Els vots a Junts pel Si a Sant Dalmai i Salitja són 13 punts superiors que a Vilobí (64.9%).

- Els vots a la CUP són semblants (2 dècimes superiors a Vilobí).

- Més vot a Ciutadans a Vilobí: 10.97% a Vilobí, només 3.36 a Sant Dalmai i Salitja

- Més vot a PSC a Vilobí: 4.65% vers 1.28%

En resum, a Vilobí els vots sobiranistes són el 72.6%, mentre que a Sant Dalmai i Salitja arriben al  85.44%.


1a Cursa de muntanya Avellana límit a Brunyola


Per fi arriben canvis meteorològics

Després d'un mes de setembre molt monòton i, sobretot, molt sec en moltes zones, sembla que aquesta setmana serà més mogudeta.

Una bossa d'aire fred en alçada entrant per l'Atlàntic i vents de llevant al Mediterrani faran que les precipitacions siguin presents, afectant, sobretot a les Balears i País Valencià.

A Catalunya, a partir demà dimarts podria començar a ploure al litoral, però sobretot seria de cara a dimecres que les pluges s'intensificarien a la costa central i de Tarragona.

Amb els mapes d'avui, a la zona de Girona els vents podrien ser una mica agregalats i, per tant, la pluja no seria tant intensa com a Barcelona i Tarragona.

Però un petit moviment de la borrasca no previst en els models podria capgirar tota la situació.



Els resultats del 27-S, en mapes

En la web del diari ARA, han penjat uns mapes amb diferents resultats, i crec que és fàcil d'entendre perquè son molt visuals.

El primer, ens indica el partit guanyador en l'àmbit comarcal. Junts Pel Sí ha guanyat a les 42 comarques.

 
En el segon mapa, podem veure el % de vots sumant Junts Pel Si i la CUP, o sigui, els vots favorables a la independència (que això no vol dir que hi hagi altres partits en què algun votant es consideri també independentista). En 34 comarques, se supera el 50%.
I finalment, us poso per cada partit la comarca on l'han votat més i on l'han votat menys:

JUNTS PEL SÍ: 72.97% al Pla de l'Estany; 26% al Baix Llobregat

CIUTADANS: 26.52% al Tarragonès; 3% al Priorat

PSC: 18.22% al Baix Llobregat; 4.69% al Solsonès

CAT SI QUE ES POT: 12.95% al Baix Llobregat; 2.6% al Pla de l'Estany

PP: 12.70% a la Vall d'Aran; 3.41% al Pla de l'Estany

CUP: 16.85% al Pallars Sobirà; 6.26% al Tarragonès

 




Diari d'escalada de Lluís Campmajó Terris (1)

El meu avi Lluís va anar escrivint un diari durant els dies que va estar fent un curs d'escalada mentre feia el servei militar. Aquest curs va durar gairebé un mes, de 5 d'agost al 4 de setembre del 1945, quan tenia 20 anys; i el va fer a Canfranc al Pirineu Aragonès.

Cada dia anava escrivint quatre ratlles, on explicava el què havia fet, com es trobava, si feia fred o calor, si plovia o no, o el que feia en estones lliures. El diari comença el 15 de juliol quan surt de Vilajuïga en direcció Barcelona, per anar després cap a Lleida, Jaca i finalment Canfranc; i acaba el 3 de setembre quan torna a Barcelona per agafar el tren cap a Calella.

He escanejat el diari, i us l'aniré penjant. La lletra és clara i s'entén molt bé. Com veureu, hi ha alguna que altra catalanada, però tampoc hi ha moltes faltes d'ortografia.




diumenge, 27 de setembre del 2015

El 27-S: els resultats a Catalunya

Amb un 98% dels vots escrutats, els resultats han estat els següents:

Junts Pel Si: 62 diputats. 1.582.568 vots-39.64%

Ciutadans: 25 diputats. 714.902 vots-17.91%

PSC: 16 diputats. 507.354 vots-12.71%

Catalunya si que es pot: 11 diputats. 355.483 vots-8.91%

PP: 11 diputats. 337.988 vots-8.47%

CUP: 10 diputats. 327.507 vots-8.20%

Unió: 100.226 vots- 2.51%

PACMA: 29.012 vots-0.73%

Recortes Cero: 14.019 vots-0.35%

Ganemos: 1.146 vots-0.03%

Piratas: 319 vots-0.01%


Junts pel si ha guanyat en 905 municipis, dels 948 de Catalunya, ha guanyat en les 4 províncies i en les 42 comarques, incloent Barcelona i totes les capitals. Ciutadans ha guanyat en 29 poblacions, el PSC ha guanyat en 6 municipis, i la CUP ha guanyat a la Vilella Alta (Priorat).

Resultats a Vilobí d'Onyar 27-S

Total vots: 1.937 vots-84.77%
Abstenció: 348 vots-15.23%
Vots nuls: 9-0.46%
Vots blanc: 10-0.52%
Vots a candidatures: 1918

Junts Pel Sí: 1.339 vots-69.45%
Ciutadans: 165 vots-8.56%
CUP: 148 vots-7.68%
PP: 75 vots-3.89%
PSC: 69 vots-3.58%
Catalunya si que es pot: 65 vots-3.37%
Unió: 46 vots-2.39%
PACMA: 5 vots-0.26%
Piratas: 2 vots-0.10%
Ganemos: 2 vots-0.10%
Recortes cero: 2 vots-0.10%



Participació a les 18h

A Vilobí d'Onyar, a les 18h havia votat un 71.25%, gairebé 4 punts que el 2012 (67.52%).

A Catalunya, un 63.3%, 7 punts més que el 2012 (56.30%).

La participació ha pujat a totes quatre províncies i a totes les comarques.

A les comarques de Girona ha votat un 65.95% (gairebé 6 punts més); a Barcelona, 63.23% (gairebé 7 punts més); a Tarragona, 62.23% (gairebé 10 punts més); i a Lleida, 61.16% (7 punts més).

Participació a les 13h

A la 1 del migdia, a Vilobí d'Onyar havien votat el 43.15% del cens, gairebé 3 punts més que el 2012 (40.22%).

A Catalunya, un 35%, 5.5 punts més que el 2012.

El creixement de la participació és general a tot Catalunya.

Per províncies, a Girona +5.8%; a Barcelona +5.25%; a Tarragona +7.31%; i a Lleida, +7%.

També totes les comarques creixen. Per exemple, al Baix Llobregat +5.5%; però a Osona +7.1%; al Barcelonès, +3.5%; al Gironès +5.5%.


Ha arribat el dia. El vot de la teva vida. Guanyarem!!

Al col.legi electoral de Vilobí, Salitja i Sant Dalmai, des de bon matí que hi ha molt bon ambient. Quan he anat a votar jo, cap a les 11h30 hi havia força cua a les dues meses de Vilobí, però en canvi, a la mesa de Salitja i Sant Dalmai no.


dissabte, 26 de setembre del 2015

Eclipsi total de lluna, la nit de diumenge a dilluns

Aquesta nit, a part de conèixer els resultats de les eleccions al Parlament, també hi haurà una eclipsi total de lluna visible a Catalunya i que, a més, serà un eclipsi de perigeu o superlluna.

L'eclipsi començarà a les 02.12, quan la Lluna entri a la zona de la penombra. En aquesta fase, ens serà difícil distingir-ne els efectes a simple vista. A les 03.07, la Lluna farà contacte amb la zona d'ombra, i la mossegada es farà notar. La fase d'eclipsi total començarà a les 4.11 hores i assolirà el màxim a les 04.47. El final de l'esdeveniment, amb la Lluna sortint de nou de la penombra, serà a les 07.22.

Un fet que farà que aquest eclipsi sigui més especial és que la Lluna serà en el perigeu, el punt de la seva òrbita on la distància amb la Terra és més curta, i això farà que la vegem més gran, com una superlluna En aquest cas, aquesta distància serà 356.876 km. El pas de la Lluna pel perigeu serà a les 03.47.

El resultat de les últimes eleccions al Parlament a Vilobí, Salitja i Sant Dalmai

En les eleccions del 2012, els resultats van ser els següents:

Cens electoral: 2.223 persones

Vots: 1.771 (79.67%).
Abstenció: 452 (20.33%)

Vots nuls: 16 (0.90%)
Vots en blanc: 21 (1.19%)

Vots a candidatures: 1.734

CIU: 965 vots (54.98%)
ERC: 332 vots (18.91%)
PP: 112 vots (6.38%)
PSC: 99 vots (5.64%)
CUP: 70 vots (3.98%)
ICV-EUA: 55 vots (3.13%)
Ciutadans: 41 vots (2.33%)
SI: 26 vots (1.48%)
Plataforma x Catalunya: 12 vots (0.68%)
PACMA: 11 vots (0.62%)
UPyD: 3 vots (0.17%)
Piratas: 3 vots (0.17%)
Escons en blanc: 3 vots (0.17%)
Farts: 2 vots (0.11%)

Tenint en compte les aliances en aquestes eleccions del 27-S, la suma de CDC i ERC serien 1.297 vots (73.89%), i si hi sumem la CUP, els vots independentistes arribarien als 1.367 vots i el 77.87%.

El 9 de novembre del 2014, els vots del SI-SI van ser de 1.370 vots.

10 anys enrera

Demà se celebren, segurament, les eleccions més transcendentals de la història moderna de Catalunya. Però el dimecres que ve farà 10 anys d'un dia que també va ser històric.

El 30 de setembre del 2005, el Parlament de Catalunya va aprovar la proposta d'Estatut d'Autonomia, on es recollia que Catalunya era una nació i una proposta de finançament molt similar al pacte fiscal. Aquesta proposta va ser aprovada amb els vots de CIU, PSC, ERC i ICV-EUA (120 diputats) i només el PP en contra (15 diputats).

L'article 1 deia que Catalunya era una nació i també es recalcava que totes les competències eren exclusives de la Generalitat, entre moltes d'altres coses. Era un estatut que gairebé situava Catalunya com un estat dins una Espanya federal.

Aquesta proposta d'estatut va anar al Congrés a debatir-la. Poc abans, però, Artur Mas i Zapatero (president del govern espanyol) van pactar un model de finançament diferent ja del que s'havia aprovat al Parlament. I finalment, des del Congrés encara es va retallar més. El 18 de juny del 2006 es va fer el referèndum, on ERC es va desmarcar i va proposar el no a l'Estatut (jo vaig votar NO a aquest estatut, per cert).

Però si encara no n'hi havia prou, el juliol del 2010 el Tribunal Constitucional va retallar encara més l'Estatut, i pocs dies després hi va haver la primera gran manifestació reclamant, en aquella ocasió, més autonomia, però ja després, la independència.

En vista del què ha passat en aquests últims 10 anys, estic segur que si no s'hagués retallat l'estatut no hauríem arribat mai on som ara. Així que, gràcies Tribunal Constitucional, gràcies PP, gràcies Alfonso Guerra que es va "cepillar" l'estatut. Gràcies a tots vosaltres!! Sense vosaltres no hauria sigut possible!!!

divendres, 25 de setembre del 2015

Reflexions electorals

Avui que és dia de reflexió me'n recordo dels dies anteriors a que el president Mas firmés el decret de convocatòria, en què es deia si des del govern espanyol es podria enviar al Constitucional aquest decret si feia esment a qualsevol cosa sobre eleccions plebiscitàries; perquè, òbviament, aquestes eleccions només serien i podrien ser autonòmiques.

Un cop publicat el decret de convocatòria, es va veure com no hi havia res a esmenar, perquè gairebé va ser un copia-enganxar de les altres.

Però vet aquí que cada dia que passava, un dia la Merkel, un altre en Cameron, un altre l'Obama, els bancs, l'església, la lliga, feien declaracions dient que Catalunya es quedaria fora de la Unió Europea, l'euro, la lliga de futbol, hi hauria corralito, etc.

Cada vegada que sortia que qualsevol notícia d'aquestes, poques hores després una altra notícia on s'esmenava o, directament, es deia que no era veritat.

Sort que estàvem davant d'unes eleccions autonòmiques!! Si haguessin sigut plebiscitàries què haguessin fet??

I ja durant la campanya electoral, ens han enviat la por: la por a perdre les pensions, a no poder treure diners dels caixes, a que les empreses marxin de Catalunya, etc, etc, etc.

Demà que la majoria de catalans anirem a votar, anem-hi sense por. Que cadascú voti el que vulgui, però que ho faci per un motiu o un altre, però no per tenir por a res. La por la tenien els nostres avis que van viure una guerra i no podien dir res per no encabir-los a un bàndol o a un altre; la por la tenien els nostres pares que van viure en el franquisme durant tota la seva joventut; però ara ja no hem de tenir por de res.

La por no vota, votem nosaltres: que les nostres decisions responguin a les nostres esperances i no a les nostres pors.



Omplim l'Avinguda Maria Cristina de Barcelona


dimecres, 23 de setembre del 2015

La veritat no fa por. La por no vota. Tu sí.



Més sobre Rajoy i la nacionalitat espanyola




Editorial conjunta de 100 mitjans de comunicació

Voteu en gran

És imminent l'instant en què milions de ciutadans d'aquest país, individualment davant l'urna, hauran de respondre a un emplaçament col·lectiu. D'aquesta jornada pot emergir, o no, un procés d'emancipació nacional basat en l'exercici democràtic, una superació del marc que deriva de la transició política de finals dels anys setanta del segle passat. Algun dia els historiadors fixaran l'inici del procés en el qual estem immersos com a societat però, avui, volem cridar l'atenció sobre els símptomes preocupants que s'han aguditzat al llarg d'aquests dies de campanya electoral.

És intolerable la pressió que s'ha exercit sobre els mitjans de comunicació públics d'aquest país. Una manifestació massiva, coberta informativament per mitjans dels cinc continents, ha estat equiparada per la Junta Electoral Central a un simple espai de propaganda. TV3 ha estat obligada, via blocs electorals, a cedir espais suposadament informatius a voluntat dels partits que no van participar a la manifestació, sense cap mena de justificació periodística. Aquestes arbitrarietats, combinades amb una actitud agressivament propagandística dels mitjans de Madrid, ha fet irrespirable el clima informatiu d'una campanya que hauria d'haver estat un espai de debat entre projectes polítics, tots igualment legítims.

Tots els mecanismes de l'estat s'han orientat a la intimidació dels electors catalans, que han estat bombardejats amb tota mena de mentides, exageracions i distorsions de la realitat. Contra la il·lusió d'un projecte d'emancipació s'hi ha contraposat l'amenaça d'una suposada venjança orquestrada per l'estat espanyol a nivell internacional. Contra l'acció d'un sí, la immobilitat d'un no.

Per tot plegat, els mitjans que som més arran de carrer i que la defensa del país i de la seva gent, forma part del nostre ADN, volem deixar clar que aquesta és una societat madura, que confia en si mateixa per a la construcció del propi futur. No hi ha res que no es pugui decidir a través de les urnes. Així que, voteu el que voteu, voteu en gran.

El Parc Natural de les capçaleres del Ter i del Freser

El Govern va aprovar ahir el decret de declaració del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, que ocupa 14.750 hectàrees, repartides entre Planoles, Queralbs, Ribes de Freser, Pardines, Vilallonga de Ter, Setcases i Molló, tots al Ripollès. La declaració, esperada des del territori, permetrà fer compatible la conservació de l´entorn amb el desenvolupament social i també econòmic, tot regulant-ne les activitats. Segons el conseller de Territori, Santi Vila, es tracta d´un espai amb una «potencialitat immensa» que s´ha fet amb «el consens de tothom». Aquesta declaració del Parc Natural es va aprovar ahir en l´última Junta de Govern de la Generalitat, abans de les eleccions al Parlament del 27 de setembre.

La declaració del Parc Natural de les capçaleres del Ter i del Freser havia estat una demanda del territori des de feia anys i, segons Vila, s´ha portat a terme amb «el consens de tothom». Segons va afegir: «No hi ha cap ajuntament ni ciutadà que s´hi hagi mostrat reaci, fet que confirma la maduresa ambiental de la ciutadania catalana». El nou Parc Natural inclou una superfície pertanyent a l´espai de capçaleres del Ter i del Freser (85%) i també a un altre espai d´interès natural –la Serra de Cavallera– (1%). També incorpora zones que fins ara no estaven incloses en el Pla d´Espais d´Interès Natural (PEIN), que suposen un 14%. L´espai també disposa de dos enclavaments, corresponents a les estacions de muntanya de Núria i de Vallter, que estaven excloses del PEIN.

El conseller Vila va destacar que el Parc Natural consta d´uns enclavaments importants de l´excursionisme i el turisme familiar, com són les estacions de Vallter i Núria amb més de 300.000 visitants anuals tot i que també fa frontera amb França; per tant, les persones es podran moure a banda i banda. Malgrat tot, abans, va detallar Vila, caldrà completar el procés d´ampliació i interconnexió amb França. Al marge de l´esport i el turisme, l´activitat més destacable dins l´àmbit protegit és la ramaderia extensiva, que es pretén afavorir i consolidar amb aquesta declaració del Parc Natural.

A Catalunya, aquests espais existents han esdevingut dinamitzadors econòmics de primer ordre als llocs on s´han implantat. Es calcula que, per cada euro invertit a un Parc Natural, es generen 8,8 euros de valor afegit brut segons un estudi encarregat per la Generalitat.
Regular l´espai i protegir-lo

La transformació de l´espai implicarà més reconeixement i més capacitat de gestió. Serà el catorzè de la Xarxa dels Parcs Naturals de Catalunya. Actualment el 31% del territori català compta amb algun nivell de protecció. Hi haurà un equip de gestió que treballarà amb els següents objectius: conservar els valors naturals excepcionals del territori; promoure ramaderia extensiva tradicional; facilitar la comercialització dels productes, relacionats amb el nou Parc Natural i potenciar el turisme i les activitats a la natura; reforçar els lligams a l´altra banda francesa, amb el Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans i les seves reserves naturals, a més d´ordenar l´ús públic i de controlar la «sobrefreqüentació» en esdeveniments com curses i travesses.

Vila va destacar que amb la declaració de l´espai, l´administració es compromet «a protegir i preservar» la zona. Això vol dir que s´han de regular les activitats que s´hi fan en tot moment, tot i que no pas «prohibir». Es tracta, doncs, de tenir cura de l´espai. El Parc Natural comptarà amb una xarxa d´equipaments i serveis, distribuïts entre els municipis que en formen part, per acollir els visitants i els turistes, a part de facilitar la gestió administrativa. Els principals accessos seran des de Queralbs, Setcases i Espinavell (Molló).

Segons Vila, amb el nou Parc Natural s´està «enviant un missatge al món», que és que Catalunya compta amb interès cultural, patrimonial i també ambiental i natural.
L´àmbit del Parc Natural

Es tracta d´un espai singular i el darrer exemple típic de l´alta muntanya pirinenca oriental, just a la frontera amb França. El territori s´estén entre 1.280 i 3.000 metres d´altitud, tot conservant bé els sistemes naturals alpins i subalpins. Destaca per acollir espècies de vertebrats delicades així com nombrosos invertebrats de gran interès i una flora d´alta muntanya rica i diversa.

Des del 1993, aquest espai gaudeix d´una protecció bàsica, que li atorga el fet d´haver estat declarat espai inclòs al PEIN i, posteriorment, a la xarxa Natura 2000, malgrat que aquesta protecció no resultava suficient per garantir la protecció dels valors naturals, geològics o paisatgístics i culturals, sense haver de renunciar als aprofitaments dels seus recursos naturals. A més, aquest espai ha de fer front a una intensitat creixent de les activitats de lleure i d´esport, que interessa ordenar i regular en matèria d´ús públic.

El conseller Vila va titllar ahir el dia «d´alegria per Girona i pel conjunt de Catalunya» perquè «després de dècades que estigués al pensament de molta gent», ha arribat «el dia». L´any 1932 ja hi havia un mapa en temps de la República on es preveia aquest Parc Natural.

DIARI DE GIRONA 

Imatges gracioses de la campanya electoral




dilluns, 21 de setembre del 2015

L'espai compensatori electoral, no arriba al 2% d'audiència

El programa a deixar el primer canal de la televisió pública per sota del 2% de quota de pantalla durant les tres hores que va durar. Sumant-hi els resultats del 3/24, que oferia la mateixa programació, el 2% es va superar només de manera puntual.

El primer tram del programa, dedicat al PSC, va tenir 31.000 espectadors i un 1,5% de 'share' per TV3 (35.000 persones i un 1,7% sumant-hi el 3/24), unes xifres que van baixar encara més durant l'acte del PP, que es va quedar amb 18.000 seguidors i un 0,9% (27.000 i un 1,4% afegint-hi el canal informatiu). Catalunya Sí que es Pot va fer pujar l'audiència fins a les 28.000 persones i l'1,6% (40.000 i 2,2% amb el 3/24), i finalment Ciutadans va tenir 32.000 espectadors i un 1,8% (42.000 i un 2,3% en total).

La Via Lliure va tenir una audiència de 448.000 persones i un 23.5% de share. 

diumenge, 20 de setembre del 2015

El futur de les pensions

El futur de les pensions
 
ORIOL AMAT

A l'Estat espanyol el sistema de pensions és de repartiment. Per tant, les pensions de cada moment es paguen amb les cotitzacions dels que treballen en cada moment. Fa uns mesos, en aquesta mateixa tribuna vaig exposar que a Espanya les cotitzacions són insuficients per atendre les pensions. Per això, des del 2010 s'ha allargat l'edat de jubilació, s'ha augmentat del nombre d'anys per al càlcul de la pensió i s'ha limitat l'augment de les pensions. Això ha suposat una retallada del 20% del poder adquisitiu real de les pensions espanyoles.

A Catalunya la situació es molt diferent. Si considerem el període 1995 fins al 2011, que es l'últim any amb dades oficials de les liquidacions de la Seguretat Social, resulta que a Catalunya, les cotitzacions han superat de 24.124 milions d'euros el total de prestacions pagades per la Seguretat Social. En canvi a Espanya, sense Catalunya, en el mateix període el saldo és negatiu de 106.826 milions d'euros. Per tant, les cotitzacions han estat insuficients per atendre les prestacions de la Seguretat Social. Si posem les xifres en proporció a la població, a Catalunya en aquest període hi ha hagut un superàvit de 3.200 euros per càpita, mentre que a Espanya el dèficit ha estat de 1.753 euros per càpita. Una altra diferència important és que a Catalunya, en els anys de bonança els superàvits de pensions superen àmpliament els dèficits dels anys de crisi. Per això, en el total del període el saldo és positiu. En canvi, a Espanya, en els anys de recessió el dèficit és tan important que no pot ser absorbit pels superàvits dels anys de bonança. Aquesta situació tant diferent s'explica per diversos motius. En primer lloc, perquè a Catalunya hi ha més ocupació. En segon lloc, perquè a Catalunya les bases de cotització són més altes i, per tant, es recapten més cotitzacions. En tercer lloc, a Catalunya té més pes la immigració i això fa que hi hagi menys proporció de població de més de 65 anys amb relació a la població en edat de treballar.

En resum, l'estructura de la població i l'ocupació explica que Catalunya està en condicions de garantir les pensions públiques i el seu poder adquisitiu.

De quatre a set de la tarda

Coses que es poden fer avui de quatre a set de la tarda: passejar per la muntanya, allargar la sobretaula i acabar fent un berenar sopar, anar a la primera sessió del cinema, fer un puzle, ordenar aquella lleixa de llibres que fa temps que s'ha d'ordenar, jugar una partida del Monopoly d'aquelles que no s'acaben mai, badar per aquells carrers del teu poble o ciutat que fa temps que no trepitges, tancar-te a la cuina i fer un parell de pastissos, anar-te'n a teatre, anar a veure el Nàstic-Mallorca, anar a la fira de Santa Tecla de Tarragona o de Cassà, anar a la Fira del Formatge Artesà de Lladó, anar a la Festa del Cel de Mataró, preparar-se per veure com Espanya de bàsquet perd contra Lituània, portar els nens al taller infantil Petits xefs que es fa a Calella amb motiu de la 35a Fira de Calella i l'Alt Maresme, anar al centre cultural i recreatiu de Pineda a veure Les aventures de Geronimo Stilton, passejar-te per la Festa de la Sega de l'Ampolla, anar a les Festes de la Misericòrdia de Reus, anar a l'espectacle de falconeria que es fa a la plaça del Mercadal de Balaguer, anar a menjar coca d'ametlles a la plaça del Sitjar de Vilagrassa, estirar-se al sofà a fer la migdiada més llarga que recordis, llegir d'una tirada el Mecanoscrit del segon origen de Pedrolo perquè d'aquí quinze dies estrenaran la pel·lícula, ordenar totes aquelles fotos que fa temps que estan pendents d'ordenar, jugar a la Play Station o al Tetris; fer una partida de cartes, jugar al Candy Crush, passar-se tres hores enviant missatges pel WhatsApp, anar en bici; mirar aquell DVD pendent de mirar, anar a www.rtve.es/filmoteca/no-do i descarregar-te un NO-DO de quan a la tele només emetien el que els ordenaven, reflexionar sobre els tics antidemocràtics que encara queden, fer qualsevol altra cosa que els vingui de gust. 

Què no s'ha de fer avui de quatre a set de la tarda? Ni mirar TV3 ni escoltar Catalunya Ràdio. Si la junta electoral s'ha begut l'enteniment, ara no se'l begui vostè. Passa-ho.

XEVI XIRGO-EL PUNT AVUI

Marxa dels Sants Metges a Sant Julià de Ramis

La cursa d'avui era a Sant Julià de Ramis, que celebren la festa major aquesta cap de setmana. Concretament, la cursa dels Sants Metges, una ermita que hi ha ben bé a sobre del poble, al costat del castell de Sant Julià.Des de la sortida-arribada ja es veuen aquests dos elements històrics, i també la pujada que tocava.

La inscripció és gratuïta, però malgrat això, tampoc hi havia molta gent, i corrent encara menys. De fet, tots els Trankils ens hem classificat entre els 25 primers: en Jordi Martorell, en Jordi Serra, en David, en Narcís, la Mònica i jo.

Els primers quilòmetres de la cursa són de baixada, anant cap al riu Ter, travessant la variant per sota i girem a mà esquerra, fins que arribem gairebé a la rotonda de Medinyà i a partir d'aquí comença la pujada, d'uns 2,5 km aproximadament, fins que arribem al camí asfaltat i arribem a l'ermita dels Sants Metges. Aquí, altres anys, reculàvem per arribar al castell, però avui hem passat per un tros nou fins enganxar una altra vegada el camí asfaltat, i d'aquí fins a l'arribada baixada ràpida. En arribar, xocolata desfeta i coca.

En total, 8.4 km, en 52'24 i un ritme de 6'14 el quilòmetre, i un desnivell positiu de 160 metres.


divendres, 18 de setembre del 2015