Demà se celebren, segurament, les eleccions més transcendentals de la història moderna de Catalunya. Però el dimecres que ve farà 10 anys d'un dia que també va ser històric.
El 30 de setembre del 2005, el Parlament de Catalunya va aprovar la proposta d'Estatut d'Autonomia, on es recollia que Catalunya era una nació i una proposta de finançament molt similar al pacte fiscal. Aquesta proposta va ser aprovada amb els vots de CIU, PSC, ERC i ICV-EUA (120 diputats) i només el PP en contra (15 diputats).
L'article 1 deia que Catalunya era una nació i també es recalcava que totes les competències eren exclusives de la Generalitat, entre moltes d'altres coses. Era un estatut que gairebé situava Catalunya com un estat dins una Espanya federal.
Aquesta proposta d'estatut va anar al Congrés a debatir-la. Poc abans, però, Artur Mas i Zapatero (president del govern espanyol) van pactar un model de finançament diferent ja del que s'havia aprovat al Parlament. I finalment, des del Congrés encara es va retallar més. El 18 de juny del 2006 es va fer el referèndum, on ERC es va desmarcar i va proposar el no a l'Estatut (jo vaig votar NO a aquest estatut, per cert).
Però si encara no n'hi havia prou, el juliol del 2010 el Tribunal Constitucional va retallar encara més l'Estatut, i pocs dies després hi va haver la primera gran manifestació reclamant, en aquella ocasió, més autonomia, però ja després, la independència.
En vista del què ha passat en aquests últims 10 anys, estic segur que si no s'hagués retallat l'estatut no hauríem arribat mai on som ara. Així que, gràcies Tribunal Constitucional, gràcies PP, gràcies Alfonso Guerra que es va "cepillar" l'estatut. Gràcies a tots vosaltres!! Sense vosaltres no hauria sigut possible!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada