1- Eleccions:
"El procés començarà amb les eleccions d'aquest 27-S, en què els ciutadans donaran el mandat explícit de començar la creació de l'estat independent", ha concretat l'exvicepresident del Tribunal Constitucional espanyol (TC), expresident del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) i número 71 de Junts pel Sí Carles Viver i Pi-Sunyer. Aquesta és una condició "sine qua non per iniciar el camí", ha alertat. Sense majoria independentista als comicis, cap dels següents passos no es durà a terme.
"El procés començarà amb les eleccions d'aquest 27-S, en què els ciutadans donaran el mandat explícit de començar la creació de l'estat independent", ha concretat l'exvicepresident del Tribunal Constitucional espanyol (TC), expresident del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) i número 71 de Junts pel Sí Carles Viver i Pi-Sunyer. Aquesta és una condició "sine qua non per iniciar el camí", ha alertat. Sense majoria independentista als comicis, cap dels següents passos no es durà a terme.
2- Proclamació:
El dia en què es constitueixi el parlament autonòmic de l'XI legislatura sorgit a partir dels vots del 27-S, els diputats independentistes -majoritaris- "realitzaran una proclamació solemne" d'inici del procés de desconnexió. "El Parlament, atès el mandat rebut, comença aquest procés de creació de l'Estat català", serà el que vindran a dir aquests diputats, ha explicat Viver i Pi-Sunyer.
Aquesta "proclamació solemne" ha d'anar seguida de "quatre elements més":
1) Proposta d'obertura de negociacions amb l'Estat espanyol per fer efectiu el mandat
2) Anunci a les institucions europees, manifestant-los l'interès de continuar a la UE
3) Comunicació als líders de la comunitat internacional, als líders de les grans organitzacions internacionals i a tots els caps d'estat i de govern
4) Transmetre un mandat explícit al Govern per implementar la declaració solemne d'inici del procés
3- Primera fase del procés constituent
"Immediatament després començarà el procés constituent per part de la societat civil. De fet, és una fase que ja ha començat, en què s'està proposant com elaborar la constitució definitiva del nou Estat", ha explicat el jurista. Quan arribi aquest moment, ni el Parlament ni el Govern encara no podran regular aquest procés, "perquè estarem en un règim autonòmic" i seria susceptible de ser impugnat i que tot quedés encallat. "La societat civil s'autoorganitza i elabora aquest projecte de Constitució", en aquesta fase.
4- Govern de concentració
"En paral·lel, les institucions de la Generalitat i el govern de concentració han de dur a terme quatre activitats:
1) Posar en funcionament les estructures d'estat, amb actes tan rellevants com el reclutament i formació de dirigents que han de gestionar les estructures del futur Estat. Això s'ha de fer i no ens ho poden impugnar
2) Activitat de projecció internacional del procés i de preparació de reconeixement del nou Estat català. Els contactes internacionals han de ser cada cop més forts, malgrat que en aquest moment la comunitat internacional encara no es pronunciarà a favor
3) Gestió ordinària de les competències que ja té la Generalitat, per continuar mirant de sortir de la crisi, lluitar contra la pobresa, crear ocupació...
4) Dur a terme les actuacions necessàries per intentar l'acord amb l'Estat per dur a terme la voluntat. Demostrar que la nostra voluntat és pactar i dialogar", ha detallat Viver i Pi-Sunyer.
Quan finalitzarà aquesta fase? "Quan els dirigents polítics creguin que existeixin les condicions mínimes necessàries perquè el futur Estat català pugui exercir el seu poder en territori català", ha exposat el jurista, deixant clar que aquesta serà "una decisió enormement complexa".
5- Proclamació
Quan els dirigents hagin pres aquesta decisió, "en aquell moment es produiria la proclamació de la independència per part del Parlament, que tindria una part declarativa i una de normativa: no és només la pura declaració, sinó que ja crearà el nou Estat, la desconnexió respecte l'ordenament jurídic espanyol, malgrat que dirà que assumeix com a dret el dret vigent en tot allò que no contradigui la declaració d'independència, i amb un mandat de completar la 'llei de transitorietat jurídica' -que es podria debatre abans de la desconnexió".
6- Llei de transitorietat jurídica
Viver i Pi-Sunyer ha aprofitat aquest moment per deixar clar que el nom de 'llei de transitorietat jurídica' és "millorable", i que més aviat se n'hauria de dir 'Llei fundacional i de successió d'estats'. "Aquesta llei regularà els elements estructurals del nou estat: des del territori fins a la nacionalitat, passant pel règim de les llengües, les institucions de govern del nou Estat -inclosa figura del cap d'Estat-, els drets fonamentals dels ciutadans...", ha exposat. Deixant clar que "els criteris que han de regir aquesta norma, en ser provisional, és incloure només els elements imprescindibles perquè funcioni, sense condicionar les decisions que prengui el futur Parlament", com per exemple de si hi ha d'haver, o no, Tribunal Constitucional.
"S'establiran clàusules generals assegurant que no hi haurà buits jurídics, que no hi haurà salts al buit, i garantint la successió ordenada d'administracions, amb clàusules relativament genèriques que necessitaran un desenvolupament legal que ja està pensat", ha afegit.
7- Llei del procés constituent
"Després hi haurà la llei de procés constituent, que finalitzarà amb un mandat al cap de l'Estat perquè convoqui unes eleccions constituents", ha explicat.
8- Eleccions constiuents
D'aquests comicis, en què presumiblement Junts pel Sí ja no existirà i els ciutadans triaran en funció de l'eix ideològic esquerra/dreta, "en sorgirà un nou Parlament, que començarà a elaborar la Constitució definitiva del nou Estat", ha assegurat Viver i Pi-Sunyer.
Dels comicis, doncs, "en sorgirà un nou govern que actuarà com a govern d'un nou Estat independent", ha concretat.
9- Redacció i aprovació per referèndum de la Constitució definitiva
"El procés culminarà amb l'aprovació de la Constitució i la seva ratificació per referèndum per part del poble de Catalunya", ha conclòs.
Superats tots aquests passos, segons Junts pel Sí, Catalunya serà un país plenament independent.
El dia en què es constitueixi el parlament autonòmic de l'XI legislatura sorgit a partir dels vots del 27-S, els diputats independentistes -majoritaris- "realitzaran una proclamació solemne" d'inici del procés de desconnexió. "El Parlament, atès el mandat rebut, comença aquest procés de creació de l'Estat català", serà el que vindran a dir aquests diputats, ha explicat Viver i Pi-Sunyer.
Aquesta "proclamació solemne" ha d'anar seguida de "quatre elements més":
1) Proposta d'obertura de negociacions amb l'Estat espanyol per fer efectiu el mandat
2) Anunci a les institucions europees, manifestant-los l'interès de continuar a la UE
3) Comunicació als líders de la comunitat internacional, als líders de les grans organitzacions internacionals i a tots els caps d'estat i de govern
4) Transmetre un mandat explícit al Govern per implementar la declaració solemne d'inici del procés
3- Primera fase del procés constituent
"Immediatament després començarà el procés constituent per part de la societat civil. De fet, és una fase que ja ha començat, en què s'està proposant com elaborar la constitució definitiva del nou Estat", ha explicat el jurista. Quan arribi aquest moment, ni el Parlament ni el Govern encara no podran regular aquest procés, "perquè estarem en un règim autonòmic" i seria susceptible de ser impugnat i que tot quedés encallat. "La societat civil s'autoorganitza i elabora aquest projecte de Constitució", en aquesta fase.
4- Govern de concentració
"En paral·lel, les institucions de la Generalitat i el govern de concentració han de dur a terme quatre activitats:
1) Posar en funcionament les estructures d'estat, amb actes tan rellevants com el reclutament i formació de dirigents que han de gestionar les estructures del futur Estat. Això s'ha de fer i no ens ho poden impugnar
2) Activitat de projecció internacional del procés i de preparació de reconeixement del nou Estat català. Els contactes internacionals han de ser cada cop més forts, malgrat que en aquest moment la comunitat internacional encara no es pronunciarà a favor
3) Gestió ordinària de les competències que ja té la Generalitat, per continuar mirant de sortir de la crisi, lluitar contra la pobresa, crear ocupació...
4) Dur a terme les actuacions necessàries per intentar l'acord amb l'Estat per dur a terme la voluntat. Demostrar que la nostra voluntat és pactar i dialogar", ha detallat Viver i Pi-Sunyer.
Quan finalitzarà aquesta fase? "Quan els dirigents polítics creguin que existeixin les condicions mínimes necessàries perquè el futur Estat català pugui exercir el seu poder en territori català", ha exposat el jurista, deixant clar que aquesta serà "una decisió enormement complexa".
5- Proclamació
Quan els dirigents hagin pres aquesta decisió, "en aquell moment es produiria la proclamació de la independència per part del Parlament, que tindria una part declarativa i una de normativa: no és només la pura declaració, sinó que ja crearà el nou Estat, la desconnexió respecte l'ordenament jurídic espanyol, malgrat que dirà que assumeix com a dret el dret vigent en tot allò que no contradigui la declaració d'independència, i amb un mandat de completar la 'llei de transitorietat jurídica' -que es podria debatre abans de la desconnexió".
6- Llei de transitorietat jurídica
Viver i Pi-Sunyer ha aprofitat aquest moment per deixar clar que el nom de 'llei de transitorietat jurídica' és "millorable", i que més aviat se n'hauria de dir 'Llei fundacional i de successió d'estats'. "Aquesta llei regularà els elements estructurals del nou estat: des del territori fins a la nacionalitat, passant pel règim de les llengües, les institucions de govern del nou Estat -inclosa figura del cap d'Estat-, els drets fonamentals dels ciutadans...", ha exposat. Deixant clar que "els criteris que han de regir aquesta norma, en ser provisional, és incloure només els elements imprescindibles perquè funcioni, sense condicionar les decisions que prengui el futur Parlament", com per exemple de si hi ha d'haver, o no, Tribunal Constitucional.
"S'establiran clàusules generals assegurant que no hi haurà buits jurídics, que no hi haurà salts al buit, i garantint la successió ordenada d'administracions, amb clàusules relativament genèriques que necessitaran un desenvolupament legal que ja està pensat", ha afegit.
7- Llei del procés constituent
"Després hi haurà la llei de procés constituent, que finalitzarà amb un mandat al cap de l'Estat perquè convoqui unes eleccions constituents", ha explicat.
8- Eleccions constiuents
D'aquests comicis, en què presumiblement Junts pel Sí ja no existirà i els ciutadans triaran en funció de l'eix ideològic esquerra/dreta, "en sorgirà un nou Parlament, que començarà a elaborar la Constitució definitiva del nou Estat", ha assegurat Viver i Pi-Sunyer.
Dels comicis, doncs, "en sorgirà un nou govern que actuarà com a govern d'un nou Estat independent", ha concretat.
9- Redacció i aprovació per referèndum de la Constitució definitiva
"El procés culminarà amb l'aprovació de la Constitució i la seva ratificació per referèndum per part del poble de Catalunya", ha conclòs.
Superats tots aquests passos, segons Junts pel Sí, Catalunya serà un país plenament independent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada