Resum climatològic Abril 2012 Sant Dalmai

Ara que s'acaba el mes d'abril, és hora de fer un resum del què ha passat a Sant Dalmai en l'àmbit de precipitacions, temperatures, etc.

Com a resum, podem dir que el mes ha estat lleugerament més càlid i plujós que la mitjana.

La temperatura mitjana mensual ha estat d'11.9ºC (+0.3ºC). La mitjana de les temperatures màximes ha estat de 17.1ºC (inferior al mes de març), mentre que la mitjana de les mínimes de 7.1ºC.

El dia que ha fet més calor va ser el primer (dia 1) amb 22.4ºC. La temperatura mínima més baixa, d'1.7ºC el dia 17. Per tant, aquest mes d'abril no ha glaçat, encara que a nivell de terra si (el termòmetre s'ha de situar a 1,5 metres d'alçada per marcar la temperatura ambient. Quan interessa conèixer realment la temperatura del terra -per temes agrícoles, per exemple- el termòmetre se situa arran de terra. Les diferències poden ser molt grans).

En el que portem d'any, la temperatura anual és encara inferior a la mitjana, concretament 8 dècimes.

Pel que fa a precipitacions, han caigut un total de 87,5 mm (uns 20 litres més que la mitjana), encara que han sigut més ruixats o tempestes que no pas pluja d'anar caient (no hi ha hagut cap llevantada). Mirant els dies de pluja, es pot comprovar que dels 13 dies que ha plogut, només en 4 dies han caigut més de 10 litres.

L'any 2012 continua sent sec, ja que portem 139 litres (quan la mitjana serien uns 220 litres).

Finalment, si ens referim al vent, ha estat un mes més ventós que els altres del 2012. El vent mitjà ha estat de 4,4 km/h, i la ratxa màxima 66 km/h el dia 25. El component dominant al mes d'abril (igual que al gener, febrer i març) ha estat de WNW (a l'estiu, en canvi, el vent dominant és el SSE).

Per acabar, us poso unes quantes fotografies del mes d'abril:

Mammatocúmuls el 14 d'abril. Foto que va sortir al Temps Vespre de TV3.

L'hort a ple rendiment

Avui he posat les canyes a les tomaqueres i ja he acabat amb tota la preparació. Ara només falta que creixin i facin fruits.

Primer us posaré unes fotos de com estava l'hort a primera hora del matí:

Les tomaqueres:

 

 Les cebes

Les carbassoneres

Més tomaqueres

 

 Els enciams, amb xarxa pq no els piquin els ocells

Els alls en jardineres

I ara veureu el resultat del matí de feina, posant canyes:

Aloe Vera

Segurament aquestes últimes setmanes no heu pogut dormir davant l'expectativa de l'aloe vera...

Com ja us vaig dir, un dia vaig veure que l'aloe que tinc al balcó floria. Coi, no sabia que florissin!!!

Com serà la flor? O només hi haurà el capullo més gros???

Avui us dono la solució... Res, no fa flor, només el capullo.

Crònica 10 km Empúries

Avui s'ha celebrat la única marató de les comarques gironines, juntament amb una mitja marató i els 10 km. Això ha fet que des de bon matí hagi hagut un molt bon ambient dins les ruïnes d'Empúries. Agafat el pitrall, el xip i la bossa-obsequi (samarreta, pot d'anxoves i propaganda), cap a canviar-se i escalfar.

La marató i la mitja tenien la sortida a les 8h30, mentre que els 10 km a les 8h45. Finalment, les curses llargues s'han endarrerit una mica, però la de 10 no. La sortida és a través d'un passeig bastant estret i això ha fet que no hagi pogut agafar ritme; de fet, el primer quilòmetre l'he fet a 5'30''. Després en els quilòmetres següents he augmentat el ritme (4'30''-4'40'' el km) per poder avançar a la gent. Però avui les sensacions no han estat tant bones (segurament perquè les cames encara noten la mitja d'Olot de la setmana passada i perquè tinc una mica de mal coll), així que he anat suau sense apretar, arribant al final amb 48'22'', en un recorregut que no arribava als 10 km (9,8 m'ha marcat el rellotge) a un ritme de 4'55'' aproximadament. A l'arribada, beguda, uns quants estiraments i cap a casa.

Aquí teniu el recorregut. Suposo que des de l'organització penjaran fotos i les classificacions. Quan les tingui ja us les penjaré.

La xarxa es burla de Sergio Ramos

¿Es un ave?.. ¿Es un avión?.. ¡NO!.. ¡Es el balón que pateó Sergio Ramos que aún está en órbita!

 Los mayas se equivocaron, lo que iba a caer en la tierra el 22 de diciembre de 2012 no era un meteorito, era el balón que lanzó Sergio Ramos

 Sergio Ramos muy cerca de fichar por la NFL

Terricolas, hemos recibido vuestro mensaje, pero no entendemos que significa Adidas Official Champions League Ball

 ¿Qué pasará primero: El cometa Halley o el Balón de Sergio Ramos?

Foto oficial arribada Mitja Olot

El diumenge a la tarda van penjar les fotografies que fan a l'arribada a internet. Totes? No. Faltaven unes quantes, entre elles les meves. Així que vaig enviar un mail a qui penjava les fotos, i ara ja les han penjat:

La llegenda de Sant Jordi

Avui és Sant Jordi, el dia del llibre i de la rosa.

Però qui era Sant Jordi? I la llegenda del drac i de la princesa?

Jordi fou un militar romà, fill de Geronci (soldat romà) i Policrònia, que va néixer aproximadament el 270 i va morir el 303, per tant, va viure pocs anys. Es va convertir al cristianisme, cosa que li va ocasionar la mort.

El 303 l'emperador romà Dioclecià va ordenar una persecució contra els cristians, i Jordi es va negar a fer-ho. L'emperador va ordenar torturar-lo, decapitant-lo. El 494 va ser santificat pel papa Gelasi I.

I d'aquí a la llegenda...

Iacoppo de Varazze va escriure al segle XII "La llegenda Àuria". El protagonista és Sant Jordi, un soldat romà que va matar a un drac que assolava a una regió situada a Líbia. Cada dia el drac agafava una donzella (a través d'un sorteig, ja que ningú s'oferia de voluntària) i se la cruspia. Un dia li va tocar la princesa Cleodolinda, la filla del rei. Marxant cap al cau del drac, es va trobar amb Sant Jordi, que va matar el drac. De la seva sang, en va sorgir un roser, amb les roses més vermelles que la princesa no havia vist mai. El rei va proposar a Sant Jordi que es casés amb la princesa, però ell ho va desestimar dient que no la mereixia, i va marxar.

La festa de Sant Jordi es va estendre per Catalunya durant el segle XV. Sant Jordi és el patró dels cavallers de la Corona d'Aragó i això fa que s'estengui aquesta festivitat.

Sant Jordi és el patró de nombrosos països, nacions i regions com Catalunya, Aragó, Anglaterra, Portugal, Djibouti...

Sant Jordi, el dia del llibre i de la rosa

Les fotografies de la Mitja Marató d'Olot

Foto de grup abans de la sortida

Arribant...

Amb la recompensa després de l'arribada

Mitja Marató Olot

Avui ha tocat la meva segona mitja marató, en aquest cas a Olot. Amb en Jesús i en Jordi Cardona hem anat cap al Club Natació Olot, que és qui ho organitza.

En arribar, tallat al bar, juntament amb en Narcís, la Sílvia i altres membres del Club Trankils i, tot seguit, escalfament.

A les 10h en punt, tret de sortida. Els primers quilòmetres per la ciutat tiren una mica cap amunt, fins arribar a la carretera de Riudaura (on hi havia el primer avituallament, km 5) amb una zona amb una mica de baixada. Però aviat s'acaba, perquè girem a l'esquerra per anar cap a la Pinya, amb la pujada més forta. A més, en aquest tram el vent bufava contra nosaltres, que afegia més dificultats. Un cop arribat a la Pinya, fèiem un ruta circular i tornàvem pel mateix recorregut, amb una baixada que s'agraïa. Hem tornat a entrar a Olot, una petita pujada a la plaça de toros, i baixada de més de dos quilòmetres (que mai s'acabava) que ens portava una altra vegada a la meta.

El fet que el recorregut no tingués moltes zones planeres, sinó que sempre hi havia un petit desnivell, ha fet que no hagi pogut trobar un ritme constant, encara que m'he trobat molt bé. He començat a ritme de 5'05'', he passat la meitat de cursa amb 54'07'' (uns 20 segons més lent que a Banyoles), però la segona part l'he feta amb 52'25'' (el recorregut era més favorable). Al final, un temps de 1h46'32'', a ritme de 5'03'' el km i 2 minuts i mig menys que a Banyoles.

El quilòmetre més lent ha estat el 8 (5'24'') que coincideix amb la pujada quan deixes la carretera de Riudaura. El quilòmetre més ràpid ha estat el 21 (4'36''), amb la baixada final cap a meta.

Quan hem arribat, ens han donat una espatlla (a veure com surt, ja que els altres anys no era gaire comestible, la veritat), hem fet alguna foto i cap al cotxe.

Aquí teniu el recorregut.

També penjaré unes quantes fotos, quan els fotògrafs me les passin.

La millor propaganda pels republicans

 Aquestes són només unes quantes imatges sobre la família reial que corren per la xarxa:

I ara les fotografies...

Fotografies gentilesa de l'Antonio Bautista:

A l'extrem dret, només se'm veu una part XDD

 

Foto de grup TRANKILS, abans de la cursa

I ara les fotos fetes per en Narcís:

 Foto similar a l'anterior, abans de començar

 

Després de l'arribada, suats, cansats, però contents

Classificacions Esports Parra

Ja han sortit les classificacions de les diferents curses. Aquí teniu la dels 10 km.

De 1.041 participants, he quedat en la posició 438, que està prou bé.

Crònica Esports Parra

Avui era un dia especial perquè era la primera cursa de 10 km "oficial" que feia. Havia fet la mitja marató de Banyoles (amb molt bon resultat), alguna de 10 (Santa Eugènia), i la del Carrer Nou a la tardor. Però la d'Esports Parra és segurament la cursa de 10 km per excel.lència de Girona i de sobres la més ben organitzada.

A més, avui hem estrenat samarreta del club Trankils (gràcies Narcís!!!) i sembla que ha portat molta sort, perque en general hem fet molt bons temps (sobretot en Jesús que ha baixat dels 40 minuts).

Després de la foto de grup davant del Carlemany, escalfar una mica i començar la cursa. Hi havia dos globus que marcaven ritme de 45' i 50'. Com sempre passa, jo estava entremig, i no he volgut arriscar a seguir el de 45' per por de petar. Així que he començat a ritme de 4'45'' aproximadament, per poder arribar amb un temps al voltant dels 47'30''.

Però de seguida he vist que podia apretar una mica més, al voltant de 4'40'', i algun quilòmetre per sota. La frontissa del Güell (encara que llarga) no l'he trobat molt pesada, potser pq he seguit en Llucià de Trankils que m'ha servit de gran ajuda. Un cop a la plaça de Salt i carrer Oviedo he apretat més (ritmes de 4'35'') per poder fer una bona marca.

Al final, 46'00'' (no he volgut baixar de 46 minuts per tenir un al.licient extra a la propera cursa de 10 km) a un ritme de 4'41.

Us poso una foto que m'ha fet en Carles Fages (que no l'ha feta però me l'he trobat a la plaça de Salt fent de periodista). Quan rebi altres fotografies ja us les posaré. També us adjunto l'enllaç del recorregut

Coincidència republicana

Avui 14 d'abril es compleixen 81 anys de la proclamació de la República Catalana (i també de l'espanyola).

I quina coincidència, avui han operat al rei Joan Carles (nét d'Alfons XIII que va fugir avui fa 81 anys) de la pelvis, que se l'ha trencat caçant elefants (no sé si borratxo com els óssos) a Botswana. Si ja anava coix, ara encara hi anirà més...

Ja floreix l'Aloe Vera

I mira que no tenia ni idea que florissin!!!!Però un parell de setmanes vaig veure com li sortia alguna cosa que no era una fulla.

I ara li he fet unes quantes fotografies.

PD: Aniré informant. No sé si farà flor o es quedarà amb aquesta mena de capullo...

Marxa de Bellcaire

El dilluns de pasqua sempre hi ha la marxa de Bellcaire. Feia molts anys que no la feia (aquesta frase l'aniré repetint moltes vegades en moltes curses i marxes, després del meu parèntesi de 15 anys), però el que no ha canviat és el lloc de sortida i arribada (el local social i la pista poliesportiva).

Com que la marxa comença a les 8h i tinc un bon tros de camí, m'aixeco a les 6h i cotxe cap a Bellcaire. Arribo a les 7h en punt i una mica més i haig d'ajudar a muntar taules... Després arriba en Jesús i ens inscrivim. Una mica més tard arriba en Carles amb un veí seu de l'Escala i anem a fer el tallat a un bar del poble, perquè el bar del local social està tancat (quina visió de negoci que tenen aquests, comenta en Jesús).

Un cop fet el cafè, anem cap als cotxes i sortim. Els primers metres els fem tot junts per escalfar, i també perquè són ben planers. En Jesús i en Carles marxen una mica endavant i jo vaig tirant a ritme de 5 min/km. Cap al quilòmetre 5 comença la pujada i els perdo de vista. Un corriol enmig del bosc, amb molta sorra, ziga-zagues, fins arribar a l'avituallament (km 7) on has de triar de fer la ruta curta o la llarga. Trio per la curta (12 km i escaig diuen). És deixar l'avituallament i comença una forta pujada de gairebé 2 quilòmetres que et porta cap al Puig Roig (aquí enllaça la ruta llarga, que ha anat fins a l'institut de Torroella, ha pujat pel coll de Santa Caterina i ha passat per l'ermita). Malgrat fer un bon tros caminant, la pujada et porta dalt la carena, amb una vista impressionant sobre l'Escala, el golf de Roses, les Alberes i el cap de Creus. Carenegem una mica per corriols, enmig d'una brolla de romaní i estepa blanca, amb garrics que et punxen les cames, fins que anem baixant fins arribar a Bellcaire.

El recorregut total ha estat de gairebé 14 quilòmetres i l'he fet amb 1h25, a ritme de 6'08 el quilòmetre. La ruta llarga ha estat de gairebé 18 km (una mica més curta del què deien a la sortida).

Un cop arribats, sardinada i poca cosa més. He esperat que arribessin en Jesús i en Carles de la llarga i cap a Sant Dalmai.

Aquí us deixo l'enllaç de la marxa.

I la següent la cursa dels esports parra aquest mateix diumenge.

Ja tinc l'hort en funcionament

Fa un parell de setmanes vaig plantar 200 cebes de Figueres i 200 cebes tendres, així com 10 enciams i 10 escaroles. Avui ha estat el dia per plantar 30 tomateres de montserrat plenes i 30 tomateres més per amanir. D'aquí a unes setmanes plantaré tomateres per penjar.

 

Visió general de les tomateres

Una tomatera en detall

200 cebes tendres en primer terme. Al fons, 200 més de Figueres

Enciams i escaroles amagades per una xarxa (no per la pedra, sinó pels ocells que s'ho foten tot).

Detall de l'enciam Maravilla

Sortida al Far (Divendres Sant 2012)

Com la majoria de Divendres Sant, fem una sortida matinal al Far. Deixem els cotxes a Sant Martí Sacalm i comencem a caminar per una pista sempre baixant una mica, fins que comença la part més guapa, o sigui, la pujada. Pugem pel grau de Cabrafiga, amb un inici per un corriol de terra, fins arribar a la cinglera del Far, on pugem enmig de pedres. Un cop arribat a dalt de la cinglera, uns minuts per recuperar l'alè, i continuar pujant (això si, molt més suau) per la cinglera fins arribar al Far.

Malgrat que és Divendres Sant i ,teòricament no s'hauria de menjar carn, nosaltres tenim butlla i mengem pa amb tomàquet i embotit, regat amb vi, cava i moscatell. Una vegada ben tips, baixem per la carretera fins a l'ermita de Santa Anna, i aquí agafem el grau de Santa Anna per baixar ràpidament fins al camí que ve de les Planes. Planejant arribem a Sant Martí Sacalm i als cotxes.

Aquí teniu l'enllaç de la ruta i unes quantes fotografies: