El meu arbre genealògic XVI: família Campmajó Crous

Com hem dit anteriorment, l'Hilari Campmajó i la Maria Crous es van casar el 2 de juny de 1895, amb més de 40 anys tots dos. Recordem, però, que la Maria portava uns quants fills (7 fills) i l'Hilari un de viu (que va morir pocs mesos després). Segurament algun dels fills de la Maria ja no vivien amb ells, però la majoria si.

En casar-se, la Maria va anar a viure a cal Gras on havia nascut l'Hilari. I al cap de 2 anys va néixer l'únic fill en comú, el meu besavi, en Francisco Campmajó Crous.

En la fotografia següent veiem els dos rebesavis, l'Hilari i la Maria segurament davant de can Gras, però sense poder-ho confirmar. Veient l'aspecte dels dos, segurament la fotografia es d'inicis del segle XX:

Quan en Francisco Campmajó Crous es va casar amb la meva besàvia Carme, van deixar la masia i van anar a viure al centre de Sant Hilari, al carrer d'en Rocosa, on van morir tots dos. L'Hilari va morir el 1925 i la Maria el 1927.

Com podem veure, el matrimoni només va tenir un fill, i per això, la descendència és escassa. És per això que el cognom Campmajó s'acabarà perdent amb la meva generació, ja que tots els besnéts d'en Francisco Campmajó portem el Campmajó com a segon cognom. Els Campmajó més propers serien de part de germans de l'Hilari Campmajó, uns quants dels quals es troben a Arbúcies.

El meu arbre genealògic XV: l'Hilari i la Maria abans de casar-se

L'Hilari Campmajó i la Maria Crous es van casar el 1895, quan ja tenien més de 40 anys. Tots dos, però, s'havien casat anteriorment i havien tingut fills. Us n'explico unes quantes coses.

L'Hilari ja s'havia casat dues vegades, i la veritat, és que no va tenir gaire sort. La seva primera muller va ser la Rosa Riquer, el 1882. Però només van estar casats 4 anys, perquè el 1886 ella va morir. Havien tingut un nen, que va morir al cap de poques hores i no li van posar ni nom. El segon casament va ser el 1886 amb la Maria Anna Masgrau Juanhuix, però el 1895 es va morir. Van tenir 4 fills, però tots van morir de petits, el més gran tenia 3 anys.

Per tant, podem dir que quan l'Hilari es va casar amb la Maria, ja era vidu de dues dones i se li havien mort tots 5 fills, déu n'hi do!!!

En canvi, la Maria Crous es va casar amb en Salvador Vilaró a inicis dels 1870's. Fins que en Salvador es va morir (el 1893) van tenir nombrosos fills. Entre ells, en destacaré tres: en Josep, l'Elvira i en Teodoro. Malgrat la llunyania, en realitat són germans per part de mare del meu besavi patern-matern i els seus fills són cosins germans del meu avi matern.

En Josep Vilaró Crous va néixer el 1885 a Osor, però va baixar a viure primer a Vallgorguina, Arenys de Munt i finalment a Arenys de Mar, on va morir el 1979. I en aquesta fotografia, apareix juntament amb la seva dona i dos dels fills en el casament dels meus avis, el 1950:

 L'Elvira va néixer el 1887 i es va casar a Santa Coloma de Farners, on va morir el 1974. Va ser la padrina de la germana del meu avi, per això també es diu Elvira.

Finalment, en Teodoro l'esmento perquè se'n va anar a viure a Touluges (a prop de Perpinyà) on es va casar.

Malgrat casar-se la Maria i en Salvador a Osor, van anar a viure a Sant Hilari, on ell va morir el 1893.

I el 1895 es van casar l'Hilari Campmajó Jové i la Maria Crous Ribas.

El meu arbre genealògic XIV: resseguint la riera d'Osor

Deixem de banda un moment els Campmajó i ens centrem amb els avantpassats de la Maria Crous Ribas, que es va acabar casant amb l'Hilari Campmajó.

Aquesta branca familiar té els orígens a Osor, on va néixer tant la Maria com els seus pares, en Lluís Crous i la Rosa Ribas, com els seus avis. Si tirem més enrera, veiem com el cognom Crous ve de Sant Amanç, una petita ermita amb quatre cases dins del municipi de Sant Martí Sapresa.

La banda Ribas té origen en el mas Cruset, una masia situada muntanya amunt, cap al Coll, a peu del camí de Sant Gregori (ermita). I també una part d'ella prové de Susqueda.

Centrant-nos amb en Lluis Crous Centener i la Rosa Ribas Esqueu, es van casar a Osor i van tenir diferents fills, entre ells en Lluís i la Maria. La Rosa Ribas va morir el 1892 i en Lluís Crous el 1894 a Osor, domiciliats al carrer del Verger, un carrer estret entre l'església i la riera Noguerola.

Quan es van morir els seus pares, la Maria Crous ja estava casada, però no amb l'Hilari, sinó amb un altre home.

Però això serà més endavant.

El meu arbre genealògic XIII: les Auledes i can Gras, les cases dels Campmajó

Amb en Segimon Campmajó Portas coneixem també el primer domicili dels Campmajó a Sant Hilari. Com passa molt sovint en la genealogia, no trobes aquell paper que diu que en Segimon vivia en un determinat lloc, però si que he trobat que en el naixement d'una de les seves filles diu que el seu pare (en Segimon) era el masover de les Auledes. I també sabem que la dona d'en Segimon Campmajó, la Rosa Juanhuix Güell, era nascuda a les Closes, una masia de la parròquia de Montsolís.

La masia de les Auledes es troba al pla de les Arenes, concretament en una vessant meridional encarada ja cap a Arbúcies i molt a prop de l'eix Transversal. Sabem doncs que el 1834 vivien a les Auledes. Podem suposar que tots els fills de la parella Campmajó Juanhuix hi van néixer, però no es pot assegurar. El fill que ens toca a nosaltres és en Ramon Campmajó Juanhuix, nascut el 1826.

En un període indeterminat, sabem que la família Campmajó va anar a viure a Can Gras, al barri del Serrat, a prop del cementiri de Sant Hilari. Per l'acta de defunció d'en Ramon Campmajó Juanhuix (mort el 1888), sabem que tant en Ramon, com l'Hilari Campmajó Jové (el meu rebesavi) ja vivien a can Gras. En Segimon Campmajó Portas va morir el 1872, però no hi ha informació sobre on va morir.

En Ramon Campmajó Juanhuix es va casar el 1850 amb la Rosa Jové Pijoan i van tenir diferents fills, entre ells l'Hilari Campmajó Jové (el fill gran), nascut el 1853.

La masia de can Gras actualment no existeix. Segurament va ser reformada completament o es va enderrocar. En les diferents actes de naixement o matrimoni dels Campmajó, situa la masia en el "cuartel rural tercero número 47".

A can Gras tampoc sabem quan van marxar, però el que és segur és que el 1924 ja no hi vivien.

El meu arbre genealògic XII: els orígens del Campmajó

Aquí comença la branca materna i concretament amb el meu besavi Francisco Campmajó Crous. Com que tinc nombrosa informació d'aquesta branca (de fet, segurament la banda materna és on hi ha menys buits), avui només faig referència als orígens del cognom Campmajó, fins arribar a Sant Hilari Sacalm.

El primer document que tinc del cognom és la defunció de la Margarida Portas. I em direu, i quina relació té amb en Campmajó?? Doncs és la dona d'en Martí Campmajó Saldench. I qui és en Martí Campmajó (que coincideix amb els dos cognoms meus, encara que aquí Martí és nom)? Només és el rebesavi del meu besavi, o sigui 7 generacions endarrera.

En Martí Campmajó va néixer aproximadament el 1746 a Josa de Cadí, un poblet molt a prop del Pedraforca i a la vessant del sud de la serra del Cadí. També tinc referències dels seus pares, en Joan Campmajó i la Maria Saldench (8a generació), però no sé on van néixer ni on van morir. Tornem amb en Martí Campmajó. En algun moment, van baixar a Sant Andreu de Bancells on segurament es va casar amb la Margarida Portas i on va néixer el seu fill Segimon Campmajó Portas (el 1793). Aquesta parròquia es troba a mig camí de Sant Hilari i de Vilanova de Sau, i són masies aïllades amb l'ermita de Sant Andreu com a nucli principal.

A principis del segle XIX, tenim ja a la família Campmajó Portas a Sant Hilari. I aquí retorno al principi, amb la defunció de Margarida Portas el 15 de gener de 1803, amb només 45 anys. Aqui en teniu la imatge del llibre d'òbits:

 

Després de quedar vidu, en Martí Campmajó es va tornar a casar (el 1811) amb Madrona Vila (l'1 de gener de 1812), i va morir el 1831.

Quan una llei autonòmica se salta la Constitució i ningú diu res.

Estem en una època on la Constitució és intocable, no es pot canviar res de res a no ser que sigui seguint tots els tràmits i, per tant, amb el suport sí o sí del PP i PSOE (a excepció de la reforma noctura de l'agost del 2011).

Però hi ha una excepció en aquesta norma, i va ser fa més de 30 anys, i no, no us penseu que va ser Catalunya sinó que va ser Andalusia qui es va saltar la norma.

La Constitució parlava de les autonomies i de com s'havien d'organitzar. I es va decidir que hi haguessin 2 vies: la que seguirien les "comunitats històriques" (Euskadi, Galicia i Catalunnya) i les altres regions. Mai us heu preguntat per què Catalunya, Euskadi, Galícia i Andalusia fan les seves eleccions en una data diferent a les municipals? Per això...

Però Andalusia (inclosa dins les regions) no hi va estar d'acord i van fer un referèndum per entrar dins les comunitats autònomes històriques. I es va acordar que si el referèndum era votat afirmativament pel 51% de la població total (i no de la població que anés a votar), s'aprovaria.

Què va passar? A la província d'Almería el sí va aconseguir el 42.07% del total. Per tant, segons la llei, Andalusia s'havia de quedar equiparada a les regions.

Què van fer? Doncs canviar la legislació andalusa sense tenir en compte la Constitució, i amb el 51% dels vots afirmatius respecte els que van anar a votar n'hi havia prou.

Així doncs, ja ho veieu, quan convé la Constitució és intocable, però en aquest cas els andalusos van "passar" de la constitució i ningú els hi va prohibir.

Mona de pasqua

Per primera vegada he fet una mona de pasqua i també ha estat la primera mona de la meva fillola, la Gal·la.

Com que no sabia com fer-la, vaig anar a buscar receptes per internet i en vaig trobar una bastant fàcil. Aquí us la poso.

En primer lloc, la base és la coca de iogurt. En aquest cas l'he fet amb un motlle rodó. Quan ja estava freda, l'he tallat per la meitat.

En segon lloc, he fet crema catalana. Un cop feta, he farcit la coca i he posat a sobre quatre cosetes per decorar.

El resultat?

I ara us poso els ingredients:

Per la coca de iogurt: 4 ous, un iogurt, sal, 4 mides de farina, 2 de sucre, 1 d'oli i un sobre de llevat royal. He batut les clares a punt de neu.

Per la crema: 1 litre de llet, 8 rovells d'ou, 200 gr de sucre, 40 grams de midó, pela de llimona i canella.

Per la decoració: ou de xocolata, lacasitos, cagallons de xocolata i una mica d'ametlla trinxada, i 4 plomes.

El meu arbre genealògic XI: Final de la branca paterna

En aquests primers capítols, hem anat de Castanyet a Lloret, de Sant Miquel de Cladells a Calella, de Blanes a Sant Sadurní d'Osormort o de Santa Coloma de Farners a Sant Gregori, entre molts altres pobles; i hem passat per nombroses masies (Riudecòs, el Clopés, can Bora, can Goita o cal Cisteller de les Vinyes).

Hem conegut els avantpassats dels meus besavis paterns (Salvador Martí Gubau, Carme Ripoll Busquets, Isidre Gay Nualart i Glòria Bayell Burcet) i també allà on han viscut.

I pel que fa a l'arbre genealògic, el fet que els llibres parroquials de Calella, Sils i Maçanet de la Selva no estiguin disponibles (perquè els van cremar durant la guerra civil) ha fet que, per exemple, la branca de l'Isidre Gay Nualart sigui poc extensa (ja que el seu pare va néixer a Sils i la seva mare a Calella) arribant només a principis del segle XIX, o per exemple la banda materna de la Glòria Bayell Burcet (de Maçanet de la Selva).

També hi ha un buit important en els avantpassats d'en Julià Martí Expósito, però en aquest cas, pel fet que el van abandonar quan era un nadó a l'Hospici de Girona.

En canvi, la informació sobre els avantpassats de Salvador Martí Gubau (en la branca de la seva mare de Castanyet), de la Carme Ripoll Busquets i de la branca paterna de la Glòria Bayell Burcet és molt extensa, arribant amb facilitat a inicis del segle XVIII o fins i tot del segle XVII.

Amb la branca paterna acabada, començaré amb la branca materna, que ens portarà per exemple a Girona ciutat i també al Cadí, però amb el centre neuràlgic a Calella i a Sant Hilari Sacalm.

El meu arbre genealògic X: Resseguint els padrons de Calella

L'Isidre Gay Nualart i la Glòria Bayell Burcet es van casar el 1919 a Calella. Gràcies a l'abundància de padrons de població de Calella (cada 5 anys aproximadament), es pot anar dibuixant els canvis de domicili de totes les persones. Per exemple, del Sant Pere quan es van casar al carrer Amadeu, Sant Antoni i per acabar al carrer Bruguera.

I també permet saber que durant un temps, els pares de la Glòria van estar vivint amb ells, coincidint amb el naixement de la Narcisa (1920) i la Rosa (1921).

Els padrons de població són públics si tenen més de 50 anys aproximadament, per preservar la privacitat de les persones. Així doncs, quan vaig buscar en els padrons de Calella, només eren públics fins el del 1955.

A través dels padrons, pots obtenir bastanta informació, des de la data de naixement, fins a la professió, els anys que porta vivint al municipi, si sap llegir i escriure i l'estat civil. Això permet acotar la mort d'una persona. Evidentment, com més modern és el padró més informació té. Però poder veure padrons del 1833 (el primer que es guarda de Calella), amb una lletra gairebé inteligible.

Tornant a l'Isidre i la Glòria, amb el padró es pot saber que ell no sabia llegir ni escriure i, en canvi, ella si.

L'Isidre Gay va morir el 1969 al carrer Bruguera 293 i la Glòria Bayell el 1977 al carrer Costa Fornaguera.

El meu arbre genealògic IX: la branca de la Costa Brava

Encara que en aquella època encara no s'havia anomenat costa brava a aquest tram de litoral, els avantpassats de la meva besàvia Glòria Bayell Burcet provenen de Lloret de Mar i també Blanes, entre d'altres.

Com ja he dit, la Glòria va néixer a Lloret de Mar, el 1897. La banda del seu pare provenen de Lloret de Mar fins al segle XVIII com a mínim. Tinc fins a 5 generacions endarrera a partir de la meva besàvia nascuts a Lloret.

El pare de la Glòria era en Manel Bayell Agustí que es va casar amb la Catalina Burcet Jané. La Catalina va néixer a Maçanet de la Selva, encara que només la seva mare Rosa era també d'aquest poble. En canvi, el pare de la Catalina, en Bonaventura Burcet Marés va néixer a Blanes, igual que els seus pares, avis i besavis, arribant ja al segle XVIII.

Per tant, podem veure com bona part d'aquesta branca són de Blanes i de Lloret, amb nombrosos pescadors.

Si ens centrem amb els meus rebesavis, en Manel i la Catalina es van casar a mitjans 1870's. Van tenir 6 fills: la Dolors (morta de petita), la Maria, en Salvador, la Carme, la Dolors i la Glòria. Entre la filla gran i la petita hi ha 18 anys.

A través dels padrons, vaig poder esbrinar que durant uns anys, en Manel i la Catalina van anar a viure amb la seva filla Glòria a Calella, coincidint amb el naixement de les seves filles.

Però tots dos van morir a Lloret de Mar, concretament a l'asil Nicolau Font que hi ha al santuari de Sant Pere del Bosc, enmig de la muntanya. La Catalina el 1923 i en Manel el 1934.

Tomaqueres plantades

Ahir vaig plantar unes quantes tomaqueres (suposo que durant la setmana que ve acabaré de plantar-les totes). De moment n'he plantat 20 de montserrat plena i 15 Ana Iris. Me'n falten 25 més d'ana iris, una trentena de penjar i suposo que plantaré alguna de la varietat local Formiga.

Mentrestant, les cebes van creixent i els alls ja van sortint.

Corrent per la Cellera de Ter

Avui els Trankils hem anat a la Cellera de Ter, on en Sergi ens ha fet d'amfitrió. Ahir va anar a investigar la ruta i avui l'hem feta junts.

Un cop trobats tots i després que en Martorell una mica més i es ven la moto, ens fem la foto oficial i comencem a córrer. Bé, tots no, perquè a l'Ermengol no trobava el satèl.lit (o potser era al revés) i jo l'he esperat. Un cop tot ha funcionat ens hem hagut d'afanyar a recuperar el temps perdut, i hem agafat al grup ja al pavelló d'Anglès!!!!

Un cop hem atravessat la carretera, hem agafat camí en direcció Sant Julià del Llor i hem vist una senyera dalt de tot d'una muntanya. Jo he preguntat a en Sergi si havíem de pujar allà i m'ha contestat afirmativament. Mentrestant en Narcís s'ha autodefinit amb un insult (que jo no el diré, però comença per gili- i acaba en -olles) perquè s'ha donat compte que no havia engegat el crono.

Poc després ja hem trobat el camí que ens portaria a l'ermita de sant Agustí, una església d'origen romànic d'una nau amb volta de canó i rectangular. Durant els terratrèmols del 1427 va quedar bastant fotuda i es va reconstruir totalment. Però per pujar a l'ermita, hi ha una forta pujada, emporlanada, amb uns quants revolts bastant pronunciats. En arribar a dalt ens hem tornat a agrupar i hem començat un tram de corriol, amb alguna altra pujada.

Després d'una baixada ens hem trobat en una cruïlla de camins i hem estat un moment investigant amb el mòbil cap a on havíem d'anar. Hem decidit girar a l'esquerra i al cap d'un centenar de metres en Sergi no ho veia clar i hem reculat. Hem agafat un altre camí i allà ens hem trobat amb un regal per en Jordi Martorell: una baixada molt pronunciada al principi per pista. En Jordi s'ha posat a mil i ha començat a tirar cap avall. La resta hem anat baixant i gairebé un quilòmetre després hem arribat a una masia ja a la plana. 

Allà l'Ermengol i jo hem decidit girar a l'esquerra i anar directe a la Cellera perquè estàvem encara mig tocats i jo no volia apretar més. Els altres han tirat cap al Pasteral i han arribat a la Cellera pel carril bici.

Nosaltres dos hem vist el pont romànic de Sant Julià i pensàvem que creuaríem el riu, però no, aquest pont queda tallat i hem hagut de recular. Poc després hem arribat una altra vegada al camí de l'inici, pavelló d'Anglès i la Cellera.

Poc després d'arribar nosaltres ja han arribat la resta i ens hem enterat que algú ha ensenyat el cul per motivar a la resta... no diré noms, només que ha sigut el que ha portat postres.

Un cop canviats, en Sergi ens ha ofert un magnífic esmorzar de forquilla i ganivet a Can Co per recuperar forces i fer petar la xerrada i donar per acabada aquesta magnífica matinal de córrer.

El meu arbre genealògic VIII: En Gay que va baixar amb el tren

No sé si és ben bé així, però el que si que és clar és que el pare de l'Isidre, o sigui, el meu rebesavi Joan Maria Gay Torrent (que va néixer a Sils el 1852) va arribar a Calella a inicis dels 1870's quan es va casar amb la Narcisa Nualart Horta (la seva primera filla va néixer el 1873). I pocs anys abans s'havia inaugurat la línia de tren que enllaçava el Maresme amb Sils. Per tant, no és agosarat dir que en Joan va baixar en tren, o potser en tartana, qui sap!!!

Dels pares d'en Joan Gay en sabem poca cosa. El seu pare es deia també Joan Gay i ja era mort quan va baixar a Calella el seu fill. Qui si que va baixar amb ell va ser la seva mare, la Rosa Torrent Bancells.

Suposo que van baixar a buscar-se la vida, com van fer molts d'altres, deixant les zones més rurals per anar en pobles més grans.

En Joan Gay es va casar amb la Narcisa Nualart Horta, que vivia amb els seus pares en una casa a les afores de Calella. I van començar a tenir fills, un total de 8, dels quals només dos van morir de molt petits (la Maria i en Francisco): la Rosa, en Salvi, en Teodoro, en Joan, la Josefa (Pepita) i l'Isidre.

En un altre moment ja parlaré de l'Isidre, però abans voldria parlar de dos dels seus germans, en Teodoro i en Joan.

En Teodoro va ser el pare d'en Francisco Gay Xifra, que va ser el padrí del meu pare, juntament amb la seva dona Maria Basart.

I en Joan, resulta que va marxar de Calella molt jove i se'n va anar a Arette (a l'altre costat dels Pirineus, a prop d'Aragó). Ja em diràs que hi va anar a fer!!! I es va casar el 1902 amb una aragonesa, la Ignacia Escartin.

Per acabar, en Joan Gay Torrent va morir el 1917, mentre que la Narcisa Nualart Horta el 1929, a casa la seva filla Josefa.

El meu arbre genealògic VII: els Gay-Bayell

Un cop acabada la genealogia dels besavis Martí Gubau, ara toca la branca Gay Bayell, els avis materns del meu pare.

I és la branca on tinc menys informació, sobretot a causa de la pèrdua dels llibres parroquials durant la guerra civil, en cremar-se nombroses parròquies, com la de Calella, Sils o Riudarenes. A més, els registres civils no comencen fins aproximadament el 1870 i, per tant, informació d'abans no és disponible.

Un petit resum abans d'entrar en cada un dels besavis. Tant l'Isidre Gay Nualart com la Glòria Bayell Burcet van néixer als últims anys del segle XIX, i eren els germans petits amb una diferència bastant gran amb la resta de germans. Entre l'Isidre i el germà més gran hi ha 22 anys de diferència, mentre que en el cas de la Glòria 18 anys.

L'Isidre va néixer a Calella, encara que el seu pare venia de Sils, mentre que la Glòria va néixer a Lloret de Mar.

L'esclau Divendres

Aquí teniu una imatge d'en Divendres, l'esclau que va alliberar dels indígenes en Robinson Crusoe.

Hi ha altres que no volen alliberar-lo sinó que ja els va bé mantenir l'status quo actual, ja que si la mamella continua rajant per què s'ha de deixar??

El meu arbre genealògic VI: Allà on vivien

Us he anat parlant fins ara de la branca del meu avi patern, els Martí Ripoll, i com haureu notat, he fet referència a nombroses masies. És que d'aquesta branca tinc bastant informació, gràcies als padrons de població de Santa Coloma de Farners, Castanyet i Sant Miquel de Cladells. Al llarg del temps, he anat en aquestes masies a fer fotografies, i us en poso unes quantes.

- Cal Cisteller de les Vinyes:

Aquesta masia es troba al veïnat de Vallors, entre la carretera d'Anglès i Santa Coloma i l'Eix Transversal. És on va viure de petit ja en Julià Martí Expósito, on es va casar amb la Maria Gubau Taberner i on van néixer tots els seus fills, inclòs en Salvador Martí Gubau. També és on van morir la parella Martí Gubau.

És una masia de dues plantes, rectangular, i amb un annex a un lateral. Segurament aquest annex és posterior d'aquesta època. Destaquen les llindes de fusta de la porta principal i de les finestres de la planta baixa.

- can Bora

Aquesta masia es troba a Castanyet, entre la riera de Castanyet i la carretera d'Anglès. Aquí va néixer la Maria Gubau Taberner el 1845 i també tots els seus germans (Salvador, Antonio i Filomena). I també diversos avantpassats. Com a mínim el seu pare Andreu i el seu avi Salvador.

La Maria en casar-se va anar a viure a cal Cisteller (1869), i aquí es van quedar vivint el seu pare Andreu fins que es va morir (el 1882) i el seu fill Andreu Gubau Rigau. Fins a mitjans segle XX, la masia va ser propietària de descendents de l'Andreu Gubau i la Gertrudis Taberner.

- Riudecòs

La masia de Riudecòs es troba dins la parròquia de Santa Margarida de Vallors, en el terme municipal de Sant Hilari Sacalm, però a tocar del terme de Santa Coloma de Farners, a poca distància de can Huix.

En aquesta masia hi van viure diferents avantpassats de la Carme Ripoll Busquets. De fet, aquí va néixer la Dolors Busquets Masó el 1853 i també el seu pare Salvador Busquets Blasi el 1812. També ja era masover l'avi Hilari Busquets Canaleta (1788-1862), però no se sap si ja hi va néixer o no.

Aquí es va casar la Dolors Busquets amb en Joan Ripoll Xifra i van tenir el seu primer fill, en Pere Ripoll Busquets (padrí del meu avi Pere Martí Ripoll) el 1876. Poc temps després van marxar a viure al Clopés.

Com es pot observar, aquesta masia de dues plantes aprofita el desnivell existent, ja que la façana posterior està gairebé tocant a la muntanya de darrera.  

- el Clopés

El Clopés és una masia de Sant Miquel de Cladells, situat a mitja muntanya, entre la vall de la riera de Santa Coloma al nord i l'església de Sant Miquel al sud. Com es pot veure, es una casa pairal destacable, propietat en l'època que van viure en Joan Ripoll, la Dolors Busquets i on va néixer la meva besàvia Carme Ripoll Busquets de la família Clopés Clascar.

Ells eren els masovers, i deurien viure en un lateral d'aquesta casa. En el cens de cases habitades del 1900, Joan Ripoll Xifra era el cap de família de la masoveria del Clopés, casa número 21 del "Cuartel del Norte". La casa estava a 1.669 metres de l'església de Sant Miquel i a una distància de 20 minuts a peu.

En aquesta casa hi van viure des del 1878 (any que va néixer en Gerònim) fins el 1922 (any que va morir en Gerònim). En Joan Ripoll va morir aquí el 1911.

- can Goita:

Finalment, arribem a la última casa de que parlaré avui. És la casa on van viure en Salvador Martí Gubau i la Carme Ripoll Busquets i on va néixer en Pere Martí Ripoll. Hi van anar a viure aproximadament el 1910, ja que en el primer fill, en Joan, va néixer al carrer d'en Joli (1908).  Aquí van néixer la resta de fills, en Josep, en Pere i la Dolors.

Es troba a peu de la carretera d'Anglès a Santa Coloma i com es veu en la imatge, és bastant simple i no gaire antiga.

El 1940 hi va morir en Salvador Martí Gubau, i llavors s'hi va quedar a viure el fill gran que ja s'havia casat. La Carme Ripoll Busquets i la seva filla Dolors van anar a viure al poble. 

El meu arbre genealògic V: can Goita

Ara que ja sabem els orígens d'en Salvador Martí Gubau i la Carme Ripoll Busquets, anem al 1907, any en que es van casar.

En Salvador vivia a cal Cisteller de les Vinyes (Santa Coloma de Farners) i la Carme al Clopés (Sant Miquel de Cladells) i, en casar-se, van anar a viure al centre de Santa Coloma, molt a prop de la plaça Farners (concretament a la cruïlla del carrer Anselm Clavé amb el carrer Lluís Mon). Però ja en el padró de població de 1910 es localitzen a can Goita (casa número 18 de la Secció 7 del cuartel del norte), i s'hi estaran fins el 1940 quan en Salvador mori.

En la composició següent veiem en Salvador Martí Gubau (la única foto que tenim) i la Carme Ripoll Busquets.

 El seu primer fill va néixer al poble (en Joan), però la resta de fills (en Josep, en Pere i la Dolors) ja van néixer a can Goita.

Dels quatre fills, en Josep (que va néixer el 1914) va morir el 1935 mentre feia el servei militar a Saragossa. En Joan es va quedar primer a can Goita en casar-se però després van anar a viure a Santa Coloma. En Pere va baixar a Pineda a fer de mosso, mentre que la Dolors també va baixar a Pineda i després a Mataró.

Com ja he dit abans, en Salvador va morir el 1940 (amb 64 anys), mentre que la Carme va viure encara molts anys, fins el 1972.

En quedar vídua, la Carme va anar a viure amb la seva filla Dolors al carrer Calau número 39, però el 1941 van marxar a viure a Pineda de Mar, i després a Mataró, on va morir el 1972, amb 89 anys.

La descendència és nombrosa de can Goita: 4 fills, 9 néts, 17 besnéts i nombrosos rebesnéts.

Cirerer ben florit a casa

Rases fetes a l'hort

Avui he fet les rases per les tomaqueres que plantaré la setmana que ve segurament, aprofitant que el terra era bastant moll per les pluges d'aquesta setmana.

I les cebes van creixent i ja van sortint els alls.

100 anys de la Mancomunitat de Catalunya

El 6 d'abril del 1914 es va formar la Mancomunitat de Catalunya, una institució que agrupava tots els diputats de les quatre diputacions de Catalunya i que va tenir una durada d'11 anys, fins que el 1925 el dictador Primo de Rivera la va abolir.

Encara que només havia de tenir unes funcions administratives, de fet va ser la primera vegada des del 1714 es reconeixia la personalitat i unitat administrativa de Catalunya.

El primer president va ser Enric Prat de la Riba i el segon Josep Puig i Cadafalch. El 1924 aquest va ser substituït per Alfons Sala, posat a dit ja per Primo de Rivera.

La Mancomunitat es va dedicar sobretot a la millora de les infraestructures de comunicació (camins i carreteres), ports, cultura, sanitat, etc.Va crear el Servei Meteorològic de Catalunya, el Servei Geogràfic i el Servei Geològic per dibuixar el primer mapa de Catalunya a escala 1:100.000, etc.

El meu arbre genealògic IV: la branca Ripoll-Busquets, envoltant les Guilleries.

M'havia quedat amb en Salvador Martí Gubau (el meu besavi) a cal Cisteller de les Vinyes on va néixer i créixer. Doncs en Salvador es va casar amb la Carme Ripoll Busquets, una branca de la família amb nombrosos canvis de pobles i parròquies.

Sant Miquel de Cladells, Santa Margarita de Vallors, Anglès, Osor, Sant Gregori... són pobles o parròquies on van viure aquesta branca de la meva besàvia paterna paterna. I si us fixeu, donarem una volta a gairebé tot el perímetre de les Guilleries. Però anem per parts...

La Carme Ripoll Busquets va néixer al Clopés, una masia de Sant Miquel de Cladells. Allà hi van néixer tots els germans de la Carme, a excepció del més gran, en Pere, que va néixer a Riudecós, a la parròquia de Santa Margarida de Vallors (terme de Sant Hilari Sacalm). Els seus pares, en Joan Ripoll Xifra i la Dolors Busquets Masó s'havien casat a Santa Margarida, d'on eren masovers la família de la Dolors. En canvi, en Joan havia nascut a Anglès.

Centrem-nos amb en Joan Ripoll Xifra, que encara que va néixer a Anglès el 1849, els seus avantpassats venien d'altres indrets propers: el seu pare era d'Osor (del mas Rivadevall) igual que els seus avis. La seva mare, la Francisca Xifra, era d'Anglès, però el seu pare de Sant Gregori i la seva mare també d'Osor.

Per tant, podem veure com la banda d'en Joan Ripoll Xifra tenim avantpassats a Anglès, Osor, Sant Gregori, i més lluny, Vilobí, Sant Martí Sapresa o Cassà de la Selva.

I de la branca de la Dolors Busquets Masó, els seu pare i avis paterns eren els masovers de la masia de Riudecòs, situat sobre la casa pairal de ca n'Huix. I també tenim la Maria Anna Blasi Santsalvador, que va néixer a Sant Sadurní d'Osormort (a mig camí de Sant Hilari i Vic).

Tornant a en Joan Ripoll i la Dolors Busquets, es van casar a Santa Margarida de Vallors i van tenir el primer fill, en Pere (padrí del meu avi) a Riudecòs. Però després van anar a viure a Sant Miquel de Cladells, al Clopés, on van tenir la resta de fills: Gerònim, Maria, Carme, Joan, Àngela i Gràcia. D'en Pere no en tinc més dades (només que el 1930 encara vivia); en Gerònim es va quedar a viure al Clopés on es va casar unes quantes vegades; la Maria es va casar a Arbúcies; la Carme es va casar a Santa Coloma de Farners, en Joan es va casar també a Santa Coloma (amb una Martí Gubau, germana del meu besavi Salvador Martí Gubau); l'Àngela es va casar a Vilanna, i la Gràcia a Sant Hilari.

En Joan Ripoll va morir el 1911 al Clopés i la Dolors Busquets va continuar vivint fins que es va morir molt jove el seu fill Gerònim el 1922. Llavors va anar a viure al Soler (Montsolís, Sant Hilari) a casa de la seva filla Gràcia que s'havia casat amb en Josep Busquets Serrat i va morir el 1930.

Ja he fet bunyols

El meu arbre genealògic III: la branca de Castanyet

En Julià Martí es va casar amb la Maria Gubau Taberner. D'aquesta branca, la informació és molt extensa perquè els arxius parroquials de Castanyet es conserven molt bé. De fet, remarcar que hi ha la data més antiga d'un avantpassat, concretament el naixement de la Maria Anna Villaret Rovira, nascuda a Sant Hilari Sacalm el 17 de desembre de 1662, fa només 352 anys...

Destacar en aquest cas, que els dos cognoms de la Maria venen de dues masies de Castanyet, can Gubau i el mas Taberner. Però, la Maria va néixer a can Bora de Castanyet, igual que el seu pare, avi i segurament el besavi. Coses de masovers i propietaris. Com sempre passa en aquests casos, la majoria de vegades els avantpassats són masovers, i si en algun cas la masia és propietat, no venim de la branca principal.

En casar-se, la Maria Gubau va anar a viure a cal Cisteller de les Vinyes, on vivia en Julià Martí amb el seu pare adoptiu, en Josep Serrat (que ja era vidu). Això va ser el 1869. Van tenir un total de 8 fills: en Josep, en Dalmau, en Salvador, en Joan, la Coloma, l'Enriqueta (bessona de la Coloma i morta pocs mesos després de néixer), l'Andreu i la Carme. En un altre moment parlaré dels bessons, alguna cosa devem tenir en comú amb tots els bessons avantpassats.

En Julià va morir bastant jove, amb 50 anys, el 1891, d'un cancer de laringe, quan la seva filla petita només tenia 3 anys i el fill gran 21. La Maria va morir el 1909.

A cal Cisteller de les Vinyes s'hi va quedar a viure el fill gran d'en Julià i la Maria, i després alguns dels seus fills, fins que finalment es va vendre la masia.

  

De la nombrosa descendència, encara queden vius a inicis del 2014 dos néts d'en Julià i la Maria, nascuts el 1924 i el 1935 respectivament.

75 anys del final de la Guerra Civil

L'1 d'abril del 1939, Francisco Franco va firmar l'últim comunicat de guerra, i l'únic que va firmar ell.

A continuació hi ha l'original, tret de la Wiquipèdia:

És el famós comunicat "En el día de hoy, cautivo y desarmado el Ejército Rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares. La guerra ha terminado."

Ja fa 75 anys, però sembla que no són tants veient personatges com el cardenal Rouco Varela i molts d'altres.