Corrent per la Cellera de Ter

Avui els Trankils hem anat a la Cellera de Ter, on en Sergi ens ha fet d'amfitrió. Ahir va anar a investigar la ruta i avui l'hem feta junts.

Un cop trobats tots i després que en Martorell una mica més i es ven la moto, ens fem la foto oficial i comencem a córrer. Bé, tots no, perquè a l'Ermengol no trobava el satèl.lit (o potser era al revés) i jo l'he esperat. Un cop tot ha funcionat ens hem hagut d'afanyar a recuperar el temps perdut, i hem agafat al grup ja al pavelló d'Anglès!!!!

Un cop hem atravessat la carretera, hem agafat camí en direcció Sant Julià del Llor i hem vist una senyera dalt de tot d'una muntanya. Jo he preguntat a en Sergi si havíem de pujar allà i m'ha contestat afirmativament. Mentrestant en Narcís s'ha autodefinit amb un insult (que jo no el diré, però comença per gili- i acaba en -olles) perquè s'ha donat compte que no havia engegat el crono.

Poc després ja hem trobat el camí que ens portaria a l'ermita de sant Agustí, una església d'origen romànic d'una nau amb volta de canó i rectangular. Durant els terratrèmols del 1427 va quedar bastant fotuda i es va reconstruir totalment. Però per pujar a l'ermita, hi ha una forta pujada, emporlanada, amb uns quants revolts bastant pronunciats. En arribar a dalt ens hem tornat a agrupar i hem començat un tram de corriol, amb alguna altra pujada.

Després d'una baixada ens hem trobat en una cruïlla de camins i hem estat un moment investigant amb el mòbil cap a on havíem d'anar. Hem decidit girar a l'esquerra i al cap d'un centenar de metres en Sergi no ho veia clar i hem reculat. Hem agafat un altre camí i allà ens hem trobat amb un regal per en Jordi Martorell: una baixada molt pronunciada al principi per pista. En Jordi s'ha posat a mil i ha començat a tirar cap avall. La resta hem anat baixant i gairebé un quilòmetre després hem arribat a una masia ja a la plana. 

Allà l'Ermengol i jo hem decidit girar a l'esquerra i anar directe a la Cellera perquè estàvem encara mig tocats i jo no volia apretar més. Els altres han tirat cap al Pasteral i han arribat a la Cellera pel carril bici.

Nosaltres dos hem vist el pont romànic de Sant Julià i pensàvem que creuaríem el riu, però no, aquest pont queda tallat i hem hagut de recular. Poc després hem arribat una altra vegada al camí de l'inici, pavelló d'Anglès i la Cellera.

Poc després d'arribar nosaltres ja han arribat la resta i ens hem enterat que algú ha ensenyat el cul per motivar a la resta... no diré noms, només que ha sigut el que ha portat postres.

Un cop canviats, en Sergi ens ha ofert un magnífic esmorzar de forquilla i ganivet a Can Co per recuperar forces i fer petar la xerrada i donar per acabada aquesta magnífica matinal de córrer.