dilluns, 29 d’abril del 2019

Ruta per la costa vermella

La Costa Vermella és el tram de costa entre Cervera i Argelers de la Marenda, límit sud de la França continental, amb Portbou (sud) i la platja d'Argelers (nord) com a límits.

Portbou és l'últim poble de la Costa Brava pel nord, arresserat al voltant de la cala de Portbou. Amb la inauguració el 1878 de l'estació internacional de ferrocarril, el poble va créixer molt, i la falta de superfície va fer que es construissin blocs de 2 i 3 pisos per poder encabir-hi la gent. El 1930 van arribar gairebé a 4.000 persones, en l'actualitat, poc més de 1.000 habitants.








Cervera de la Marenda és el primer poble de la Costa Vermella venint de Catalunya, després de travessar el coll dels Belitres. També té una estació internacional de ferrocarril i el far ubicat al cap de Cervera, punta meridional de França. Igual que Portbou, Cervera era un barri de pescadors que en inaugurar-se l'estació de tren va créixer molt al voltant de la cala.








El següent poble és Banyuls de la Marenda, un poble on el turisme i la vinya són part del seu interès. Nombroses urbanitzacions s'escampen pel terreny més suau que no pas el de Cervera. Al sud del poble hi ha el port nàutic.



Port-Vendres es troba en una cala molt tancada però profunda, i durant molt de temps va ser el principal port de tota aquesta zona per embarcar cap a Algèria. La vinya és la principal activitat econòmica, amb la marca Banyuls-Colliure.


Cotlliure és l'últim poble ubicat a la costa Vermella  (Argelers ja es troba a la plana, encara que part del seu municipi també es troba en aquesta costa). El turisme, la vinya i les anxoves són tres elements característics del poble. També hi és enterrat Antonio Machado.

Finalment, trobem Argelers de la Marenda, ja a la plana del Rosselló, amb la platja d'Argelers que va rebre 100.000 refugiats republicans catalans i espanyols ara fa 80 anys.





dijous, 25 d’abril del 2019

Cinquena final seguida per l'Uni Girona

Victòria agònica de l'Uni Girona a la Seu, 73-74 contra el Cadí, que el classifica per la final de la Liga Dia per cinquena vegada seguida.

Un partit molt intens que s'ha decidit quan el temps ja estava exhaurit. Amb el 73-74, han xiulat una falta de Laia Palau a Yurena Diaz amb 0.0 de temps. Però la base canària ha fallat els dos tirs lliures. A més, aquesta falta venia precedida d'una antiesportiva (gens clara) de Núria Martínez, en què Andrea Vilaró havia anotat els dos tirs lliures.

El partit ha començat amb avantatge de l'Uni, 7-14, però el Cadí ha fet un parcial de 17-0. L'Uni ha anat retallant la distància, arribant a posar-se davant ja als últins minuts.

Hampton amb 20 punts (tots a la segona part), Williams 15 punts i Reisingerova i Pierre-Louis amb 12 han sigut les màximes anotadores, mentre que Laia Palau i Núria Martínez han dirigit de manera espectacular l'equip.

Per la banda local, Yurena Diaz 15 punts, Hempe 13 punts, Bahí 12 i Vilaró 11 han sigut les màximes anotadores.

diumenge, 21 d’abril del 2019

Victòria clara de l'Uni davant el Cadí

L'Uni Girona ha sumat el primer punt de les semifinals de la Liga Dia contra el Cadí 69-48.

En un pavelló de Fontajau amb una molt bona entrada i uns 200 seguidors urgellencs, l'Uni ha recuperat les bones sensacions que feia dies que semblaven desaparegudes. Es nota la major presència dins la pintura amb el fitxatge de Pierre Louis, i també el joc ràpid que ens caracteritza.

Durant tot el partit l'Uni ha anat guanyant, i ha estat a l'últim quart quan el Sedis ha baixat els braços.

Partit molt bo de Núria Martínez i Laia Palau, 15 punts de Hampton i Dongue i Pierre Louis anotant i rebotejant. Julia Reisingerova ha estat penalitzada amb dues faltes a l'inici i ha anat sempre a remolc d'això.

Per la banda del Cadí, només Yurena Diaz ha brillat en l'anotació, 15 punts, i un excés de triples (5/31) ha fet que el Cadí tingués problemes d'anotació. Geo Bahí també ha jugat menys de l'habitual per les faltes.

Dijous, a les 20h, segon partit de l'eliminatòria, a la Seu. Si l'Uni guanya, a la final; si és el Cadí qui s'emporta la victòria, hi haurà un tercer partit a Fontajau.

En l'altre eliminatòria, el Perfumerías Avenida ha guanyat 80-57 al València.



divendres, 19 d’abril del 2019

Ruta pels castells càtars: Montsegur, Querbús, Perapertusa i Foix

A Occitània hi ha nombrosos castells càtars escampats per les muntanyes escarpades que separen els Pirineus de la plana francesa. A prop dels Pirineus (perquè n'hi ha molts d'altres més al nord, com Carcassona) el més conegut és el de Montsegur, però no és l'únic.

Avui he fet una ruta resseguint alguns d'ells. Venint de Perpinyà trobem el castell de Querbús, el de Perapertusa, el de Montsegur i el de Foix.

En el mapa següent es pot veure la ruta efectuada: des de Perpinyà, per la carretera D-117, passant per Estagel fins Maury, on hem fet la volta cap a Cucunhan (castell de Querbús), el castell de Perapertusa, Cubieres de Cinoble, les gorges de Galamús i Sant Pol de Fenollet, on hem tornat a agafar la D-117, fins Axat i Quillan. De Quillan cap a Belesta, el castell de Montsegur, Lavelanet i Foix.


El castell de Querbús és del segle XII, dalt d'un penya-segat, i es troba al municipi de Cucunhan (departament de l'Aude), al límit amb la Fenolleda (departament dels Pirineus Orientals però no de parla catalana). A la segona meitat del segle XX es va restaurar, després d'uns segles de mig abandó.



Una mica més a l'oest, tenim el castell de Perapertusa, a la població de Dulhac (departament de l'Aude). Ja està documentat al segle IX, però ja havia estat ocupat pels romans. Es troba dalt d'una cresta rocosa de 400 metres de llargada i 80 metres de parets verticals. 




El castell de Montsegur és el més conegut per la croada que s'hi va fer, cremant a 200 persones que no van abjurar del catarisme al lloc anomenat camp dels Cremats el 1244. Amb la caiguda de Montsegur, va significar la fi del catarisme en llocs públics. 





















Finalment, trobem més a l'oest, el castell de Foix, capital del departament de l'Arieja. Al segle XI ja es menciona. Es troba dalt d'un turó a peus de la ciutat.
















I enmig d'aquestes serres feréstegues, els rius intenten escapolir-se cap a zones més planeres. El riu Agly, per exemple, ha anat excavant al llarg del temps les roques, creant les gorges de Galamús. Un parell de quilòmetres de longitud però amb parets de 500 metres d'alçada creen aquestes gorges que separen la vall on hi ha Sant Pol de Fenollet al sud i Cubieres de Cinoble al nord, Els castells de Querbús i de Perapertusa es troben molt propers a aquestes gorges. L'ermita de Sant Antoni de Galamús es troba al mig de la gorja.




I molt a prop del castell de Montsegur trobem unes altres gorges, les de la Frau.