A Occitània hi ha nombrosos castells càtars escampats per les muntanyes escarpades que separen els Pirineus de la plana francesa. A prop dels Pirineus (perquè n'hi ha molts d'altres més al nord, com Carcassona) el més conegut és el de Montsegur, però no és l'únic.
Avui he fet una ruta resseguint alguns d'ells. Venint de Perpinyà trobem el castell de Querbús, el de Perapertusa, el de Montsegur i el de Foix.
En el mapa següent es pot veure la ruta efectuada: des de Perpinyà, per la carretera D-117, passant per Estagel fins Maury, on hem fet la volta cap a Cucunhan (castell de Querbús), el castell de Perapertusa, Cubieres de Cinoble, les gorges de Galamús i Sant Pol de Fenollet, on hem tornat a agafar la D-117, fins Axat i Quillan. De Quillan cap a Belesta, el castell de Montsegur, Lavelanet i Foix.
En el mapa següent es pot veure la ruta efectuada: des de Perpinyà, per la carretera D-117, passant per Estagel fins Maury, on hem fet la volta cap a Cucunhan (castell de Querbús), el castell de Perapertusa, Cubieres de Cinoble, les gorges de Galamús i Sant Pol de Fenollet, on hem tornat a agafar la D-117, fins Axat i Quillan. De Quillan cap a Belesta, el castell de Montsegur, Lavelanet i Foix.
El castell de Querbús és del segle XII, dalt d'un penya-segat, i es troba al municipi de Cucunhan (departament de l'Aude), al límit amb la Fenolleda (departament dels Pirineus Orientals però no de parla catalana). A la segona meitat del segle XX es va restaurar, després d'uns segles de mig abandó.
Una mica més a l'oest, tenim el castell de Perapertusa, a la població de Dulhac (departament de l'Aude). Ja està documentat al segle IX, però ja havia estat ocupat pels romans. Es troba dalt d'una cresta rocosa de 400 metres de llargada i 80 metres de parets verticals.
El castell de Montsegur és el més conegut per la croada que s'hi va fer, cremant a 200 persones que no van abjurar del catarisme al lloc anomenat camp dels Cremats el 1244. Amb la caiguda de Montsegur, va significar la fi del catarisme en llocs públics.
Finalment, trobem més a l'oest, el castell de Foix, capital del departament de l'Arieja. Al segle XI ja es menciona. Es troba dalt d'un turó a peus de la ciutat.
I enmig d'aquestes serres feréstegues, els rius intenten escapolir-se cap a zones més planeres. El riu Agly, per exemple, ha anat excavant al llarg del temps les roques, creant les gorges de Galamús. Un parell de quilòmetres de longitud però amb parets de 500 metres d'alçada creen aquestes gorges que separen la vall on hi ha Sant Pol de Fenollet al sud i Cubieres de Cinoble al nord, Els castells de Querbús i de Perapertusa es troben molt propers a aquestes gorges. L'ermita de Sant Antoni de Galamús es troba al mig de la gorja.
I molt a prop del castell de Montsegur trobem unes altres gorges, les de la Frau.
I enmig d'aquestes serres feréstegues, els rius intenten escapolir-se cap a zones més planeres. El riu Agly, per exemple, ha anat excavant al llarg del temps les roques, creant les gorges de Galamús. Un parell de quilòmetres de longitud però amb parets de 500 metres d'alçada creen aquestes gorges que separen la vall on hi ha Sant Pol de Fenollet al sud i Cubieres de Cinoble al nord, Els castells de Querbús i de Perapertusa es troben molt propers a aquestes gorges. L'ermita de Sant Antoni de Galamús es troba al mig de la gorja.
I molt a prop del castell de Montsegur trobem unes altres gorges, les de la Frau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada