La casa de les Punxes:
Vistes de s'Agaró:
Túnel:
Cales:
Via ferrata:
Vistes de Sant Feliu de Guíxols:
dilluns, 30 de juliol del 2018
Camí de ronda entre s'Agaró i Sant Feliu de Guíxols
Aquest tram de camí de ronda és un dels més transitats, sobretot per la seva bellesa i diversitat. L'inici i final és en platges de sorra, mentre que hi ha nombroses cales entremig, en alguna de les quals s'hi pot fer una via ferrada.
La casa de les Punxes:
Vistes de s'Agaró:
Túnel:
Cales:
Via ferrata:
Vistes de Sant Feliu de Guíxols:
La casa de les Punxes:
Vistes de s'Agaró:
Túnel:
Cales:
Via ferrata:
Vistes de Sant Feliu de Guíxols:
diumenge, 29 de juliol del 2018
Fent turisme en cotxe
De turisme se'n pot fer de moltes menes; en cotxe també.
La tornada de Bielsa a Sant Dalmai la podia haver fet com en la pujada: Aínsa, Barbastre, autovia fins a Lleida i Eix fins a casa.
Però vaig preferir passar pel nord. De Bielsa, vaig trsvessar el túnel de Bielsa i vaig passar per Arreau, vaig fer el Peyresourde, Bagneres de Luchon i vaig entrar a Catalunya pel Portillon. Llàstima que hi havia boira i tot aquest primer tram no vaig veure gaire res més que la carretera.
En baixar del Portillon, em vaig trobar que als revolts més pronunciats hi havia un petit monolit dedicat als guanyadors espanyols del Tour.
Em vaig parar a Vielha i després vaig continuar pujant al Port de la Bonaigua. Aquí les vistes eren millors, malgrat els núvols. Vaig poder veure un moment el massís de la Maladeta amb l'Aneto.
La baixada de la Bonaigua cap a Sort és una delícia: boscos de pins negres, avetoses, pi roig, prats i pastures.
En arribar a Sort, baixo fins a Gerri de la Sal. Just abans d'arribar a Gerri, et trobes amb l'ermita d'Arboló penjada dalt el riu. El pont romànic que travessa la Noguera Pallaresa o el monestir de Santa Maria de Gerri (d'origen romànic sobre un altre de visigot) són altres elements arquitectònics destacables.
Torno a Sort i pujo el Port del Cantó per baixar cap a la Seu d'Urgell. Les vistes del Cadí són magnífiques.
Travesso tota la Cerdanya i m'enfilo cap a la collada de Toses per la Molina (la carretera N-260 està tallada) i tombo ja cap al Ripollès, baixo per l'autovia cap a Vic i agafo l'eix que em deixa a casa.
La tornada de Bielsa a Sant Dalmai la podia haver fet com en la pujada: Aínsa, Barbastre, autovia fins a Lleida i Eix fins a casa.
Però vaig preferir passar pel nord. De Bielsa, vaig trsvessar el túnel de Bielsa i vaig passar per Arreau, vaig fer el Peyresourde, Bagneres de Luchon i vaig entrar a Catalunya pel Portillon. Llàstima que hi havia boira i tot aquest primer tram no vaig veure gaire res més que la carretera.
En baixar del Portillon, em vaig trobar que als revolts més pronunciats hi havia un petit monolit dedicat als guanyadors espanyols del Tour.
Em vaig parar a Vielha i després vaig continuar pujant al Port de la Bonaigua. Aquí les vistes eren millors, malgrat els núvols. Vaig poder veure un moment el massís de la Maladeta amb l'Aneto.
La baixada de la Bonaigua cap a Sort és una delícia: boscos de pins negres, avetoses, pi roig, prats i pastures.
En arribar a Sort, baixo fins a Gerri de la Sal. Just abans d'arribar a Gerri, et trobes amb l'ermita d'Arboló penjada dalt el riu. El pont romànic que travessa la Noguera Pallaresa o el monestir de Santa Maria de Gerri (d'origen romànic sobre un altre de visigot) són altres elements arquitectònics destacables.
Torno a Sort i pujo el Port del Cantó per baixar cap a la Seu d'Urgell. Les vistes del Cadí són magnífiques.
Travesso tota la Cerdanya i m'enfilo cap a la collada de Toses per la Molina (la carretera N-260 està tallada) i tombo ja cap al Ripollès, baixo per l'autovia cap a Vic i agafo l'eix que em deixa a casa.
dissabte, 28 de juliol del 2018
Continuen les obres a Sant Dalmai
En l'última setmana, a la plaça han fet poca cosa, han col.locat la font i un dels dos gronxadors dins el nou perímetre de la plaça i també han anat col.locant la tanca més a dins.
Però on si que han les obres és a l'Avinguda Sant Dalmau, entre el semàfor de la carretera i can Ferriol. Aquí s'ampliarà la vorera i n'eliminaran l'aparcament.
Però on si que han les obres és a l'Avinguda Sant Dalmau, entre el semàfor de la carretera i can Ferriol. Aquí s'ampliarà la vorera i n'eliminaran l'aparcament.
divendres, 27 de juliol del 2018
La vall de Chistau
Passat el congost de les Devotas, a mà dreta se'ns apareix una vall regada pel riu Cinqueta, la vall de Chistau.
Primer trobem Saravillo, dalt la muntanya a mà dreta, i després la carretera que porta a Sin i Serveto. Aquesta era la porta d'entrada a la vall de Chistau. Ara ja no, però van haver d'esforçar-s'hi. Van haver de construir una carretera menjant-se les parets de roca i fent túnels.
Un cop passes aquest congost curt però molt estret, trobem el pantà petit de Plan i, posteriorment, Plan, San Juan de Plan i Chistau dalt la muntanya, amb una perspectiva molt bona de Cotiella.
Plan
San Juan de Plan
Chistau
Passat San Juan de Plan, i abans de trobar el camí que puja a Biadós, trobem el Puen Pecadós, un pont curt i estret però a 50 metres d'alçada respecte el curs del riu Cinqueta. Diuen que la gent que pecava els tiraven pont avall.
Primer trobem Saravillo, dalt la muntanya a mà dreta, i després la carretera que porta a Sin i Serveto. Aquesta era la porta d'entrada a la vall de Chistau. Ara ja no, però van haver d'esforçar-s'hi. Van haver de construir una carretera menjant-se les parets de roca i fent túnels.
Un cop passes aquest congost curt però molt estret, trobem el pantà petit de Plan i, posteriorment, Plan, San Juan de Plan i Chistau dalt la muntanya, amb una perspectiva molt bona de Cotiella.
Plan
San Juan de Plan
Chistau
Passat San Juan de Plan, i abans de trobar el camí que puja a Biadós, trobem el Puen Pecadós, un pont curt i estret però a 50 metres d'alçada respecte el curs del riu Cinqueta. Diuen que la gent que pecava els tiraven pont avall.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)