Noves normes ortogràfiques

La Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans ha actualitzat diverses normes ortogràfiques, sobretot en el cas dels accents diacrítics. Només es mantenen 14, eliminant més d'un centenar. Per exemple, dóna i dona s'escriuran de la mateixa manera; nét i net; molt i mòlt, etc.

Només es mantenen:

També es tornen modificar alguns guionets: ex-directora general, ex-hippy, no-bel.ligerància...

El Sant Dalmai del futur

Participació ciutadana del POUM de Vilobí, Salitja i Sant Dalmai

Marxa i Cursa de Muntanya de Sant Roc, a Vilablareix

15 mapes que van revolucionar el món

El mapa més antic de la història, segle VI aC a Babilònia:

El primer mapamundi a escala, d'Anaximandre, any 520 aC:

El primer mapamundi amb sistema de meridians, d'Erastòtenes, 275-194 aC:

El primer mapamundi amb longitud i latitud, de Ptolomeu, segle II aC:

Les primeres representacions d'accidents cartogràfics, d'Al-Idrisi any 1325

Mapa d'Hereford, coneguda com la Bíblia cartografiada, any 1300:

El mapamundi de Vinlàndia, el primer on apareix el Nou Continent (Amèrica)? No és segur que sigui del segle XI, tal i com s'afirma en alguns punts:

El primer mapa certificat que apareix Amèrica, el 1500, de Juan de la Cosa:

El mapamundi de Waldseemüller, del 1507, on apareix el nom "Amèrica" per primera vegada:

El primer mapamundi científic, de Diego Ribeiro, el 1527:

El mapamundi de Mercator, 1569, el primer amb una projecció que encara s'utilitza actualment:

El Theatrum Orbis Terrarum, el primer atles modern, d'Abraham Ortelius. Segle XVI, 53 mapes.

Primer mapa del món terrestre i "extraterrestre", de Samuel Dunn, 1794:

La projecció de Peters, 1856:

Google Maps:

GEOGRAFIA INFINITA

100 anys del refugi de la Renclusa

Tots els qui hem fet l'Aneto, o hem passejat pel massís de la Maladeta per aquesta vessant, hem passat pel refugi de la Renclusa. Doncs aquest refugi fa 100 anys, el van inaugurar el 5 d'agost del 1916.

En aquest ENLLAÇ teniu l'article que us poso a continuació:

El refugi de la Renclusa té 100 anys de vida. Situat al cor del parc natural Posets-Maladeta, el refugi de la Renclusa és sens dubte un dels equipaments pirinencs més emblemàtics, no només pel seu emplaçament, sinó també perquè es troba en un lloc de pas per fer ascensions clàssiques i molt apreciades pels excursionistes catalans, i també pels muntanyencs en general, com l’ascensió a l’Aneto (3.404 m), el cim més alt dels Pirineus. El proper dissabte 17 de setembre es duran a terme, al mateix refugi, els actes de celebració d’aquest centenari.

El proper 17 de setembre se celebraran al refugi de la Renclusa a les 12:30 els actes del centenari d’aquest refugi, en el decurs dels quals es col·locarà una placa commemorativa. Després, intervindran amb unes paraules, davant de les autoritats i les persones convidades, els presidents de la Federación Aragonesa de Montaña (FAM), Luis Masgrau Gómez, i del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), Josep Manel Puente Pubill. Cap a les 14:00 hi haurà un convit.

Un dels primers actes commemoratius d’aquest esdeveniment fou l’exposició fotogràfica del 21 de juliol passat, al palau dels Comtes de la Ribagorça, a la vila de Benasc, inaugurada pels presidents del la FAM i del CEC. L’exposició aplega més de 130 fotografies, la majoria històriques, procedents de l’Arxiu Fotogràfic del CEC, de la Fototeca de Huesca, de la Fundación Hospital de Benasque, de la FAM, dels guardes del refugi i de l’Editorial Prames. L’exposició està estructurada en quatre apartats: el refugi, la vall de Benasc, l’empremta de l’home i els paisatges de muntanya.

Fou l’enginyer i soci del CEC, Juli Soler i Santaló, gran coneixedor dels Pirineus i, sobretot, de la Vall d’Aran, qui va tenir la pensada, l’any 1913, de construir un refugi al planell de la Renclusa, on hi havia una petita cabana, per tal de donar una base adequada i còmoda als muntanyencs que volguessin pujar a l’Aneto i altres cim del massís de la Maladeta. Gràcies a l’amistat entre els propietaris del terreny i a les autoritats aragoneses, Soler va aconseguir el permís per construir el refugi. L’Ajuntament de Benasc va cedir la pedra i la fusta dels seus boscos, necessària per a la construcció de l’edifici. Dissortadament, Juli Soler i Santaló va morir el 30 d’abril de 1914 sense poder veure acabat el seu projecte; però el CEC, en homenatge a l’home, a l’excursionista que fou, va decidir acabar el refugi. Durant els estius de 1914 i 1915 es fa un treball intensiu, i l’obra queda enllestida perquè es pugui inaugurar el 5 d’agost de 1916, ara fa cent anys.

Els actes de la inauguració es preparen amb temps i a consciència, però aquest esdeveniment no es va arribar a celebrar mai. Un greu accident ho va impedir: un llamp va matar el guia Josep Sayó, que havia de ser el guarda del nou refugi de la Renclusa. El 27 de juliol de 1916 dos muntanyencs alemanys residents a Barcelona, Adolf Blass i Ediard Kröger, convidats a la Renclusa, amb Mn. Oliveras, i sota el guiatge de Josep Sayó, van pujar a l’Aneto, que assoliren sense dificultats. Però el temps va canviar de sobte i, mentre Oliveres i Kröger passaven corrents el pas de Mahoma, un llamp va fulminar Sayó i Blass. La tràgica notícia de les dues morts va enfonsar la inauguració i la convertí en un ambient de desolació.

Antonio Abadías, gendre de Sayó, es va fer càrrec de l’administració del refugi, que va complir l’objectiu de donar acolliment i ajuda a tots els excursionistes i turistes que anaven al planell de la Renclusa. Entre 1916 i 1936 són els anys en què els socis més actius del Centre Excursionista de Catalunya es dediquen a pujar el cims més alts del massís i de la serralada pirinenca, i per primera vegada amb esquís, seguint el camí obert pels francesos. L’Aneto es puja amb esquís per primera vegada l’abril de 1922 per Lluís Estasén, Josep Maria Soler i Coll, Carles Feliu i Enric Ribera.

L’activitat de la Renclusa va quedar paralitzada a partir del juliol de 1936 en esclatar la guerra civil a Espanya. Un cop acabada la guerra l’abril de 1939, la Renclusa començà a recuperar la seva funció de refugi de muntanya, a refer els danys causats pel pas del temps i per les ocupacions militars en les passos fronterers i llocs estratègics. L’any 1951, en el 75è aniversari de la fundació del CEC s’obtingué el permís de la Federación Española de Montaña per muntar el tradicional campament d’estiu a la Renclusa. Per aquesta ocasió, es va portar el 12 d’agost a l’Aneto una creu d’alumini monumental de 90 kg que, desmuntada i costejada per 80 voluntaris es va col·locar dalt del cim. El 14 d’agost, 400 aragonesos hi van instal·lar també una escultura de la seva patrona, la Verge de Pilar, que pesava 600 kg.

La Renclusa també va ser una base excel·lent per als ral·lis d’esquí del CEC, que oferien la possibilitat de participació a estrangers, d’entre els quals destaca el ral·li CAI-CAF-CEC de 1976

Amb el pas dels anys es va fer necessària una millora de l’edifici de la Renclusa i dels serveis que oferia el refugi, per la qual cosa la Junta Directiva del CEC va decidir iniciar els tràmits per a una reforma i ampliació. Fou un procés llarg i complicat, que va durar 24 anys i les gestions de quatre presidents de l’entitat.

No va ser fins al juliol de 1989, sota la presidència de Josep Maria Sala, que no es va comptar amb l’aprovació de l’Ajuntament de Benasc i amb tots els permisos necessaris de les autoritats competents per iniciar les obres de remodelació. El nou refugi xalet de la Renclusa no s’inauguraria, però, fins a finals del 2006.

Per aconseguir el finançament, estimat en 300.000 €, el CEC va haver de posar-se d’acord amb la FAM, per incloure la Renclusa en el pla de refugis de la Comunitat Aragonesa, amb la qual cosa es va constituir el Consejo de la Renclusa l’any 1991, on s’establia que el CEC, com a propietari del refugi, per accedir a les subvencions, cedia la meitat de la propietat, concessió i explotació per un període de 49 anys i es creava alhora una comissió mixta formada per membres de totes dues entitats a parts iguals, la presidència de la qual s’exerciria alternativament cada any; també es compartirien la gestió, les despeses i els beneficis que generés l’explotació del nou xalet.

Gràcies a les gestions efectuades per Francesc Homs, diputat de CiU al Congrés, l’any 1995 fou aprovada la quantitat de 240.000 € per al refugi de la Renclusa dins del Plan Nacional de Deportes. S’iniciaren, doncs, les obres, sota la presidència al CEC de Conrad Blanch, tot i que tingueren una aturada per falta de finançament que, a la fi, i gràcies a l’impuls de l’editorial Prames, es pogueren acabar.

La remodelació consistia en construir una ala nova, perpendicular al cos general del vell edifici, per instal·lar-hi el menjador, i ampliar el cos de l’edifici per crear una estança àmplia i còmoda al guarda, a més d’un petit local com a refugi lliure d’hivern amb un accés independent. També s’aixecava un nou pis per augmentar la capacitat de les places. A més, es va instal·lar un nou sistema d’evacuació d’aigües residuals, i es feia una nova conducció d’aigua procedent del torrent de la Maladeta.

Les habitacions dels primer pis es van fer de 4 i 8 lliteres, amb sanitari i dutxa, i a la planta superior, sanitaris comunitaris i habitacions per a una capacitat de 92 places. La llum procedeix de plaques solars i la calefacció a les habitacions i a l’edifici en general, és de gas propà. La planta consta d’una cuina moderna i ben equipada, amb un menjador i un rebedor, armaris per deixar bótes i material divers, a més d’una infermeria completa.

Finalment, el 30 de setembre del 2006, quan el CEC el presidia Josep Manuel Puente, es va inaugurar el nou xalet refugi de la Renclusa amb una cerimònia senzilla a cura de la FAM i del CEC.

Nit tempestuosa i pluges irregulars

Aquesta nit passada ha estat espectacular pels llamps i trons. I en alguns llocs amb molta pluja, com a la Bisbal d'Empordà amb 114 litres, 82 a Gisclareny, 66 a Monells, 60 a Verges, 58 a la Tallada d'Empordà, 43 a Fornells, etc.

A Sant Dalmai només han caigut 3 litres. Una línia tempestuosa ens ha passat pel sud-est, estancant-se sobre les Gavarres, on ha caigut molta aigua, molt beneficiosa pel bosc.

Us poso dues imatges, amb un resum de les estacions i un mapa de distribució de les pluges:

La temperatura ha baixat força. Ara a Sant Dalmai només tenim 24 graus i la tarda tornarà a ser tempestuosa.

Suspès el concurs del futbol a Vilobí

El jutjat contenciós administratiu número 3 de Girona ha suspès les bases del concurs per a la gestió única del futbol de Vilobí d'Onyar, que ha convocat l'Ajuntament. Segons la resolució del 29 d'agost, el jutge ha acceptat la petició de mesures cautelars del demandant, el Futbol Base Vilobí 2015 (FB Vilobí 2015), que considerava que el concurs donava un ús “privatiu i exclusiu” a l'entitat més ben puntuada del procés (l'Associació Esportiva Vilobí).

El text del jutge obliga l'Ajuntament a no donar continuïtat al concurs iniciat a principis d'any, pel qual l'AE Vilobí havia de tenir prioritat en l'ús dels camps. Fins que no hi hagi una resolució definitiva judicial, l'equip de govern, del Grup Municipal Independent (GMI), ha de deixar a mig fer el procediment. Tot i que el jutge els pugui donar la raó d'aquí a uns mesos, l'alcaldessa, Cristina Mundet, assenyala que no aplicaran cap canvi a mitja temporada.

Segons l'acta de la mesa de valoració del concurs, la part demandant, el FB Vilobí 2015, la menys puntuada en el concurs, havia d'ajustar-se a la distribució d'horaris i d'espais fixada per l'altra entitat. Després de la decisió de la mesa, la junta de govern va decidir que s'havia de signar un conveni fins al 2019 amb l'AE Vilobí i repartir els usos de les instal·lacions. Però el conveni i la definició dels usos han estat paralitzats.

Per tant, hi ha equips de base de dos clubs diferents. L'AE Vilobí utilitza les instal·lacions –hi ha dos camps de gespa natural i un d'artificial– els dilluns, els dimecres i els divendres. El FB Vilobí 2015 s'hi entrena els dimarts i els dijous i un divendres cada quinze dies. El FB Vilobí 2015 té una norantena de jugadors, repartits en set equips: escoleta (un equip), prebenjamins (dos equips), benjamins (dos), alevins (un) i infantils (un).

Després de la suspensió del concurs, un dels responsables de l'entitat demandant, Antoni Díaz, destaca que l'actual situació permet que “tothom pugui fer esport al poble, sense cap discriminació”. A banda de futbol de base, l'AE Vilobí té ara un equip de noies i un d'amateur –eren abans al FC Vilobí.

El concurs va ser aprovat al ple municipal el 20 d'abril, amb l'oposició de CDC (ara Partit Demòcrata Català). Atès que les dues entitats no s'entenien per fusionar-se, el concurs va triar-ne una, i la no escollida va impugnar les bases. Segons el denunciant, se'ls conculcaven drets fonamentals.

PUNT AVUI 

Canvi brusc; pluges la nit de dimarts a dimecres

A partir de demà al vespre i fins dimecres al matí-migdia, ens afecta una borrasca associada també a una bossa freda en alçada. A partir de demà dimarts al vespre i per ponent ens anirà passant un front, que ens afectarà fins matí-migdia de dimecres pel nord-est. A part de precipitacions, també les temperatures baixaran, normalitzant-se per l'època en què ens trobem.

En el mapa següent també es veu la bosseta d'aire fred:

Any pluviomètric 2015-2016 sec o molt sec

L'any pluviomètric, que va del setembre del 2015 a l'agost del 2016, ha estat sec o molt sec. Només a punts molt concrets del Pirineu l'any ha sigut plujós, però la resta, ha estat sec o molt sec.

A Sant Dalmai han caigut 552 litres.

15a Marxa Monells

La Diada a Salt, des de Sant Dalmai i Salitja

Avui una vintena hem anat cap a Salt, des de Sant Dalmai i Salitja. Hem aparcat al Walla i allà hem anat tot xino-xano cap al tram 22. Hem passat l'Hospital Santa Caterina i, en arribar a l'EUSES, hem girat a mà dreta i de dret cap als Països Catalans de Salt. Eren les 16h aproximadament i ja hi havia força gent. Hem vist que molt a prop hi havia els gegants de Vilobí i hem anat cap allà. 

A les 17h14 hem fet el batec, hem escoltat els diferents discursos i hem acabat amb els Segadors. Malgrat fer sol i calor, l'ombra dels arbres i el vent que feia ha fet que no hàgim passat tanta calor com altres anys.