En aquest ENLLAÇ teniu l'article que us poso a continuació:
El refugi de la Renclusa té 100 anys de vida. Situat al cor
del parc natural Posets-Maladeta, el refugi de la Renclusa és sens dubte
un dels equipaments pirinencs més emblemàtics, no només pel seu
emplaçament, sinó també perquè es troba en un lloc de pas per fer
ascensions clàssiques i molt apreciades pels excursionistes catalans, i
també pels muntanyencs en general, com l’ascensió a l’Aneto (3.404 m),
el cim més alt dels Pirineus. El proper dissabte 17 de setembre es duran
a terme, al mateix refugi, els actes de celebració d’aquest centenari.
El proper 17 de setembre se celebraran al refugi de la Renclusa a les 12:30 els actes del centenari d’aquest refugi,
en el decurs dels quals es col·locarà una placa commemorativa. Després,
intervindran amb unes paraules, davant de les autoritats i les persones
convidades, els presidents de la Federación Aragonesa de Montaña (FAM),
Luis Masgrau Gómez, i del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), Josep Manel Puente Pubill. Cap a les 14:00 hi haurà un convit.
Un
dels primers actes commemoratius d’aquest esdeveniment fou l’exposició
fotogràfica del 21 de juliol passat, al palau dels Comtes de la
Ribagorça, a la vila de Benasc, inaugurada pels presidents del la FAM i
del CEC. L’exposició aplega més de 130 fotografies, la majoria
històriques, procedents de l’Arxiu Fotogràfic del CEC, de la Fototeca de
Huesca, de la Fundación Hospital de Benasque, de la FAM, dels guardes
del refugi i de l’Editorial Prames. L’exposició està estructurada en
quatre apartats: el refugi, la vall de Benasc, l’empremta de l’home i
els paisatges de muntanya.
Fou l’enginyer i soci del CEC, Juli Soler i Santaló,
gran coneixedor dels Pirineus i, sobretot, de la Vall d’Aran, qui va
tenir la pensada, l’any 1913, de construir un refugi al planell de la
Renclusa, on hi havia una petita cabana, per tal de donar una base
adequada i còmoda als muntanyencs que volguessin pujar a l’Aneto i
altres cim del massís de la Maladeta. Gràcies a l’amistat entre els
propietaris del terreny i a les autoritats aragoneses, Soler va
aconseguir el permís per construir el refugi. L’Ajuntament de Benasc va
cedir la pedra i la fusta dels seus boscos, necessària per a la
construcció de l’edifici. Dissortadament, Juli Soler i Santaló va morir
el 30 d’abril de 1914 sense poder veure acabat el seu projecte; però el
CEC, en homenatge a l’home, a l’excursionista que fou, va decidir acabar
el refugi. Durant els estius de 1914 i 1915 es fa un treball intensiu, i
l’obra queda enllestida perquè es pugui inaugurar el 5 d’agost de 1916,
ara fa cent anys.
Els actes de la inauguració es preparen amb
temps i a consciència, però aquest esdeveniment no es va arribar a
celebrar mai. Un greu accident ho va impedir: un llamp va matar el guia Josep Sayó, que havia de ser el guarda del nou refugi de la Renclusa.
El 27 de juliol de 1916 dos muntanyencs alemanys residents a Barcelona,
Adolf Blass i Ediard Kröger, convidats a la Renclusa, amb Mn. Oliveras,
i sota el guiatge de Josep Sayó, van pujar a l’Aneto, que assoliren
sense dificultats. Però el temps va canviar de sobte i, mentre Oliveres i
Kröger passaven corrents el pas de Mahoma, un llamp va fulminar Sayó i
Blass. La tràgica notícia de les dues morts va enfonsar la inauguració i
la convertí en un ambient de desolació.
Antonio Abadías, gendre de Sayó, es va fer càrrec de l’administració del refugi,
que va complir l’objectiu de donar acolliment i ajuda a tots els
excursionistes i turistes que anaven al planell de la Renclusa. Entre
1916 i 1936 són els anys en què els socis més actius del Centre
Excursionista de Catalunya es dediquen a pujar el cims més alts del
massís i de la serralada pirinenca, i per primera vegada amb esquís,
seguint el camí obert pels francesos. L’Aneto es puja amb esquís per
primera vegada l’abril de 1922 per Lluís Estasén, Josep Maria Soler i
Coll, Carles Feliu i Enric Ribera.
L’activitat de la Renclusa va
quedar paralitzada a partir del juliol de 1936 en esclatar la guerra
civil a Espanya. Un cop acabada la guerra l’abril de 1939, la Renclusa
començà a recuperar la seva funció de refugi de muntanya, a refer els
danys causats pel pas del temps i per les ocupacions militars en les
passos fronterers i llocs estratègics. L’any 1951, en el 75è
aniversari de la fundació del CEC s’obtingué el permís de la Federación
Española de Montaña per muntar el tradicional campament d’estiu a la
Renclusa. Per aquesta ocasió, es va portar el 12 d’agost a l’Aneto una
creu d’alumini monumental de 90 kg que, desmuntada i costejada per 80
voluntaris es va col·locar dalt del cim. El 14 d’agost, 400 aragonesos hi van instal·lar també una escultura de la seva patrona, la Verge de Pilar, que pesava 600 kg.
La
Renclusa també va ser una base excel·lent per als ral·lis d’esquí del
CEC, que oferien la possibilitat de participació a estrangers, d’entre
els quals destaca el ral·li CAI-CAF-CEC de 1976
Amb
el pas dels anys es va fer necessària una millora de l’edifici de la
Renclusa i dels serveis que oferia el refugi, per la qual cosa la Junta
Directiva del CEC va decidir iniciar els tràmits per a una reforma i
ampliació. Fou un procés llarg i complicat, que va durar 24 anys i les
gestions de quatre presidents de l’entitat.
No va ser fins
al juliol de 1989, sota la presidència de Josep Maria Sala, que no es
va comptar amb l’aprovació de l’Ajuntament de Benasc i amb tots els
permisos necessaris de les autoritats competents per iniciar les obres
de remodelació. El nou refugi xalet de la Renclusa no s’inauguraria,
però, fins a finals del 2006.
Per
aconseguir el finançament, estimat en 300.000 €, el CEC va haver de
posar-se d’acord amb la FAM, per incloure la Renclusa en el pla de
refugis de la Comunitat Aragonesa, amb la qual cosa es va constituir el
Consejo de la Renclusa l’any 1991, on s’establia que el CEC, com a
propietari del refugi, per accedir a les subvencions, cedia la meitat de
la propietat, concessió i explotació per un període de 49 anys i es
creava alhora una comissió mixta formada per membres de totes dues
entitats a parts iguals, la presidència de la qual s’exerciria
alternativament cada any; també es compartirien la gestió, les despeses i
els beneficis que generés l’explotació del nou xalet.
Gràcies a
les gestions efectuades per Francesc Homs, diputat de CiU al Congrés,
l’any 1995 fou aprovada la quantitat de 240.000 € per al refugi de la
Renclusa dins del Plan Nacional de Deportes. S’iniciaren, doncs, les
obres, sota la presidència al CEC de Conrad Blanch, tot i que tingueren
una aturada per falta de finançament que, a la fi, i gràcies a l’impuls
de l’editorial Prames, es pogueren acabar.
La remodelació
consistia en construir una ala nova, perpendicular al cos general del
vell edifici, per instal·lar-hi el menjador, i ampliar el cos de
l’edifici per crear una estança àmplia i còmoda al guarda, a més d’un
petit local com a refugi lliure d’hivern amb un accés independent. També
s’aixecava un nou pis per augmentar la capacitat de les places. A més,
es va instal·lar un nou sistema d’evacuació d’aigües residuals, i es
feia una nova conducció d’aigua procedent del torrent de la Maladeta.
Les
habitacions dels primer pis es van fer de 4 i 8 lliteres, amb sanitari i
dutxa, i a la planta superior, sanitaris comunitaris i habitacions per a
una capacitat de 92 places. La llum procedeix de plaques solars i la
calefacció a les habitacions i a l’edifici en general, és de gas propà.
La planta consta d’una cuina moderna i ben equipada, amb un menjador i
un rebedor, armaris per deixar bótes i material divers, a més d’una
infermeria completa.
Finalment, el 30 de setembre del
2006, quan el CEC el presidia Josep Manuel Puente, es va inaugurar el
nou xalet refugi de la Renclusa amb una cerimònia senzilla a cura de la
FAM i del CEC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada