diumenge, 30 de juliol del 2017

Ibon de Piedrafita

A peu de la imponent serra de la Partacua, i sota la Peña Telera, trobem l'ibon de Piedrafita, un llac glacial petit però amb un entorn molt muntanyenc.

L'accés és ben fàcil. Des del poble de Piedrafita, surt un camí asfaltat a mà esquerra que porta a un centre de fauna. Allà s'ha de deixar el cotxe, perquè la pista està tallada per una barrera. En 50 minuts per pista, pujant molt suaument i amb unes vistes de la serra Tendeñera i la Partacua, i veien un petit refugi, a mà esquerra surt un corriol que ressegueix el torrent que neix al mateix ibon. En 10 minuts s'arriba a l'ibon de Piedrafita.

















Asfaltat i ressalts per Sant Dalmai i Salitja

Aquesta setmana s'ha dut a terme la millora de l'asfaltatge de nombrosos camins de Salitja i, en menor mesura, Sant Dalmai. S'ha millorat el camí que passa per can Bes, en diversos trams de la carretera de la recta de Sant Dalmai a Salitja, etc. I també s'han posat ressalts a Sant Dalmai (a l'entrada del poble venint de Salitja i a la plaça Països Catalans davant de can Gros) i a Salitja.

Carretera de Salitja:



 Davant l'església de Salitja:



Cruïlla de les Fonts:


Sant Dalmai:




dissabte, 29 de juliol del 2017

Els ibones d'Anayet

Aquests ibons, situats a ponent del Portalet, són una delícia dels Pirineus. La panoràmica sobre l'Anayet i també sobre el Midi d'Ossau justifiquen la ruta.

Els cotxes s'han de deixar al petit aparcament que hi ha a peu de la carretera que porta al Portalet, passat Formigal, al corral de las Mulas.

El primer tram fins als edificis de l'estació d'Anayet és asfaltat, d'una mitja hora i a partir d'aquí comença ja el corriol.




Girem a la dreta i ens adentrem al barranc de Culibillas, i anem pujant entre prats i roques i resseguint un torrent, fins que arribem al pla on trobem els ibons d'Anayet, a uns 2.230 metres d'alçada.





Al nord-oest hi tenim el coll, amb l'Anayet i el Vértice.







I al nord-est, la majestuositat del Midi d'Ossau.






Els colors vermellosos són els dominants en tot aquest entorn, i el llac, depenent d'on el vegis, agafa un color rosat. En aquest entorn el meu avi hi va passar algun dia i nit, escalant mentre feia el servei militar, farà ja 45 anys.

I baixant, tens una perspectiva de tota la zona de muntanyes de 3,000 metres de la zona, des del Balaitus a l'esquerra, fins als Infiernos i el Garmo Negro.


La ruta té 12.6 km, amb 805 metres de desnivell positiu, 1h35 de pujada i 1h de baixada.

Aquí hi ha l'enllaç de la ruta al wikiloc.


El Taillón (3.144 metres) des del coll de Tentes i la Brecha

Surto del càmping d'Escarrilla a les 5h05, pujo cap al Portalet, Laruns, Aubisque, Soulor, Argeles, Luz St Saveur, Gavarnie i agafo la carretera que porta a l'estació d'esquí de Gavarnie i finalment al coll de Tentes, on arribo a les 07h40. A les 7h45 començo a caminar. Estem a 2.200 metres.

El primer tram és per un camí mig asfaltat fins arribar al coll de Bujaruelo (la carretera arribava fins aquí, però els nombrosos desprendiments de roca van fer tallar l'accés), en 20 minuts i a una alçada de 2.280 metres.




Un cop al coll de Bujaruelo, girem a l'esquerra i anem pujant molt suaument per sota les parets dels Gabietos.

Quan ens trobem el camí que puja directament del circ de Gavarnie, ja es veu el coll de Serradets, i la pujada es fa més dura.


I aquí ens trobem amb la glacera del Taillón, i el Dedo (o la falsa Brecha) dalt de tot:

Si mirem enrera, ens trobem amb el Vignemale, i l'helicòpter que va fent viatges des del coll de Tentes al refugi de Serradets, que està tancat i en obres.

Després d'un últim esforç, i en 1h30' i 2.598 metres, arribem al coll de Serradets.

I al cap de cinc minuts, al refugi de Serradets, on ja podem contemplar la brecha de Roland.


 Des del refugi també es veu la cascada de Gavarnie.



Fins arribar a la brecha, és mitja hora, però de pujada molt forta al principi, fins arribar a peu d'una clapa de neu que la travesso en diagonal per arribar ja a la brecha.

Un cop a la brecha, girem a la dreta, passem per sota la Punta Baizillac i ens trobem amb el Dedo o falsa brecha, 2.909 metres.


Ja es veu el Taillon, al fons, i en 3h30' faig el cim.

Des de dalt, les vistes són espectaculars, amb el Mont Perdut i el Casco a un costat, el Vignemale a un altre, i Ordesa cap a l'altre. I des d'aquí es veu clarament el coll de Tentes i on tinc el cotxe.



La baixada es fa ràpida, i en 2 hores ja sóc al cotxe, després de fer 15.15 km en 5h25 sense comptar parades (gairebé 6 hores en total).

Aquí hi ha l'enllaç del recorregut al wikiloc.