Estem en una època on la Constitució és intocable, no es pot canviar res de res a no ser que sigui seguint tots els tràmits i, per tant, amb el suport sí o sí del PP i PSOE (a excepció de la reforma noctura de l'agost del 2011).
Però hi ha una excepció en aquesta norma, i va ser fa més de 30 anys, i no, no us penseu que va ser Catalunya sinó que va ser Andalusia qui es va saltar la norma.
La Constitució parlava de les autonomies i de com s'havien d'organitzar. I es va decidir que hi haguessin 2 vies: la que seguirien les "comunitats històriques" (Euskadi, Galicia i Catalunnya) i les altres regions. Mai us heu preguntat per què Catalunya, Euskadi, Galícia i Andalusia fan les seves eleccions en una data diferent a les municipals? Per això...
Però Andalusia (inclosa dins les regions) no hi va estar d'acord i van fer un referèndum per entrar dins les comunitats autònomes històriques. I es va acordar que si el referèndum era votat afirmativament pel 51% de la població total (i no de la població que anés a votar), s'aprovaria.
Què va passar? A la província d'Almería el sí va aconseguir el 42.07% del total. Per tant, segons la llei, Andalusia s'havia de quedar equiparada a les regions.
Què van fer? Doncs canviar la legislació andalusa sense tenir en compte la Constitució, i amb el 51% dels vots afirmatius respecte els que van anar a votar n'hi havia prou.
Així doncs, ja ho veieu, quan convé la Constitució és intocable, però en aquest cas els andalusos van "passar" de la constitució i ningú els hi va prohibir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada