Avui al matí amb en Jesús hem anat fins a Sant Aniol de Finestres i hem deixat el cotxe. La nostra intenció era pujar fins al santuari de Finestres, al castell i al Puigsallança (1.011 metres). I hem començat a caminar.
Hem agafat una pista que porta a Mieres al cap de pocs metres un cartell ja indicava el PR que porta directament a Finestres. Enmig d'un bosc d'alzines, el corriol ben marcat anava pujant. Mirant cap enrera, la cinglera del Far anava apareixent.
Hem agafat un parell de vegades la pista fins que aquesta va cap a Mieres i nosaltres girem a mà esquerra, a l'alçada del mas Raspats.
Portàvem uns 45 minuts caminant i ja hem vist el santuari de Finestres dalt nostre. Una pujada una mica més forta ens hi ha dut.
El santuari de Santa Maria de Finestres data del 947 i es tractava llavors de l'església del castell de Finestres. És un edifici romànic (encara que en queda poc a causa de les diverses modificacions) d'una sola nau, amb campanar d'espadanya de dues obertures. Els terratrèmols del segle XV van fer molt mal a l'estructura.
El camí segueix cap al Puigsallança, però volíem anar al castell de Finestres. Ens hem decantat cap a l'est, i per dalt la cinglera hem arribat al castell (en ruïnes), amb un pessebre i tot!!!
Aquí teniu un fossat del castell, amb les quatre parets.
El castells de Finestres ja està documentat al segle XI, però ja devia existir al segle X. Degut a la seva situació, la seva propietat va anar passant dels comtes de Besalú als de Barcelona. Més endavant la propietat va quedar en mans dels senyors de Porqueres (més endavant senyors de Santa Pau). El castell està gairebé desaparegut. Només en queda una estança gairebé quadrada amb murs d'uns 75 cm de gruix.
Des del castell, la perspectiva del santuari de Finestres és magnífica:
Reculem fins al santuari i tornem a agafar el camí que ens porta a l'Oratori de Finestres. En aquest tram, al costat nord apareix la fageda i al costat sud continuen les alzines.
A partir d'aquí, amb uns 25 minuts arribem dalt del cim del Puigsallança, amb visió cap a Santa Pau. La calitja fa que el Pirineu no es vegi gaire bé, però s'intueix des del Canigó, el Basegoda, el Mont i el Puigmal. Amb 2 hores i 620 metres de desnivell hem fet la primera part del recorregut.
Baixem uns metres a l'ombra i esmorzem una mica. Continuem caminant fins arribar al Faig Verd, amb un faig bastant gran i on el camí gira a mà dreta cap al coll del Grau.
Ràpidament enmig de la fageda arribem al coll del Grau on ens trobem amb una parella que fan el camí contrari. Aquí girem a mà esquerra, passem a prop de la masia en ruïnes del Grau i comencem a baixar per la vall, a vegades bastant estreta.
A mesura que anem baixant, anem trobant masies abandonades, ramats de vaques... Finalment trobem una pista més ampla, que ens porta directament una altra vegada cap a Sant Aniol de Finestres, donant per acabada la ruta.
La ruta l'hem feta en una mica menys de 3h30 caminant (unes 4 hores en total), amb una distància de 15 km i un desnivell positiu de 711 metres.
Aquí teniu l'enllaç de la ruta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada