El meu arbre genealògic XLVII: les guerres

La primera data que tinc d'un avantpassat és del 1662 (Marianna Villaret Rovira, de Sant Hilari Sacalm). D'aquest any fins avui han passat més de 350 anys i moltes guerres.

A mitjans del segle XVII, hi va haver la guerra dels Segadors (1640-1652) i en aquesta època tinc bastanta informació d'on es trobaven nombrosos avantpassats. A Sant Hilari Sacalm i a Castanyet hi havia la branca Terris Fauria i també la Gubau Taberner.

A Santa Coloma de Farners es va produir una de les espurnes que va causar la guerra dels Segadors. El 1640 les tropes franceses tenien el dret de passar per Catalunya i hostetjar-se als diferents pobles. Però Santa Coloma s'hi va negar i van matar al representant francès. Això va provocar que nombrosos pobles també s'hi neguessin, fins arribar a un alçament armat contra els francesos. Però no va servir de res i entre el 1641 i el 1652 Catalunya va ser ocupada per França. En el tractat dels Pirineus, Catalunya va perdre tota la Catalunya Nord i va tornar a ser espanyola.

El 1700 va arribar la guerra de Successió espanyola i Catalunya es va aliar amb el bàndol austracista. I dins d'aquesta guerra, Sant Hilari hi té un paper destacat, per la presència d'en Josep Moragues. Havia nascut el 1669 i durant la guerra va ser nomenat per Carles III d'Àustria general, comandant dels Pirineus i governador de Castellciutat. Es va rendir a Cardona el 18 de setembre de 1714, però va ser arrestat el 1715, li van tallar el cap i va estar penjat en una gàbia fins el 1727.

Mentrestant a Girona, el 1711 es va produir un setge per part de França que volia acabar amb l'exèrcit austríac ubicat a Catalunya. Durant el mes de desembre de 1710 comença el setge, a final d'any cau la muntanya de Montjuic i el 14 de gener de 1711 cau la ciutat. En caure Girona, només quedaven Cardona i Barcelona com a feus austracistes.

Després de la guerra de Successió, la següent guerra fou la del Francès (1808-1814). I aquí si que tinc molta informació relacionada directament amb la meva família. Com ja us he comentat, la ciutat de Girona va patir fins a tres setges entre el 1808 i el 1809.

El primer setge va ser el 20 de juny de 1808. Els 6.000 francesos van ser derrotats per 300 soldats i 1.500 milicians en una sola nit.

El segon setge va durar del 20 de juliol al 16 d'agost de 1808.

Finalment, el tercer setge va ser el definitiu, entre el 2 de maig i l'11 de desembre de 1809. A part de les víctimes, la ciutat de Girona va quedar molt malparada. Quan els francesos van entrar a Girona, aquesta havia perdut 4.600 habitants (dels 8.743 el 1809 a 4.600 habitants el 1812), 242 cases totalment destruïdes, 48 parcialment i 104 cases deshabitades. A més, mirant els padrons, es pot observar com molts habitants situats fora muralla (com en Miquel Esteve Massa) van anar a viure a dins les muralles.

Una altra conseqüència directa d'aquest últim setge fou la sortida de l'Oleguer i la Catalina i els seus fills cap a Calella, entre el 1810 i el 1811.

En la imatge següent es veu com era Girona el 1809:

 

La ciutat de Girona de finals del segle XVIII i principis del segle XIX estava formada per dos nuclis: el casc antic (situat a la banda dreta del riu Onyar) i el barri del Mercadal (a la banda esquerra). Totes dues zones estaven emmurallades. I en les dues zones hi tenim avantpassats; al Mercadal hi trobem en Rafael Burch, i a l'altra zona l'Oleguer Esteve Sureda i la Catalina Burch Masó. A més, tenim en Miquel Esteve al pla de Girona, a l'actual pla de Palau. També es pot observar el poble de Sarrià de Ter, a l'altra costat de riu, amb el pont de Pont Major. D'aquí venia en Rafael Burch.

La següent guerra són en realitat 3, les guerres carlines. El carlisme era aquell bàndol que pretenia que l'infant Carles Maria Isidre (germà del rei Ferran VII) el succeís com a rei i no pas a la seva filla Isabel II. I als diferents pobles on hi havia els nostres avantpassats més que guerres eren batalles, o enfrontaments molt aïllats. Depenent de les zones, hi havia més presència carlista (com és el cas d'Osor o Sant Hilari). Per exemple, Osor va ser ocupada durant un temps pels carlistes, al voltant del 1875. Aquest any, per exemple, la Maria Crous Ribas (rebesàvia meva) ja estava casada amb el seu primer marit, en Salvador Vilaró i segurament vivia a can Sarsanedes.

Finalment, l'última guerra va ser la Guerra Civil (1936-1939). Aquesta afectà directament a en Pere Martí Ripoll (1919-1995), membre de la lleva del biberó i que el van reclutar quan encara no tenia els 20 anys. El mes de març del 1938, el president de la República Espanyola Manuel Azaña va fer mobilitzar a tots els nois nascuts entre el 1919 i el 1921 per anar al front de l'Ebre. En Pere Martí va anar al front de l'Ebre i posteriorment el van deportar al camp de concentració de Bilbao. El 1940, però, ja tornava a ser a Calella i el 1942 ja s'havia casat amb la Rosa Gay Bayell.

A part d'en Pere Martí, un altre afectat directament i pel costat negatiu va ser en Ton Terris Fauria, assassinat a prop de Caldes de Malavella a principis de la guerra civil. La resta o eren massa joves (en Lluís Campmajó Terris només tenia 15 anys quan va acabar la guerra) o ja massa grans (els besavis Salvador Martí Gubau, Isidre Gay Nualart o en Francisco Campmajó). Això si, els bombardejos sobre Calella, Sant Hilari o Santa Coloma van ser nombrosos, però no van afectar directament les cases on vivien.