dimecres, 4 de març del 2015

Les inundacions al riu Ebre: previsibles? evitables?

Des de fa uns dies, les inundacions produïdes pel desbordament del riu Ebre a la Rioja, Navarra i Aragó són notícies dia rera dia.

Si ho heu anat seguint, grans àrees (i fins i tot algun poble) han quedat completament anegades d'aigua, amb 1,5 metres d'aigua a diversos pobles (com Tudela), i puntes de fins a 8 o 9 metres per sobre el nivell normal del riu.

Però, què ha passat aquesta vegada?

A veure, la pujada del nivell de l'aigua del riu Ebre ve per la fosa de neu de cotes mitjanes dels Pirineus i també de la neu fosa en cotes mitjanes del Pais Basc i Navarra de fa unes 3 setmanes. Perquè si us fixeu, en l'últim mes tampoc ha plogut gaire...

Per tant, quines han sigut les causes d'aquestes inundacions?

Abans, però, fem un petit resum del riu Ebre. Com ve sabem, el riu Ebre és el segon més cabalós de la península (després del Duero a Portugal) i el segon més llarg de la península (després del Tajo). Té 950 km de llargada, naixent al pico de Tres Mares (a Cantabria) i desembocant a la Mediterrània formant un delta a Deltebre. 

El règim hidrogràfic és pluvio-nival, o sigui, que l'aigua que porta prové tant de les precipitacions líquides com de la neu. Des de mitjans segle XX, s'han construït diversos embassaments, sent el més gran el de Mequinensa, i també el de Riba-roja i el de Flix. Aquests embassaments han minimitzat molt el risc d'inundacions al tram baix del riu Ebre, però no al curs mitjà, incloent Navarra i Aragó.

Si ens centrem ara en les crescudes històriques del riu Ebre, la pitjor documentada va ser el 1907 on a Tortosa van arribar a 23.000 m3 per segon i 9.95 metres d'alçada. El 1937 es va arribar a 20.000 m3 i el 1961 a 4.580 m3. A hores d'ara, no és fins a 2.300 m3 que es produeixen inundacions fora de les zones ja potencialment inundables. Per tant, de moment, Mequinensa avall no hi ha hagut cap problema

Però, i de Mequinensa cap amunt??

Si ens centrem en les dades de Saragossa, el màxim cabal ha sigut de 2.610 m3. El màxim va ser el 1941 amb 4.000 m3, i per exemple el 2003 es van arribar a 2.900 m3, però sense tantes afectacions.

Per què el 2003 va baixar més aigua, però no va donar lloc a tantes afectacions?

Bàsicament pel fet que en 12 anys, els sediments que porta el propi riu s'han anat acumulant en el mateix llit, fent que el llit hagi pujat de cota. Per tant, ara amb menys aigua el riu puja a una cota superior i, per tant, es desborda abans.

Que es podria haver fet per minimitzar els efectes?

N'hi ha uns quants. En primer lloc, una millor planificació fluvial-hidràulica. Com ja hem vist amb el riu Ter, o no es donen compte o no volen baixar els nivells dels embassaments abans que arribi la pujada de cabal. Mequinensa estava al 90% abans de l'inici de la crescuda. Si s'hagués començat a desembassar abans, el risc d'inundacions es minimitzaria.

En segon lloc, i centrant-nos en Aragó i Navarra, hi ha el problema històric de la urbanització en espais inundables i que no s'ha fet res per evitar-ho. També s'ha construït motes, que produeixen que el riu vagi pujant de nivell per evitar la inundació, però un cop se supera la cota de la mota, l'avinguda és molt més important i perillosa.

I en tercer lloc, hi ha el tema del llit del riu. Com hem dit abans, els propis sediments es van acumulant al llit. Una solució possible seria dragar el riu del llit, o sigui, excavar i treure els sediments aportats per fer baixar una altra vegada la cota del riu. Això s'ha d'estudiar molt bé, perquè pot produir alteracions ambientals importants, i l'ACA (o en aquest cas la CHE, la Confederación Hidráulica del Ebro) tarden molt de temps en donar permís. També la neteja de les lleres podria ser una solució per minimitzar els efectes, però ens tornem a trobar amb la paperassa administrativa.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada