Ja tenim la ciutat que organitzarà els Jocs Olímpics del 2020. I Madrid no serà...

Entrenament vespertí

Aquest matí via wasap uns quants Trankils hem quedat per anar a fer una trotada aquest vespre. I a les 20h, en Narcís, la Sílvia, l'Ermengol, en David i jo sortíem de Fontajau.

Després de parlar cap a on aniríem, hem acabat anant cap a les hortes de Salt, amb un continu de gent corrent i caminant. Hem començat trotant suau però ens hem anat animant a l'entrar a Salt. Fent alguna paradeta, hem tornat a parar a les Hortes i tornar a Fontajau. Per fer uns quants quilòmetres més, hem girat cap a l'esquerra i hem arribat fins a la Nestle, reculant per la carretera i acabant una altra vegada a Fontajau.

Han estat 54 minuts de xerrar, riure, conyes, fent 8.54 km a un ritme de 6'18 el quilòmetre. Ens hem proposat que cada dimecres sortim a córrer. A veure si ho complim, perquè segur que això es notaria molt en les curses.

Us passo l'enllaç del recorregut d'avui.

Marxa de Flaçà

El primer diumenge de setembre és tradició la marxa de Flaçà. Ja fa més de 30 anys i serveix com a reestrena de la temporada de curses i marxes. I també ha estat un retrobament dels Trankils, després d'un parell de mesos ben bons que érem pocs els que ens trobàvem.

A les 8h ja ens estàvem apuntant i hem anat al bar d'allà mateix. Hem ajuntat un parell de taules i ens hem reunit en Narcis, Sílvia, Emilio, Rosario, David, Jesús, Ermengol, Jordi Serra, jo mateix i en Jordi Martorell que ha arribat més tard. Hem xerrat de moltes coses i de res en concret, amb un periquito al darrera que al final ja l'hagués fotut a la piscina.

Què deuria pensar en Narcís? Si em foto el crosant el guanyaré???

 
Aquí l'Emilio mirava de reüll en Jesús... mentre el guardaespaldas es posava seriós...

Ens hem dopat de cafeïna (en Narcís s'ha fotut alguna més al cotxe) i hem cap als cotxes a canviar-nos. Els que s'agafen la cursa més seriosament (Jesús, Jordi Serra, Jordi Martorell) volien anar ja a escalfar, però encara ens havíem de fer la foto oficial. Aprofitant que avui han acompanyat l'Ermengol la seva família, la seva dona ens ha fet la foto oficial, amb un convidat d'excepció, en Sadurní, que malgrat ja té una edat i no hi veu gaire, s'ha posat al costat de la Sílvia...

Quina foto i quin equipàs!! 

S'acostava l'hora i hem començat a escalfar, i no sé com ens ho hem fet, però en Jesús, l'Emilio, en Jordi Serra, en Jordi Martorell i en David s'han situat davant de tot, i en Narcís, l'Ermengol, la Rosario i la Sílvia al darrera. Jo he anat d'un costat a l'altra per poder escriure aquesta crònica. Al final, m'he quedat amb el grup endarrerit.

Han tirat el tret de sortida i ens hem posat a córrer. Al principi he anat amb en Narcís i l'Ermengol, hem deixat Flaçà, hem atravessat dues vegades la via del tren i hem agafat la carretera de Sant Llorenç de les Arenes. Abans del km 2 han començat ja les primeres rampes i he agafat uns metres d'avantatge. Tota la pujada (fins el km 4.5 aprox) l'he fet sol, però anava veient a en Narcís i l'Ermengol. De fet, ho he fet expressament perquè tinguessin un punt de vista fix i així no defallissin... Ha arribat l'avituallament, una mica d'aigua, uns metres planers i alguna altra pujada, fins que agafem una pista i la baixada es fa més alegre. Ha sigut llavors quan m'he trobat amb en Jordi Serra que ha notat molèsties al bessó. Com que havia vist que en Narcís i l'Ermengol els tenia més o menys a 1 minut, he decidit caminar amb en Jordi fins que m'atrapessin. Quan ho han fet, hem tornat a anar junts fins al final, a uns ritmes inferiors a 5' i fins i tot de 4'30''. I perquè tant ràpid? Doncs perquè hi havia un del Girona al davant i en Narcís el volia guanyar (com si fos un nen petit). Una forta baixada ens ha portat finalment a la zona esportiva i al final.

9.92 km en 57'07'' a un ritme de 5'40 i un desnivell positiu de 147 metres.

Aquí teniu l'enllaç del recorregut.

En arribar, un buf, entrepà i beguda. Aprofitant que hi havia la piscina, alguns s'han banyat, altres ens hem dutxat, i després al bar a acabar de fer petar la xerrada.

Resum meteorològic Sant Dalmai Agost 2013

El mes d'agost ha estat termomètricament parlant normal, amb una temperatura mitjana de 22.7 (quatre dècimes per sobre la mitjana). Però cal diferenciar les tres primeres setmanes, que van ser més càlides, i la última setmana que ha refrescat força, sobretot les mínimes.La temperatura màxima absoluta ha estat de 33.0º el dia 2, mentre que la mínima més baixa, 13.7º el dia 9. Només hi ha hagut una nit tropical, el dia 6, amb 20.3º. Si ens referim a la temperatura anual, encara estem -0.3º per sota la mitjana.

Pel que fa a les precipitacions, han caigut 59.5 litres, uns 15 litres més que la mitjana. Han estat bàsicament uns quants ruixats, sense afectar-nos cap directament. En d'altres llocs, les tempestes han fet mal, a causa de la pedra. Portem 527 litres, 113 litres més que la mitjana, i només 40 litres menys del que va caure tot l'any passat.

III Cursa del Verntallat a les Preses

Aquesta és la segona vegada que vaig a aquesta cursa i, malgrat haver poca gent (uns 200 participants entre corredors i caminants), està molt ben organitzada: assequible econòmicament (3 euros), t'hi pots inscriure per internet, pots aparcar al costat, la sortida i l'arribada es fa en un parc amb herba, hi ha un bar molt a prop... I a més, el paisatge és molt bucòlic, amb el Puigsacalm i Santa Magdalena ben aprop. L'ambient una mica emboirat dalt les muntanyes ha fet que la visió no hagi estat magnífica.

Darrera la boira hi ha el Puigsacalm:

A les 8h ja era a les Preses (concretament al barri del Verntallat), he anat a buscar el dorsal i he anat directe al bar. L'any passat vam ser nombrosos els Trankils, però aquest any no. De fet, no ha estat fins abans de sortir que m'he trobat amb l'Ivan Pujol, el seu germà i el seu nebot.

Després de fer el tallat, m'he anat a canviar i he escalfat una mica pels voltants. Quan ja faltaven pocs minuts per sortir, m'he trobat amb l'Ivan i el seu nebot, i ens hem fet una foto junts.

 

El recorregut és bastant exigent, amb dues pujades fortes, una a l'ermita de Puigpardines i l'altre al poble del Malloll. El fet que el dia abans hagués plogut, a més, ha fet que hi hagués bastant fang i que es rellisqués una mica.

Els primers dos quilòmetres són planers, amb un camí asfaltat fins que arribem al poble de Puigpardines. Gir a l'esquerra i forta pujada d'uns 500 metres que ens porta a una ermita. La baixada va fent revolts i fa que tampoc puguis embalar-te gaire. Passem per enmig d'una boixeda (bosc de boixos) molt ombrívola, travessem una riera i ens enfilem cap al Malloll. Aquí el corriol està més enfangat, i en una baixada es patinava molt (de fet, he relliscat i he quedat ben brut). En arribar dalt del poble, avituallament, baixada una altra vegada entre corriols i els últims quilòmetres enmig de camps de conreu.

A l'arribada, aigua, xíndria, coca ensucrada i una bossa obsequi amb un fuet, un buf i un barret impermeable. Per 3 euros, que es pot demanar més??

Al final, 8.8 km en un temps de 58'00, i un desnivell positiu de 156 metres. Aquí teniu l'enllaç.

I aquí la foto al final de la cursa:

24 anys de la Via Bàltica

Ara que s'acosta l'11 de setembre, aquests dies se celebra el 24è aniversari de la Via Bàltica, una cadena humana que va enllaçar les tres capitals bàltiques: Vilnius (Lituània), Riga (Letònia) i Tallin (Estònia), per demanar la independència dels tres països bàltics envers la URSS.

Entre 1,5 i 2 milions de persones es van encadenar en els 560 quilòmetres que separen les capitals de Lituània i Estònia. 2 anys més tard, les tres repúbliques bàltiques van proclamar la independència.

Tomates i més tomates