Crònica de la marxa de Bordils

Avui tocava una de les clàssiques, la de Bordils de l'1 de maig. Amb en Narcís, la Mònica, en David i jo hem sortit una mica abans i, amb en Jordi Martorell, hem completat els Trankils. En arribar a Bordils ja hem notat que feia més fresca que no pas els últims dies i que, sobretot, bufava la tramuntana. 

Els primers quilòmetres no hem notat el vent, perquè anàvem més per bosc. Després de passar per un tram de la riera, ha començat la pujadeta, travessant la hípica de Sant Martí Vell. Una mica d'asfalt i baixada per encara un tram de pujada per un corriol una mica brut i on havies de mirar molt bé a on trepitjaves. Un cop agafat la pista, ens hem trobat ja el primer avituallament (amb croissants de xocolata i tot). Una baixada que agraïes però que no ha durat gaire. Girem a mà esquerra i tornem a pujar, i aquí és on ens avança en Martorell. Hem continuat pujant per pista, fins que agafem unes escales (com les de la catedral de Girona) que ens porten directament a la Vilosa, un grup de cases que formen part de Sant Martí Vell.

Un cop deixada la Vilosa, agafem una pista amb el bosc molt més aclarit, girem cap al nord i donem la benvinguda a la tramuntana. No bufava molt fort, però molestava (a Empúries han anul.lat la marató pel vent). Per si no faltava res més, en un revolt veig un parell de corredors que pugen per sota una línia elèctrica. Ostres, ara toca pujar-la! I no una, sinó dues pujades curtes però que t'has d'agafar als genolls per poder pujar ràpid. Un cop arribem a dalt, un tram guapo de baixada per dalt la carena i per corriol, arribem al segon avituallament i continuem la baixada per asfalt. Arribem gairebé a l'ENRI de Flaçà, però girem a mà esquerra i seguint la via del tren tornem a arribar a la riera del principi. Travessem la carretera per sota, més corriols fins arribar ja a Bordils, on travessem un pont de pedra que deu tenir molts anys, i arribem al pavelló.

En total, 13.31 km en 1h31'41 i 190 metres de desnivell positiu.

Us deixo l'enllaç del recorregut.