La marxa de Vilobí, Salitja i Sant Dalmai és més que una marxa. En primer lloc, perquè és la del poble, i en segon lloc, perquè fa més de 15 anys que l'organitzem. Així que, la marxa comença moltes setmanes abans. Decidir l'obsequi i comprar-lo, anar a buscar els pitralls i enumerar-los, fer les còpies dels programes i moltes altres coses.
El divendres a la tarda, es va a comprar la major part de les coses, i el dissabte és un no parar. Mentre uns van a marcar el recorregut amb furgonetes i guix (i aquest any ens hem mullat una mica per la pluja), d'altres van a buscar les botifarres, es preparen les inscripcions... Unes 50 persones aproximadament som tots els que ajudem perquè aquesta marxa sigui de les més populars de les comarques gironines.
I el diumenge a les 6h del matí, tots una altra vegada a treballar. Uns al pavelló, en Jesús i jo amb la furgoneta a tornar a fer el recorregut per posar els punts quilomètrics i resseguir alguna senyal. Es posen pancartes, s'infla l'arc de sortida i arribada, es munten les taules, es fa foc, es comencen a coure botifarres, es talla i se suca el pa, i anem rebent els participants.
Aquest any hem estat 1.450, que tenint en compte el temps del dissabte i que coincidíem amb el Pelegrí, estem molt i molt contents. Aquesta marxa és molt popular. De fet, la gran majoria la fan caminant, i a més a més, molta gent només fa aquesta marxa durant tot l'any. Com que és la del poble, és una activitat més a fer a l'any.
Pel que fa a la cursa en si, hi ha dos recorreguts, un de 10 km i un de 15,5 aproximadament. La ruta curta és molt planera, mentre que la llarga es puja a Sant Llop (punt més elevat del municipi) i és bastant dura perquè no permet agafar un ritme.
Amb els Trankils, ens hem anat trobant tots per fer-nos la fotografia oficial:
Avui, la representació dels Trankils ha estat bastant nombrosa. Destacar la presència d'en Jordi Martorell, que malgrat tenir molèsties ha vingut a fer-nos una visita. D'esquerra a dreta en la última foto: Rosario, Sílvia, Narcís, David Ros, Emilio, Lluis, Xavier Barnils, Jesús, Jordi Martorell, Àngel i David. En la foto de dalt, tenim un personatge il.lustre, en Xavier Avellana del Girona.
Després d'uns estiraments i una volta pel poble d'escalfament, cap a la sortida i el coet. A partir d'aquí, no hi ha amics, tothom ha tirat pel dret. Jo m'he quedat amb en David i fins a Salitja hem anat junts. En les passeres de les Fonts m'he quedat una mica endarrera. He passat de llarg per l'avituallament de Sant Dalmai (hi havia xocolata desfeta) i començava la pujada fins a Sant Llop. Després de veure algun conegut estalviant-se la pujada a Sant Llop, comença un tram de baixada. Allà he vist en David a uns 100 metres, i en arribar al segon avituallament l'he cridat i m'ha esperat. Aquest últim tram és bastant dur perquè hi ha algun "repetxó" i ja vas una mica cansat. He anat fent la corda, i al final hem arribat a Vilobí amb en David.
He fet 1h28'22'' (un temps molt similar al de l'any passat) en 15.6 km i a un ritme de 5'40'', amb un desnivell acumulat positiu de 126 metres. Aquí teniu l'enllaç
Un cop arribat, ajudar una mica més i anar xerrant amb tots els amics i coneguts que anaven arribant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada