divendres, 20 de novembre del 2015

40 anys són molts; però, a vegades, no es nota la diferència

Avui 20 de novembre fa 40 anys que va morir el dictador Francisco Franco Bahamonde al llit. Si, al llit. Hitler es va suicidar i Mussolini el van penjar; però Franco va morir al llit, decrèpit, però dictant afusellaments fins a les últimes setmanes.

I 40 anys semblen molts, però veient les actituds de molta gent (per desgràcia gent jove també), del PP, donant subvencions a associacions franquistes, que el judici a Lluís Companys encara no hagi estat anul.lat, la persecució contra l'estelada però no contra les banderes del pollastre i moltes altres coses, fan pensar que no estem tant lluny d'aquella època.

I a més, entrevisten a la néta del dictador a la televisió pública lloant-lo i no passa res.

Per cert, 40 anys són els que van passar gairebé des de l'inici de la guerra civil (cop d'estat de Franco) fins a la seva mort. I 40 anys fa que va morir el dictador. Potser ara toca fer un altre salt. Però en aquest cas, el pas és a les nostres mans; ara falta que els polítics es posin d'acord i no hàgim d'esperar 40 anys més.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada