És una vall que combina els espais planers (Àreu) i les zones més estretes (com Alins), així com pobles situats dalt de turons (com Tírvia, Norís o Tor).
El seu nom prové del ferro, material molt treballat i utilitzat al llarg de la seva història. A Alins, Àreu i Ainet de Besan hi havia diverses fargues que treballaven el ferro. A finals del segle XIX, però, es va anar abandonant.
Tírvia és el primer poble que trobem, ubicat dalt d'un turó, que permet veure les valls de Cardó al nord i la vall Ferrera al nord-est. Durant la guerra civil va ser bombardejada i la gran majoria de cases foren derruïdes. Durant els anys 40 i 50 es va anar reconstruint el poble.
Alins és el cap del municipi i es troba sota el Roc del Pui, en un petit estret amb grans parets granítiques. Recorrent l'estreta carretera que porta a Norís i Tor, gaudim d'una visió tan del poble com del Monteixo.
Àreu és l'últim poble de la vall i la porta d'entrada pels qui volen fer la Pica d'Estats.
Un altre indret interessant de la vall és el bosc de Virós. En aquest bosc, molt aprofitat al llarg de la història, hi podem trobar el pi roig, el pi negreenegre,f el bedoll, i també el gall fer. El gall fer és l'ocell gallinaci més gros que habita Catalunya, i aquesta zona és habitual sentir-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada