El dilluns de pasqua és característica la marxa de Bellcaire d'Empordà i també la sardinada en arribar. Malgrat el temps plujós, a 2/4 de 8 ja érem fent el cafè en Jesús, en Carles i jo. Una mica de xerrar, tallat, lavabo i cap a fora. Com que plovia, hem començat a córrer quan encara no eren les 8h, però no hem sigut els únics. Molta gent caminant (i d'altres corrent) ja havien sortit abans.
Aquest any el recorregut era molt planer (i no com l'any passat, que vam anar cap al Montgrí). Hem sortit tots junts escalfant, a ritmes de 5'20-5'30 el quilòmetre, fins gairebé arribar a Albons, on havies de decidir si fer la ruta curta (cap a Tor, la Tallada i Bellcaire) o la llarga (anaven fins a Viladamat, pujaven a un turó i ens agafaven a la Tallada). Jo he triat la curta, mentre que en Jesús i en Carles la llarga. Tota l'estona ha estat plovent, i de seguida ja estàvem tots molls. A més, en el camí hi havia trams de fang, relliscades i sabates plenes de fang que pesaven molt més de l'habitual. La boira ha impedit veure en tot moment el Montgrí, que el teníem a tocar.
El recorregut era completament planer i a ritmes de 5'20-5'30 he acabat arribant a Bellcaire. La única pujada ha estat la de dins del poble (que no s'havia de fer, perquè el camí planejava per darrera el poble) fins arribar a la meta, al local social.
Al final, 11'98 km amb un temps d'1h05'19'' a un ritme de 5'26 el quilòmetre i un desnivell de 21 metres. En arribar, esmorzar i esperar a que arribessin en Jesús i en Carles, encara més enfangats que jo. Sense perdre gaire temps perquè continuava plovent, cap al cotxe a canviar-me i cap a Sant Dalmai.
En Xavier Avellana ens ha fet una foto, quan la tingui us la penjo.
Aquí teniu l'enllaç del recorregut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada