Matinada negra, de dol per al Berguedà i també per a tot Catalunya.
Josep Maria Ballarín, conegut popularment com a mossèn Ballarín o mossèn
Tronxo pels amics ha mort a dos quarts d'una de la nit d'avui divendres
a l'edat de 96 anys, segons ha pogut saber NacióDigital.
El capellà de Gósol ha apurat fins als últims moments l'alè de vida, però malgrat l'enorme energia que durant anys ha corregut per les seves venes ha dit adéu després d'uns dies en què s'ha debatut entre la vida i la mort.
La capella ardent serà al tanatori de Berga, on es podran visitar les restes del sacerdot a partir de les 10 del matí. La data i hora del funeral a Berga i del seu enterrament a Gòsol es donaran a conèixer en les properes hores.
Un dels religiosos més coneguts del país per la seva faceta d'escriptor i la presència als mitjans de comunicació, Ballarín va néixer a Barcelona el 8 de febrer de 1920. Durant la seva joventut, va participar a la Guerra Civil formant part de la lleva del Biberó, i patint més tard la tisi a Zamora, per acabar despres residint a Matadepera.
Als 26 anys, va entrar a l'Oratori i després al seminari de Solsona. No va ser fins el 1953, però, que Ballarín va ser destinat al Santuari de Santa Maria de Queralt, on va residir la major part de la seva vida. Allà, el mossèn va conèixer un dels seus grans amors, la ciutat de Berga, exercint des d'un santuari que, més que un espai físic, es va convertir en el seu punt de confort espiritual.
Durant 35 anys, Ballarín va escriure més d'una trentena de llibres, en la seva majoria assaigs sobre religió i catalanitat, però també obres de ficció com Mossèn Tronxo. El 1996 va guanyar el Premi Ramon Llull per l'obra Santa Maria, pa cada dia i, un any abans, va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, en reconeixement de la seva tasca religiosa i literària, i també la medalla d'or de la ciutat de Berga. En el món polític, no va amagar les seves idees i, en aquestes últimes eleccions al Parlament de Catalunya, va tancar la llista de Junts pel Sí a la demarcació de Lleida.
El capellà de Gósol ha apurat fins als últims moments l'alè de vida, però malgrat l'enorme energia que durant anys ha corregut per les seves venes ha dit adéu després d'uns dies en què s'ha debatut entre la vida i la mort.
La capella ardent serà al tanatori de Berga, on es podran visitar les restes del sacerdot a partir de les 10 del matí. La data i hora del funeral a Berga i del seu enterrament a Gòsol es donaran a conèixer en les properes hores.
Un dels religiosos més coneguts del país per la seva faceta d'escriptor i la presència als mitjans de comunicació, Ballarín va néixer a Barcelona el 8 de febrer de 1920. Durant la seva joventut, va participar a la Guerra Civil formant part de la lleva del Biberó, i patint més tard la tisi a Zamora, per acabar despres residint a Matadepera.
Als 26 anys, va entrar a l'Oratori i després al seminari de Solsona. No va ser fins el 1953, però, que Ballarín va ser destinat al Santuari de Santa Maria de Queralt, on va residir la major part de la seva vida. Allà, el mossèn va conèixer un dels seus grans amors, la ciutat de Berga, exercint des d'un santuari que, més que un espai físic, es va convertir en el seu punt de confort espiritual.
Durant 35 anys, Ballarín va escriure més d'una trentena de llibres, en la seva majoria assaigs sobre religió i catalanitat, però també obres de ficció com Mossèn Tronxo. El 1996 va guanyar el Premi Ramon Llull per l'obra Santa Maria, pa cada dia i, un any abans, va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, en reconeixement de la seva tasca religiosa i literària, i també la medalla d'or de la ciutat de Berga. En el món polític, no va amagar les seves idees i, en aquestes últimes eleccions al Parlament de Catalunya, va tancar la llista de Junts pel Sí a la demarcació de Lleida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada