divendres, 15 de gener del 2016

125 anys d'una gran fredorada

En aquest ENLLAÇ del blog del Servei Meteorològic de Catalunya es fa un anàlisi molt interessant sobre una gran fredorada que va succeir entre el 6 i el 21 de gener del 1891.

Us poso unes quantes dades i si voleu aprofundir-hi teniu l'enllaç.

Es va produir a les acaballes del període climàtic fred conegut com la Petita Edat del Gel i va ser l’última vegada que es va glaçar l’Ebre en el seu curs baix. A la ciutat de Barcelona es va registrar una temperatura mínima de -9,6 °C el 18/01/1891, a l’observatori meteorològic situat a la seu de la Universitat de Barcelona (plaça de la Universitat); a Tortosa s’arribà a -9,5 °C i a Puigcerdà s’assoliren -22,0 °C. En els últims 125 anys no hi hagut cap onada de fred que hagi superat aquests valors tant a Barcelona com a Tortosa i Puigcerdà.

Us poso una fotografia del riu Ebre glaçat:


Aquesta onada de fred va tenir lloc durant un dels hiverns més rigorosos i persistents dels últims 185 anys a la península Ibèrica, amb onades de fred molt intenses, que també es presentaren fora de la temporada estricta d’hivern.

Des de mitjans d’octubre de 1890 fins a la primavera de 1891, un règim pràcticament constant de vents del nord-est va provocar l’arribada gairebé contínua de masses d’aire molt fred i sec a la península Ibèrica, produint un temps gèlid i precipitacions escasses, excepte en alguna zona del nord com a les costes cantàbriques. L’ambient hivernal va romandre durant gairebé cinc mesos seguits i la successió d’onades de fred continental va deixar mínimes absolutes a la zona mediterrània que encara no han estat superades per cap gran fredorada posterior, com serien les de febrer de 1956, o els geners de 1971 o 1985.

En la imatge següent es pot veure les temperatures mínimes de nombrosos observatoris:

La Gran Fredorada de gener de 1891 va provocar molts danys a l’agricultura amb la mort d’un gran nombre d’arbres com garroferes a les terres de l’Ebre i tarongers al País Valencià. Nombrosos conreus d’hortalisses es van perdre per complet. En moltes viles del Pirineu, com les de la Cerdanya, el vi guardat en els rebosts va arribar a congelar-se del tot. Sèquies, basses i canals de reg van gelar-se completament, així com la gran majoria de cursos fluvials des de la Catalunya Nord fins a Castelló. També es van glaçar fonts i estanys, tant de naturals com els de molts parcs i jardins. Per exemple, l’estany que hi ha al parc de la Ciutadella de Barcelona es va congelar del tot. Rius com el de Querol, el Ter, l’Onyar, el Llobregat, el Cardener, el Francolí, el Gaià i el Segre a Catalunya i el Millars i el Túria al País Valencià, i fins i tot l’Ebre, van arribar a glaçar-se en tota la seva superfície.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada