Les alzines recupereny terreny?

Els més avesats a recórrer els boscos potser s'han fixat que arbres com l'alzina i el roure, que sovint s'han mantingut en segon terme per sota de les capçades de diferents espècies de pins, estan guanyant terreny de manera progressiva als paisatges del país. Les reiterades sequeres i l'augment d'incendis, conseqüències del canvi climàtic, han fet que aquestes espècies de fulla ampla (planifolis) colonitzin els boscos en detriment dels pins, ja que s'adapten millor a aquestes circumstàncies. Un estudi del Creaf publicat a la revista Global Change Biology adverteix que aquesta ocupació dels alzinars és més ràpida del que s'havia previst inicialment i, a més, remarca que també és fruit de l'abandonament de la gestió forestal. La recerca s'ha dut a terme amb dades d'unes 33.000 parcel·les forestals.
Els investigadors adverteixen, però, que aquesta substitució s'hauria de considerar més aviat una reocupació que no pas una colonització:  “L'alzina és una espècie típicament mediterrània que ja fa anys que podria haver ocupat grans extensions de la Península. Però amb la gestió forestal i per raons econòmiques es va afavorir els pins en detriment de les alzines, perquè la fusta es pagava millor”, recorda l'autor principal de l'article, Jordi Vayreda.

Els investigadors no gosen predir si aquests canvis en la gestió podrien derivar en un problema per a l'estabilitat dels boscos, sobretot al nord de la Península, ja que hi predominen espècies típiques del centre d'Europa –com el pi roig– i, per tant, menys adaptades al clima mediterrani. En aquestes zones, les fagedes també estan guanyant terreny a les pinedes, però no estan preparades per a les sequeres acusades i, si es compleixen les prediccions d'aridesa derivada del canvi climàtic, podrien tenir greus problemes per sobreviure.

L'estudi assenyala altres motius que ajuden a la substitució dels pins per faigs, roures i alzines. El primer és que les llavors dels planifolis es dispersen gràcies a animals i, per tant, tenen un abast de colonització més gran i més ràpid. El segon és que la majoria de planifolis poden germinar i créixer en zones d'ombra, mentre que la majoria de pins requereixen molta llum. La temperatura és un altre factor relacionat: a més alçada i clima més fred, el ritme de colonització dels planifolis és més ràpid i, en canvi, els pins desapareixen més veloçment de les altituds baixes.

Els científics creuen que sense l'escalfament global també es produiria aquesta substitució d'espècies, però probablement a un ritme menor. “Un cop més, queda clara la importància de la gestió forestal per adaptar els nostres boscos al canvi climàtic”, conclou Vayreda.

DIARI EL PUNT AVUI