divendres, 12 de setembre del 2014

3 autocars de Vilobí, Salitja i Sant Dalmai cap a la capital.

Ara en escriure el títol he vist que tocava un autocar per poble... ens podríem haver col.locat per pobles, també...

L'11 de setembre ja va començar hores abans, sopant en la foscor de Salitja i anant a la marxa de Torxes de Girona on ,amb l'escalinata de la catedral plena de gent, vam escoltar un parell de músics i ens van fer passar mitja horeta divertida i amena. Amb les torxes enceses, vam fer una ruta pel casc antic, passant per sobre l'Onyar, la plaça Independència amb una estelada feta d'espelmes, el pont de Pedra i finalment a la plaça del Vi, on vam tornar a cremar el decret de Nova Planta i el cor Àkan van cantar els Segadors i altres cançons.

El dia 11 també ha començat aviat. No sé si els nervis, però un matí que pots dormir una mica ja tens els ulls ben oberts. A les 11h del matí, un altre acte, en aquest cas a Vilobí, davant l'Ajuntament, amb la hissada de la senyera, parlaments, sardanes i un pica-pica. Però avui, el pica-pica s'acaba ràpid, perquè la majoria tenim pressa per tornar a casar, fer entrepans, preparar la motxilla i anar cap al camp de futbol.

A les 13h, tres autocars plens (més de 150 persones) estan disposats a baixar cap a Barcelona. M'emprenyo quan sento a gent (sobretot polítics i periodistes de la caverna) dient que els que ens manifestem som radicals o gent rara. Doncs dels que hem pujat a aquests autocars hi ha gent gran, gent petita, nadons, cotxets de mainada, adolescents, etc. Si això és gent radical, visca la radicalitat!!!!

L'autocar on pujo jo ens disposem a sortir del camp de futbol i de seguida en Lluís i la Nuri ja agafen el micròfon per donar-nos algunes dades, inclosos els telèfons per si de cas. També podem comprar barrets de palla, que ens ajudaran a passar la calor i també aniran bé per l'economia de la secció de l'ANC de Vilobí.

Estic envoltat de Masmiquels, però això ja és habitual... I deixarem en privat algunes coses que van passar tant en l'anada i la tornada, però "l'ambient" es podia tallar amb un ganivet, que quedaria bastant pudent...

Agafem l'autopista i ja veiem autocars amb estelades. Potser no veig tants autocars com fa dos anys, però escoltant la ràdio, veig que molts autocars han marxat més aviat que nosaltres. L'entrada a Barcelona, però, és molt tranquil.la. I aparquem al carrer Rosselló número 300, a 10 minuts del tram.

Baixem de l'autocar i anem a buscar la Diagonal. Estem entre el tram 21 i 22 (el nostre és el 21) i decidim muntar la paradeta sota uns arbres per dinar. Traiem esmorzars, aigua, fruita i fins i tot la bóta de vi!!!! L'ambient ja és espectacular i encara no són les 15h. Veiem passar un 600 (no sé si és el mateix que fa dies que surt per la tele) i riuades de gent que van pujant per la Diagonal.

Un cop dinat, i abans d'anar al tram 21, anem a fer un tallat i aprofitem per anar al lavabo i també per posar-nos sota l'aire acondicionat, perquè realment fa molta calor.

Entrem al tram 21 pel davant, o sigui que estarem ben bé a l'inici d'aquest tram, a la confluència de la Diagonal amb Rosselló i just davant de la Casa de les Punxes, un edifici dissenyat per l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch i construït el 1906.

A les 16h ja estem dins del tram, i ens van col.locant en les franges de la senyera depenent de la samarreta (vermella o groga) que portem. Jo en concret, estic a la franja 6 (vermella). Tenim el sol a darrera amb tota la Diagonal, així que tenim el sol assegurat durant tota la tarda. Cada vegada estem més apretats i el barret en serveix per aturar una mica la calor. A l'inici del tram, una noia (que en cap moment la vaig veure) parla amb un micròfon i ens van donant instruccions i el minutatge de tot l'acte. Fins a les 17h14 no hem de fer res, així que tenim 1 hora sense gaire cosa a fer. Així que fem fotos, alguna mainada s'asseu a l'asfalt i juga amb el mòvil, d'altres a sobre les espatlles per veure-ho millor. Quan s'acosta l'hora, ens posem tots a punt i connecten amb Catalunya Ràdio (jo porto una ràdio i escolto RAC-1, així tots contents). En arribar el minut i hora justa, tots una mica quiets, però com tampoc hi ha res especial aquí (les actuacions es concentren al vèrtex de les Glòries i al final de la Diagonal i la Gran Via), ens anem entretenint mirant els helicòpters (un porta l'estelada pintada a sota, un altre posa POLICIA). També hi ha un moment en que sembla que arriba una gigaonada, però encara no sé si ben bé era allò o no... potser va la única cosa que no va acabar de funcionar. També hi ha els castellers de Cerdanyola, que fan un pilar i un castell, i un grup de batucada molt a prop nostre.

A mesura que van passant els minuts, la cosa es va començant a diluir i ja hi ha gent que comença a marxar. Passades les 18h el nostre grup també comença a marxar cap al carrer Rosselló. Quan ens allunyem una mica del tram, la connexió a internet millora i podem començar a veure fotografies de la V i realment són impressionants!!! Ens parem a un altre bar i arribem als autocars, que ja estan gairebé plens, a veure si ens deixen!!!

Un cop dalt dels autocars, continuem meravellant-nos de la riuada de gent. Veiem la Sagrada Família de refiló, i sortint per la Meridiana riuades de gent grogues i vermelles. De cop i volta, veiem com algú porta coca i moscatell i n'agafem per fer un brindis. Tot ha sortit molt i molt bé, sense cap incident i esperant que els polítics donin les respostes que el poble volem.

En arribar a Vilobí, comença a ploure. Fins i tot el temps ens ha acompanyat fins al final.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada