Derrota cruel

Suposo que molts ahir en acabar el partit vau pensar: i si? i si l'últim atac l'haguéssim fet millor? i si Maria Conde no hagués fet falta? Però no se les pot recriminar res, i menys a Maria Conde, que va fer el millor partit de la temporada. Però l'experiència és un grau, i ahir, la derrota va ser molt cruel, perquè vam remuntar 14 punts de desavantatge en el tercer quart i vam tenir possessió per guanyar el primer partit.

Veure la "marea azul" callada quan l'Uni Girona s'avançava a l'últim minut, veure la "marea azul" gairebé ni celebrar la victòria, demostra com d'acollonides estaven ahir. Es pensaven que guanyarien perquè si. I mira que els àrbitres es van menjar unes quantes faltes a Conde i Mendy en entrades sota cistella. I un triple de l'amiga Laura Nicholls a l'últim mig segon del segon quart (quines cinc dècimes més llargues, per cert...). Per tant, potser menys marea azul i més girUNIns, que almenys animem sempre, guanyem o perdem.

La defensa zona de l'Uni no va funcionar a la primera meitat degut a l'encert en triples de Perfumerías; però Èric Surís la va mantenir dient que ja fallarien. I així va ser, a la segona meitat es van encallar en els triples i això va permetre a l'Uni (i sobretot a Conde i Mendy en atac i Nadia i Evans en defensa) anar retallant distàncies fins a posar-se 69-70 gràcies a un triple de Traoré. Un tir lliure va empatar el partit quan faltaven 20 segons, i l'atac de l'Uni no va acabar de ser molt clar, amb una entrada de Mendy a 4 segons que va fallar, i va suporar rebot de Perfumerías i una acció instintiva de Conde de posar la mà, que els àrbitres van senyalar com a antiesportiva. Un altre tir lliure va posar el 71-70 final.

I ara, a pensar en diumenge. Espero que Fontajau estigui ple, per apretar a l'Uni cap a la victòria, que suposaria un cara o creu a Salamanca dimecres de la setmana que ve.