Cursa de Montilivi: molt divertida!!!!!

Avui tocava Montilivi i hem sigut una bona colla de Trankils: Narcís, Sílvia, Emilio, Rosario, Llucià, Jordi Cardona, Ermengol, David i jo mateix. I ha sigut una marxa molt divertida, sobretot al principi i al final.

Érem pocs corredors a la sortida i, de fet, hem començat els últims. Els primers 3 quilòmetres eren planers (pel carrilet) i ens els hem agafat mig en conya, fent relleus, jo primer, jo vaig l'últim, el presi que no diu res, em preguntaven si ja havia fet la crònica, algú anava fent l'onada, etc. Anàvem avançant gent i reien de les tonteries que fèiem.

Tot això ha anat de baixa quan ha començat la pujada cap al GEiEG. Aquí s'ha partit el grup, en Llucià, en Jordi i jo al capdavant (l'Emilio ja havia marxat de bon principi), en David i en Narcís al mig i l'Ermengol al final. En acabar la pujada, giràvem a mà esquerra fins al Tennis Girona i després baixada ràpida fins la rotonda del Consell Comarcal. En aquest tram ens hem reagrupat tots (menys l'Ermengol, que el teníem ben aprop) fins a la següent pujada fins arribar a la Pujada de Palau. Aquesta pujada curta però intensa ha suposat la pèrdua d'un altre Trankil, en David (que després s'ha reagrupat amb l'Ermengol), i que les cames comencéssin a notar el desnivell. Una altra baixada (tot el recorregut ha estat un continu pujar i baixar) fins a Lluís Pericot i una altra pujada cap al Mas Abella i fins Torres de Palau una altra vegada. Aquí ha estat en Narcís que a ritme gairebé ens deixa a tots. L'hem agafat un cop ha acabat la pujada (menys en Jordi Cardona que anava uns metres darrera nostre), i ara ja només faltava la baixada cap al camp de futbol, el campus de Montilivi i l'arribada a meta. Volíem deixar-nos anar una mica perquè en Jordi ens agafés, però coi, a 4'20'' és bastant difícil. Al final, hem arribat en Llucià, en Narcís i jo amb un temps de 59'16 aproximadament en un recorregut de 11,47 km i un ritme de 5'10'', que amb el desnivell existent déu n'hi do!!! En Jordi ha arribat darrera nostre i en David i l'Ermengol han arribat poc després.

Un bon esmorzar, un obsequi, o samarreta o bossa (encara que algú ha agafat els dos regals) i anar xerrant i esperant que arribessin les dones (que s'han perdut per la incompetència d'un municipal). Quan arribat, s'ha posat en marxa l'entrega de premis.

I ha vingut el moment surealista, quan diuen el guanyador absolut: Ermengol Oliveras!!!!!! Ueeeeeeeee, la primera copa pels Trankils!!!!!!! L'Ermengol ha fet un pas endavant, insegur, ja que evidentment no havia guanyat ell, però si el criden endavant. Resulta que s'han equivocat de dorsal i el guanyador ha estat un membre dels Esports Parra.

I quan han anunciat el guanyador a la persona més jove: Angel Martin.... ui!!!! per una lletra i no guanyo jo com el més jovenet...

Una mica més i ens emportem dues copes. Algun dia serà....

I la setmana que ve, Montfullà. Segur que començarem a un ritme trankil i acabarem exhausts, però els Trankils som així...

Aquí teniu l'enllaç del recorregut