L'1 de maig és sinònim de la marxa de Bordils. Fa més de 30 anys que la fan i és gairebé l'única d'aquestes contrades. A més, comença aviat (a les 8h), és curteta i, per tant, aviat tornes a ser a casa.
A 3/4 de 7 ens hem trobat a la plaça dels Països Catalans de Sant Dalmai amb en Carles per anar cap a Bordils junts. Sabíeu que Bordils té fins a tres pavellons? Hem arribat al primer pavelló i res; hem atravessat una riera emporlanada; finalment, hem trobat una parella d'avis amb molta xerrera, que després de xerrar i xerrar ens han dit com arribar a aquest pavelló. Bé, al final hi hem arribat, i en Jesús ja hi era. Ens hem apuntat, ens han donat un braçalet vermell perquè ens el lliguéssim i ja hem començat a fer la marxa escalfant als primers metres.
Just travessar la carretera (per un pas de vianants i sense cap policia), hem passat per sota la via del tren per un lloc estret, fosc i lúgubre, fins agafar la carretera que porta a Juià. Poc després ja ens hem adentrat dins de boscos i camps de conreu, i ha començat el tram de pujada. En primer lloc, una pujada forta cap a un dipòsit d'aigua, i en segon lloc, una pujada més suau, amb algun tram de planer fins arribar a la Costa de Juià. Aquí cap avall que fa baixada, hem passat pel poble de Sant Martí Vell, hem atravessat la riera (malgrat que hi havia un pas amb pedres jo l'he travessada pel mig i patinava bastant. En arribar, he sentit com algú ha caigut i l'han hagut de portar al CAP), zones de camps de conreu, i fins tornar a travessar la via del tren i la carretera. Els últims metres eren pel poble de Bordils fins tornar a arribar al pavelló.
En arribar, esmorzar (entrepà i beguda) i uns guants.
El recorregut no arribava a 12 km (11,8) i l'he fet amb un temps d'1h02'', a un ritme de 5'16''.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada