Marxa de la Diada a Girona

L'11 de setembre toca la marxa de la Diada, amb sortida i arribada al camp de futbol del Girona. Hem arribat poc després de les 8h amb en David Ros i no hi havia ningú. A veure si hauran anat a fer el cafè primer??? No. Han anat arribant la resta de Trankils: en Jordi Martorell, en Jordi Serra, en Llucià i l'Òscar. Avui hi havia uns quants que no portàvem la samarreta oficial, encara no estava neta de Sils...

Abans de començar, el presi volia colar-se per evitar la cua de les inscripcions, ha fet gestions perquè el fitxessin l'equip dels Esports Parra, però res... es quedarà als Trankils perquè té una clàusula de rescissió molt elevada. Hem fet diverses fotos, una d'elles amb l'Ermengol, que ha vingut a saludar-nos abans d'anar a treballar, i una en què un membre del grup s'ha abaixat els pantalons (però no diré qui és, però és el que ens ha guanyat a tots). Fet i fet, gairebé eren les 9h i ningú escalfant, som així...

Amb el tret de sortida tot s'ha posat a lloc, els bons a davant, els normals al mig, i el presi a darrera de tot. Jo he fet tot el primer tram de cursa amb en Llucià, a un ritme força elevat, per sota de 5' el quilòmetre. El primer quilòmetre era de baixada, fins arribar al carrer Emili Grahit on agafàvem el carrilet fins a Quart. Encara que sembli que és planer, a mesura que ens acostem a Quart va tirant amunt. Els 6 primers km els hem fet per sota de 30 minuts. En arribar a Quart començava una primera pujada i he deixat a en Llucià. M'he agafat a un corredor que m'ha servit per mantenir el ritme per sota de 5' en el tram de carrilet de baixada fins arribar a la pujada del convent de les monges. Pujada dura, però com que sabia com era he pogut regular bastant. Ja només faltava una baixada ràpida i curta per arribar al camp de futbol.

1h01'08'' en 11'9 km a un ritme de 5'08 i un desnivell positiu de 114 metres. M'he trobat bé, malgrat començar bastant fort.

Poc després ja han entrat en Llucià i en Narcís i ja hi érem tots.

Samarreta, esmorzar i beguda, i una bona estona xerrant.

I la setmana que ve? En Narcís insistia amb Taialà. La majoria, Sant Julià de Ramis. Quan el presi ha sabut que la cursa de Sant Julià era gratis, ha canviat ràpidament d'opinió. D'això se'n diu ser un "xaquetero".

Aquí teniu  l'enllaç

I d'aquí poca estona, cap a Barcelona a la manifestació per la independència!!!!!!