dimarts, 5 de març del 2019

Donostia i Zarautz

Aprofitant l'estada a Vitòria per veure la Copa de la Reina de bàsquet, també vam fer una mica de turisme. I el divendres vam anar cap al nord, cap a Donostia.

Donostia/San Sebastián (nom oficial, en dues llengües) té 186.000 habitants i s'estén al voltant de la platja de la Concha i del monte Urgull. Té tres platges, la Concha i Ondarreta a ponent i Zurriola a llevant del riu Urumea.

Els seus orígens es troben al segle XI en un monestir situat al petit turó on ara hi ha el palau de Miramar. El 1489 un incendi va cremar tota la població. A partir d'aquí la reconstrucció va tenir un objectiu militar, de fortalesa. Durant la guerra de la Independència, el 31 d'agost del 1813 les tropes franco-angleses van saquejar la ciutat i es va tornar a cremar tota la ciutat menys el carrer on estaven allotjats les tropes, l'actual carrer 31 de agost.

El 1863 es van enderrocar les muralles i la ciutat es va obrir cap al sud, deixant de ser una fortalesa militar. Es va entrar en una època daurada per la ciutat, amb les estades de la reialesa espanyola, i la major parts dels edificis situats fora del casc antic són d'aquesta època renaixentista, creant un primer eixample, Cortázar (el segon es construirà ja en època franquista, Amara).

Com hem dit, a Donostia hi ha tres platges:

la Concha: té 1.350 metres de longitud, entre el monte Urgull i el pico del Loro, on es troba el palau de Miramar. Les baranes, els dos rellotges, la Perla (restaurant, gimnàs...)...











Ondarreta: la més petita, es troba a ponent del palau de Miramar fins el monte Igueldo. Més familiar i no tant massificada, es pot anar nedant fins la isla de la Santa Clara





Zurriola: situada a llevant del riu Urumea, és una delícia pels surfistes. Es va remodelar fa 15 anys i té el Palau de Congressos com a una de les icones





A més, a la badia de la Concha, tenim l'illa de Santa Clara, a 500 metres de la línia de la costa.




El casco viejo de Donostia, situat a peus del monte Urgull, entre la Concha i el riu Urumea té com a principals elements:

església de San Vicente, la més antiga de la ciutat, de principis del segle XVI d'estil gòtic




basílica de Santa Maria: església del segle XVIII barroca, construïda sobre una altra d'antiga. Des de la calle Mayor es veu la façana principal, amagada des dels altres llocs pels edificis del voltant






Ajuntament: edifici construït entre el 1888 i 1887, d'estil eclèctic




El riu Urumea és un altre lloc a visitar, amb els seus diferents ponts, com el del Kursaal (més modern) i el de Santa Catalina (més antic). Edificis com el Teatro Victoria a la banda de ponent i el palau de Congressos a la banda de llevant ressalten dins la ciutat.












L'eixample de finals del segle XIX està ple d'edificis i cantonades renaixentistes, semblant a l'Eixample de Barcelona, per exemple.




A uns 15 km a l'oest de Donostia hi ha Zarautz, amb la platja més extensa d'Euskadi, coneguda com la Reina de las Playas. Al passeig marítim hi ha moltes edificacions burgeses de finals del segle XIX.









I al costat de Zarautz hi ha Getaria, població on va néixer Juan Sebastian Elcano, el primer home que va donar la volta al món. Des d'aquí es pot veure Zarautz des d'una altre òptica.








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada