L'Spar Citylift Girona va donar un altre cop d'efecte a la lliga amb
la contractació de l'escorta internacional Leonor Rodríguez, que ahir va
donar el sí definitiu des de Rio, on és concentrada a punt per debutar
en el torneig olímpic, diumenge, contra Sèrbia.
L'escorta canària
–que abans de firmar va voler comunicar la decisió al club castellà–
arrodoneix un perímetre que, si en algun moment va semblar coix i
desequilibrat, ara pren la forma contrària. Amb Jordana i Buch en la
direcció (i la mataronina d'alternativa com a escorta), amb Leo
Rodríguez per si faltés amenaça de tir de tres punts –la seva gran
especialitat, tot i que en els últims anys ha après a fer més coses en
atac– i amb la polivalència de Haley Peters –una altra tiradora de
llarga distància– i el físic d'Ify Ibekwe en la posició d'alera alta, la
combinatòria per fora és gairebé infinita.
Tiradora consistent
Rodríguez
es va formar en el Gran Canària, va passar per la NCAA amb un últim any
immens en la potent Florida State (titular amb 14,9 punts, 3,6 rebots,
3,2 assistències i 2,0 recuperacions) que li va suposar un contracte de
tres anys amb el Perfumerías Avenida. Allà hi ha guanyat una lliga i
dues copes però, sobretot, ha adquirit solidesa disputant tres
eurolligues. Defensora correcta, és millor atacant. El seu triple des de
la cantonada –el lloc més complicat d'arribar per les defenses– és
letal, però poc a poc ha deixat de ser una especialista i ara també es
busca avantatge a partir de la verticalitat amb la pilota.
Quan va acabar la temporada, Leo Rodríguez semblava inamovible a Salamanca, però jugadora i club no es van entendre d'entrada i l'arribada progressiva d'exteriors (Givens, Salvadores, Quevedo i la renovació de Marginean) li van fer veure que l'espai s'estrenyia. Dubtes sobre la idoneïtat de jugar en una zona geopolíticament calenta com Turquia –tenia alguna oferta, però, dels clubs de l'Eurolliga– van fer possible el que semblava utòpic, que Leo encaixés en el pressupost de l'Spar Citylift Girona, que després d'haver-ho intentat amb Alana Beard, aconsegueix que no tots els moviments de jugadores entre els dos clubs siguin en direcció a Salamanca, i afegeix un element més a la rivalitat entre dos equips que semblen predestinats a jugar totes les finals. Potser, començant per la supercopa.
Quan va acabar la temporada, Leo Rodríguez semblava inamovible a Salamanca, però jugadora i club no es van entendre d'entrada i l'arribada progressiva d'exteriors (Givens, Salvadores, Quevedo i la renovació de Marginean) li van fer veure que l'espai s'estrenyia. Dubtes sobre la idoneïtat de jugar en una zona geopolíticament calenta com Turquia –tenia alguna oferta, però, dels clubs de l'Eurolliga– van fer possible el que semblava utòpic, que Leo encaixés en el pressupost de l'Spar Citylift Girona, que després d'haver-ho intentat amb Alana Beard, aconsegueix que no tots els moviments de jugadores entre els dos clubs siguin en direcció a Salamanca, i afegeix un element més a la rivalitat entre dos equips que semblen predestinats a jugar totes les finals. Potser, començant per la supercopa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada