Hi havia una vegada un R-4 que participava en una trobada de clàssics. Va sortir dels cotxes de davant i anava fent; és un cotxe no gaire ràpid i tampoc està acostumat a córrer massa. En arribar a un tram de carretera sinuosa, el conductor va veure com se li aprovaven ràpidament tres cotxes molt més guapos i ràpids; un era un Audi.
El conductor va pensar: quan hi hagi una recta o un tram amb visibilitat m'avançaran, perquè ells són molt més ràpids que no pas jo. Doncs no va ser així. Els tres cotxes guapos i ràpids van avançar al R-4 sense importar si venia algú en l'altre carril. No va passar res. I els cotxes guapos ràpids van desaparèixer ràpidament de la vista del R-4.
Al cap de pocs quilòmetres, però, el conductor del R-4 va veure fum, una frenada al terra i restes del pilot d'un llum. Ràpidament, el conductor del cotxe vell i no gaire ràpid va veure com aquell cotxe guapo i ràpid (l'Audi), estava aturat a peu de carretera amb el morro mig aixafat. Òbviament, el conductor del R-4 es va preocupar per l'estat del cotxe guapo i ràpid (i també del conductor). En veure que tot havia estat poca cosa i que estaven tots bé, aquell cotxe vellet i no gaire ràpid va avançar al cotxe guapo i ràpid i va arribar davant d'ell al final.
PD: aquesta faula és verídica. Ubiqueu tot això a Salitja i el Mas Llunès; el cotxe vell i poc ràpid és el R-4 de casa i el conductor sóc jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada