diumenge, 24 d’agost de 2014

La divisió territorial de Catalunya al llarg del temps: les províncies espanyoles

Ja en temps de l'ocupació napoleònica, la Constitució de Cadis del 1812 establia la província com a entitat política i circumscripció electoral.

El 1833 es va fer la divisió provincial que encara és vigent, però abans n'hi va haver unes quantes propostes més.

El 1812 es va fer una primera divisió provincial, que seguia sobretot criteris geogràfics i físics, com poden ser rius o carenes de muntanyes. Es dividia Catalunya en 3 províncies: Barcelona, Tarragona i la Seu d'Urgell. El riu Ebre feia de límit sud i per tant, una part del territori català quedava dins la província de Castelló de la Plana.




El 1822 (en ple trienni liberal) es va efectuar un altre estudi sobre l'organització territorial en províncies i Catalunya va tornar a ser modificada. En aquest cas, Catalunya recuperava la província de Girona, la província de Barcelona passava a anomenar-se Catalunya (si si, no és cap broma), Lleida passava a ser capital de província enlloc de la Seu d'Urgell, i es respectaven els límits històrics (en el cas de les terres situades al sud de l'Ebre).


En acabar-se el trienni liberal, Ferran VI va tornar a l'absolutisme i no va ser després de la seva mort, el 1833 quan es va produir la divisió definitiva provincial, que encara és vigent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada