Després de la declaració de guerra d'Àustria a Sèrbia el 28 de juliol, Alemanya va declarar la guerra a Rússia el dia 1, i el dia 3 d'agost a França i el dia 4 va començar a invadir-la. Però per invadir França, van haver de passar per Bèlgica (que era neutral) i això va fer que els aliats de França (Anglaterra i Rússia) declaressin la guerra a Alemanya. I així va ser com a inicis del mes d'agost, gairebé tota Europa estava en alerta bèl.lica en dos bàndols, el bàndol aliat i el bàndol de les potències centrals.
Dins del bàndol aliat teníem les següents potències: França, Anglaterra, Rússia, Itàlia i posteriorment els Estats Units.Dins del bàndol central (o potències de l'Eix), Alemanya, Àustria, l'imperi otomà i Bulgària.
Totes les guerres són fraticides, enfronten a estats veïns però a vegades també involucren a famílies enfrontades. En aquest cas, la reialesa europea es va veure dividida en els dos bàndols dins de les mateixes famílies, tant si estaven en un bàndol o en un altre, i fins i tot si eren neutrals.
A inicis del segle XX, gairebé tots els reis tenien uns relacions familiars molt properes. En l'actualitat es diuen que tots els reis són "cosins", però és que en aquest cas la majoria eren cosins germans.
En la segona meitat del segle XIX, a Anglaterra va regnar la reina Victòria (en la la famosa era victoriana), que va morir el 1901. Va tenir nombrosos fills i filles, que es van casar d'una manera extraordinària (filles amb hereus, per exemple), ocupant finalment néts de la reina Victòria els principals reialmes.
El rei d'Anglaterra era Jordi V (nét de la reina Victòria); el kàiser alemany era Guillem II (nét de la reina Victòria i, per tant, cosí germà del rei anglès); el tsar rus era Nicolau II, que estava casat amb la tsarina Alexandra (néta de la reina Victòria i cosina germana del rei anglès i el kàiser). Per tant, tenim que les 3 principals potències en guerra tenien lligams familiars molt propers. Altres potències en guerra però de menor poder eren Romania (amb la reina Maria, també néta de Victòria, casat amb Ferran I) o Grècia (la reina Sofia era germana del kàiser alemany, casada amb Constantí I).
Altres països considerats neutrals també tenien en el tro a néts o nétes de la reina Victòria: a Espanya, la reina Victòria Eugènia estava casada amb el rei Alfons XIII. A més, la situació dins la monarquia borbònica encara era més surrealista, perquè la mare d'Alfons, la reina Maria Cristina era austríaca i, òbviament, anava a favor de les potències centrals.
Per tant, podem dir que la Gran Guerra, a part dels desastres personals, econòmics, militars, socials, etc., va suposar també la fi d'una època de la reialesa europea. En acabar la guerra, dos dels imperis que havien dominat Europa durant el segle XIX i els inicis del segle XX, Àustria i Alemanya, van veure com la seva influència quedava aniquilada, i també les monarquies que les sustentaven. Tant el kàiser Guillem II com Francesc Josep d'Àustria van haver d'abdicar. Bé, Francesc Josep no, perquè va morir durant la guerra, però si que va haver d'abdicar el seu hereu, Carles d'Àustria.
La reina Victòria del Regne Unit:
El rei Jordi V:
El kàiser Guillem II:
El tsar Nicolau II:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada