Us en faig un resum:
L’onada de calor va
provocar temperatures extremes a la majoria de comarques, especialment
entre els dies 4 i 7 de juliol, dies en què els valors més elevats van
superar els 40ºC.
Al llarg de l’episodi,
la temperatura màxima va assolir els 40ºC a més d’un terç de les
estacions de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA)
gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), situades a
l’interior del país i a les comarques del prelitoral Nord. Al llarg de
l’episodi, 149 de les 175 estacions de la XEMA (85%) van superar almenys
un dia el llindar de Situació Meteorològica de Perill (SMP) per calor,
definit com al percentil 98 de la temperatura màxima diària dels mesos
d’estiu (juny-agost). Només en alguns sectors del litoral i prelitoral
la temperatura es va mantenir per sota d’aquest llindar.
L’excepcionalitat de
l’episodi fa que, en molts casos, les estacions de la XEMA (de fins a 26
anys de dades) tinguin sèries massa curtes com per trobar un precedent
de temperatura màxima més elevada. Per això, cal recórrer a estacions
manuals que formen part de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM).
Analitzant totes aquestes dades, es poden assenyalar les següents
conclusions:
- A molts indrets de la depressió Central es
van assolir els valors més alts de temperatura màxima des dels anys 80
(agost de 1987 o juliol de 1982)
- En alguns punts de l’interior i del
prelitoral la temperatura màxima encara va ser lleugerament més alta el
juliol de 1994 o l’agost de 2003
- A les cotes altes del Pirineu la temperatura màxima va ser lleugerament més alta l’agost de 2012
- Prop del litoral no va ser una onada de calor extraordinària, amb l’excepció de la Costa Brava
En les dues imatges següents, apareixen la temperatura mitjana del mes i la desviació respecte la mitjana:
I en aquestes dues imatges, la precipitació mensual i la desviació respecte la mitjana:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada