Avui a Maçanet de Cabrenys hem anat en Narcís, la Mònica, en David i jo. Després d'agafar els dorsals i la bossa obsequi, amb una samarreta molt guapa per cert, hem anat a fer el cafè al casino, que està ben bé a la plaça. En acabar, hem anat a canviar-nos i hem tornat a la plaça on se sortia.
Aquesta cursa ja l'havia feta fa 3 anys, però enguany hi havia la novetat d'una cursa de 15 km, que és la que hem fet nosaltres. No es puja a l'ermita del Fau, sinó que passat la Roca Plana, girem a mà dreta.
Però comencem pel principi. Després del brifing (que no se sentia gaire bé des del final de la plaça), s'ha llençat un coet i quan ha petat, tots a córrer!!!
Gairebé els dos primers quilòmetres són de baixada i asfalt, fins que arribes a la Farga i travesses el riu d'Arnera, amb una petita resclosa que avui baixava força. A partir d'aquí, comença a pujar. Un petit corriol fa que ens aturem a caminar, per tornar a agafar un camí una mica més ample. En Narcís ens avança a tots tres corrent i van tirant. Quedem que al primer control farem un reagrupament (en David i la Mònica diuen que sí, en Narcís no ha dit res). Mentre anem pel camí la pujada es pot anar fent, però en arribar a can Follaraca i a Sant Pere dels Vilar (km 4 aproximadament), agafem ja un corriol que no el deixarem durant 1 quilòmetre, amb un desnivell de 200 metres (dels 530 als 730 metres del primer avituallament).
Encara que no fa sol, fa molta xafogor, sobretot quan vas dins del bosc. Però a mesura que vas guanyant alçada, sents com pots respirar millor. En agafar una pista més ampla, arribem al coll dels Gesos, on hi ha el primer avituallament. Veig en David, però no els altres, que han tirat avall. Aquest tram és un dels més guapos de tota la cursa, perquè anem per una zona rocosa, amb molt bones vistes cap a les Salines i vegetació arbustiva. Després d'una petita baixada, tornem a pujar fins arribar al punt més alt de la nostra cursa, la Roca Plana, de 751 metres, al quilòmetre 6.5. Aquí hi ha el desviament entre la cursa llarga que puja al Fau i la cursa més curta.
Nosaltres agafem el camí de baixada, en un primer tram amb un pendent molt dret, i sort dels arbres que ens ajudaven a parar-nos de tant en tant. Baixem sota les Roques Negres (que les he vistes una mica més avall i són realment espectaculars) enmig del bosc i comencen a aparèixer alzines i suros, i l'ambient es torna més xafogós una altra vegada. Alguna pujada curta però intensa ens recorda que tot no serà baixada...
Ens trobem amb una pista més ampla i ja podem córrer una mica perquè la baixada és bastant guapa. En aquesta pista ens enganxen els de la cursa llarga i just abans del segon avituallament nostre (km 9 més o menys) en Carles Fages ens avança ja. Després del segon avituallament, en David ja em deixa i jo vaig tirant. Passem pel pont de Tapis i torna una pujada que ens porta a la carretera de Tapis a Maçanet, on torna a haver un altre avituallament (km 12). Fem uns quants metres de carretera i veus que més endavant hi ha una línia elèctrica i hi passen per sota: una altra pujada!!
Però després de la pujada a la línia elèctrica, en un tram més ombrívol, m'avança un noi i al cap d'un moment el sento cridar. S'ha regirat un turmell. Intenta tornar a córrer i es tornar a regirar-lo. Anava molt coix, així que m'he parat i d'aquí al final he anat amb ell, a vegades recolzat amb mi perquè anava ben coix. Així que els últims 2.5 km els he fet caminant-passejant, però tampoc calia deixar al noi sol i ben coix.
Al final, 14.8 km en 2h49 i 651 metres de desnivell. Aquí us deixo l'enllaç.
En arribar, esmorzar i després hem anat a fer una cervesa al casino una altra vegada:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada