Article molt interessant a Vilaweb sobre aquest aspecte.
El debat és constant i retorna de manera cíclica: per quin motiu es
diu ‘el Principat’ en fer referència a l’actual comunitat autònoma de
Catalunya? Entre els ignorants o els bromistes apareix de seguida la
pregunta sobre qui és el príncep o qui n’era en el passat però la
realitat és que això no té res a veure. L’expressió ‘Principat’ no ve de
‘príncep’ i de fet el Principat mai no va tenir cap príncep. Tot té una
altra explicació
Principat: el nom històric de l’estat català
L’expressió ‘Principat de Catalunya’ és el nom històric de l’estat
català que va existir fins el Decret de Nova Planta de 1716.
Paradoxalment el mateix decret d’abolició dóna fe del nom ja que és
‘Nueva Planta de la Real Audiencia del Principado de Cataluña’.
Principat, doncs.
De fet l’expressió ‘Principat de Catalunya’ només és abolida, com
tantes altres coses, el 1833 quan Javier de Burgos dissenya l’actual
divisió provincial de l’estat espanyol i aprofita per eliminar els noms
històrics dels estats precedents, entre els quals Principat de
Catalunya, Regne de València i Regne de Mallorca.
El decret de De Burgos
deixa clar que ‘el territori espanyol en la península i illes
adjacents’ quedarà dividit en 49 províncies que, excepte en el cas de
les quatre províncies basques, adoptaran el nom de la ciutat que és la
capital. D’aquesta manera es crea una referència fins aleshores
inexistent i una lleialtat ‘provincial’ que vol, de fet, eliminar la
lleialtat prèvia als estats que si bé feia més de cent anys que havien
estat abolits encara eren ben presents en l’imaginari popular. Fins la
divisió provincial ningú no es considerava ‘alacantí’ o ‘gironí’.
Trencar la fidelitat a les estructures territorials que fins aleshores
havien estat indiscutible, el Regne de València o el Principat de
Catalunya per exemple, era l’objectiu principal de De Burgos. Així
reforçava la idea d’Espanya, saltant de la província a l’estat.
‘Principat’, del llatí ‘sobirania’
L’expressió ‘Principat’ té el seu orígen en el sentit llatí de
‘principatus’, ‘sobirania’. Del del punt de vista jurídic un
‘principatus’ era qualsevol territori on el sobirà no tenia un títol
específic o ho era en funció d’un altre títol. En el cas català els reis
no tenien cap títol per governar-lo de manera conjunta sinó que ho
feien en tant que reis de la corona catalano-aragonesa. I per això es
deien ‘Principat’ els territoris disseminats que es trobaven sota el
domini jurisdiccional, sota ‘la sobirania’ dels reis d’Aragó i comtes de
Barcelona.
El sempre interessant i ben document medievalista Vicent Baydal
considera que aquesta explicació jurídica no és adequada des del punt
de vista històric i remarca que l’expressió Principat feia referència al
fet que Catalunya estava governada pel ‘príncep’ en el sentit d”el
principal’, i no en el sentit dinàstic de fill del rei. El Principat,
així, era governat pel ‘principal home’, que en els regnes prenia el
títol de rei però que a Catalunya no el podia fer servir, atès que no
era cap regne. Des del punt de vista històric no tinc res a discutir-li
tot i que sí que crec que Baydal no dóna valor a la definició jurídica i
en fa una contraposició entre aquesta i la cronologia dinàstica que a
mi no em sembla tan evident com a ell. Recomane la seua lectura.
Ell mot ‘principatus’ en qualsevol cas era la definició estatal que
acompanyava el mot Catalunya. Com a estat Catalunya era un ‘Principat’
perquè cap rei hi governava com a monarca propi del país fent ús d’un
títol que s’hi referís. Es feia servir ‘Principat de Catalunya’, doncs,
de la mateixa manera que es podria haver fet servir ‘Regne de Catalunya’
o ‘República de Catalunya’ si la forma jurídica n’hagués estat una
altra. Cosa que, de fet, va passar amb la república catalana, proclamada
en cinc ocasions al llarg de la història (1641, 1810, 1871, 1931 i
1934).
Alguns autors sostenen a més que el fet que Barcelona fos la capital
real de la confederació, un títol només disputat en alguna èpoques per
València, va portar a organitzar el Principat com el que avui diríem un
‘districte federal’, un territori neutral respecte als regnes de la
corona: Aragó, València, Mallorques, Sardenya i les Dues Sicílies. La
hipòtesi és molt especulativa però realment interessant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada