dimarts, 24 de juliol del 2012

Sobre els incendis de l'Alt Empordà


Quan encara crema l'incendi que afecta la comarca de l'Alt Empordà, em venen al cap tota una sèrie d'idees, pensaments i reflexions sobre el territori, com el conservem o cuidem, com s'ordena i, sobretot, quanta imbecil·litat que corre pel món.

Avui fent el cafè anàvem xerrant sobre el foc. I un ha comentat una cosa molt curiosa però vertadera: no havia vist cap masia cremada, només cases modernes. I és veritat; totes les masies no tenen masses forestals al costat del mas, sinó que tenen camps de conreu o algun arbre aïllat per fer ombra. En canvi, les cases que s'han anat construint en els últims anys, es troben ben bé al mig de boscos. És obvi que el foc no té cap obstacle per cremar la casa però no passa el mateix a la masia. Com es nota que els nostres avantpassats coneixien millor el territori que no pas nosaltres!!

I a partir d'aquí, hem anat debatint sobre altres qüestions relacionades amb els focs.

En primer lloc, els tallafocs. Crec que els tallafocs s'han de pensar i executar ja en el moment de fer el pla d'ordenació urbanística municipal (POUM). Establir franges de seguretat al voltant de les urbanitzacions i nuclis urbans (i que es compleixin, netejant les finques brutes) i, si pot ser, creant tallafocs naturals a través dels camps de conreu, tal i com es feia antigament. Al voltant dels pobles hi havia zones agrícoles, i més allunyades les masses forestals.

En segon lloc, l'abandonament de les tasques agrícoles i ramaderes. Des de fa dècades, el món rural està en crisi. Són poques les persones que s'hi dediquen, però tenen grans superfícies a les seves mans. Molts camps de conreu s'abandonen i es transformen primer en matollars i després en boscos. Això fa que el mosaic agroforestal es vagi convertint en un mosaic forestal i d'aquesta manera augmenti el risc de grans incendis.

En tercer lloc, l'administració no ajuda a la tasca d'agricultors, ramaders, forestals... La llei prohibeix tota una sèrie de tasques al bosc (des de la tala controlada fins a reconvertir zones forestals en camps de conreu) o les dificulta molt. No podem comparar una gran massa forestal centenària dels Pirineus amb un petit turonet forestal que no té més de 20 o 30 anys situat a prop d'un poble. Per què no afavorim a que antics camps de conreu que es van abandonar i s'han reforestat tornin a ser zones agrícoles?

I per últim, deixeu-me treure una mica de la bilis i mala llet que em corre pel cos. Fins que tirar una punta de cigarret del cotxe no es penalitzi d'una manera dràstica -o millor, per què no es prohibeix fumar als cotxes??- no es minimitzarà encara més el risc d'incendis al voltant de les carreteres, autopistes i camins. Però a més, la gent que tira burilles en què pensa? Són tant inhumans, sense sentiments ni escrúpols? Espero que la persona (o persones) que hagin provocat els incendis de la Jonquera i Portbou tinguin un molt mal de ventre i uns remordiments que no se'ls hi marxi en tota la vida. I si pot ser, que el proper incendi que hi hagi es fotin dins del foc i s'hi cremin, així hi haurà menys imbècils corrent pel món.

Perdoneu pel rotllo, però sovint va bé desfogar-se una mica.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada