Quan encara crema l'incendi que afecta la
comarca de l'Alt Empordà, em venen al cap tota una sèrie d'idees, pensaments i
reflexions sobre el territori, com el conservem o cuidem, com s'ordena i,
sobretot, quanta imbecil·litat que corre pel món.
Avui fent el cafè anàvem xerrant sobre el
foc. I un ha comentat una cosa molt curiosa però vertadera: no havia vist cap
masia cremada, només cases modernes. I és veritat; totes les masies no tenen
masses forestals al costat del mas, sinó que tenen camps de conreu o algun
arbre aïllat per fer ombra. En canvi, les cases que s'han anat construint en
els últims anys, es troben ben bé al mig de boscos. És obvi que el foc no té
cap obstacle per cremar la casa però no passa el mateix a la masia. Com es nota
que els nostres avantpassats coneixien millor el territori que no pas
nosaltres!!
I a partir d'aquí, hem anat debatint sobre
altres qüestions relacionades amb els focs.
En primer lloc, els tallafocs. Crec que els
tallafocs s'han de pensar i executar ja en el moment de fer el pla d'ordenació
urbanística municipal (POUM). Establir franges de seguretat al voltant de les
urbanitzacions i nuclis urbans (i que es compleixin, netejant les finques
brutes) i, si pot ser, creant tallafocs naturals a través dels camps de conreu,
tal i com es feia antigament. Al voltant dels pobles hi havia zones agrícoles,
i més allunyades les masses forestals.
En segon lloc, l'abandonament de les tasques
agrícoles i ramaderes. Des de fa dècades, el món rural està en crisi. Són
poques les persones que s'hi dediquen, però tenen grans superfícies a les seves
mans. Molts camps de conreu s'abandonen i es transformen primer en matollars i
després en boscos. Això fa que el mosaic agroforestal es vagi convertint en un
mosaic forestal i d'aquesta manera augmenti el risc de grans incendis.
En tercer lloc, l'administració no ajuda a
la tasca d'agricultors, ramaders, forestals... La llei prohibeix tota una sèrie
de tasques al bosc (des de la tala controlada fins a reconvertir zones
forestals en camps de conreu) o les dificulta molt. No podem comparar una gran
massa forestal centenària dels Pirineus amb un petit turonet forestal que no té
més de 20 o 30 anys situat a prop d'un poble. Per què no afavorim a que antics
camps de conreu que es van abandonar i s'han reforestat tornin a ser zones
agrícoles?
I per últim, deixeu-me treure una mica de la
bilis i mala llet que em corre pel cos. Fins que tirar una punta de cigarret
del cotxe no es penalitzi d'una manera dràstica -o millor, per què no es
prohibeix fumar als cotxes??- no es minimitzarà encara més el risc d'incendis
al voltant de les carreteres, autopistes i camins. Però a més, la gent que tira
burilles en què pensa? Són tant inhumans, sense sentiments ni escrúpols? Espero
que la persona (o persones) que hagin provocat els incendis de la Jonquera i
Portbou tinguin un molt mal de ventre i uns remordiments que no se'ls hi marxi
en tota la vida. I si pot ser, que el proper incendi que hi hagi es fotin dins
del foc i s'hi cremin, així hi haurà menys imbècils corrent pel món.
Perdoneu pel rotllo, però sovint va bé
desfogar-se una mica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada