Sopar Trankils

Normalment el primer sopar d'un grup es fa a l'any d'haver-se creat. Els Trankils, no; encara no sabem quina tàctica utilitzem, tots ens hem queixat que l'abonament anual és molt car, és igual, ja tenim el primer sopar organitzat.

Avui hem anat a la Temporada, un restaurant del Perelló que, quina casualitat, està al costat del gimnàs on vaig jo.

Y hasta aquí puedo leer... tot el que ha passat al sopar, m'ho callo... almenys fins d'aquí a unes hores.

Què us pensàveu????? Que m'hauria currat una mega-crònica abans del sopar...

Ara si que ja us puc explicar com ha anat el sopar.

Hem sigut 13 trankils i ràpidament ens hem assegut i hem començat a demanar. S'han fet dos grups ràpids, els 6 més joves i els 6 també joves (on hi havia el presi, per exemple). A l'hora de demanar les tapes hi ha hagut una mica de "pique" perquè mentre una part demanava bastantes tapes les altres no en demanaven tantes, però quan les portaven ho barrejaven tot i, per tant, nosaltres quedàvem cardats. En definitiva, el presi s'ha fotut més tapes de les que ha demanat.

Entre tapa i tapa, s'ha anat parlant de les tàctiques, en Cardona al seu rotllo, de la marató de BCN, en Cardona al seu rotllo, d'anècdotes vàries, en Cardona al seu rotllo, etc. 

En Cardona, com deveu suposar, ha estat una de les atraccions de la nit (no diré el perquè pq és privat). En Jesús li ha comentat que el seu jersei de la betzinera BP era molt guapo (de color verd, o potser vermell??).

Un moment àlgid ha arribat quan en Llucià li ha dit a la cara de l'encarregat (sexe masculí): sembles la Madonna. El tio deu haver pensat: m'han dit moltes coses, però mai que m'assemblava a la Madonna.

També destacar la paciència que ha tingut el presi Narcís a l'hora de cobrar, perquè ha estat una bona estona xerrant per acabar dient que anéssim a pagar cadascú a la barra. Al final, xupito gratis i uns quants cap a fer una copa i altres cap a dormir. Demà a les 9h hem quedat per fer un entrenament trankil, amenaçant a en Narcís que no vagi ràpid.